Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
el Empecinado
Història
Política
Nom pel qual fou conegut el guerriller castellà Juan Martín Díaz.
Adquirí experiència militar a la guerra Gran, i sembla que aleshores aprengué el català El 1808 aixecà una guerrilla contra els francesos que esdevingué un veritable exèrcit semiregular Home d’una gran força física i d’un coratge i una intelligència notables, per la seva rapidesa de moviments i el braó dels atacs fou molt temut entre els francesos, i hom en féu un ídol popular arreu de la Península Actuà principalment per terres de Conca i Guadalajara un dels seus perseguidors més tenaços fou el general Hugo, pare de l’escriptor Participà en la defensa d’Alcalá de Henares, i entrà als Països…
cobricel
Coberta suspesa en forma de pavelló per damunt d’un llit, un tron, un altar, un cadafal, etc.
gaiata
Folklore
Cadafal mòbil sobre el qual hi ha un muntatge de làmpades, de decoracions o de figures, amb profusa il·luminació interior i exterior.
Forma part de la processó que hom celebra el primer dia de les festes de la Magdalena de Castelló de la Plana i que després hom installa en diverses places o en diversos carrers Les gaiates són una derivació artificiosa de les gaiates llargues amb un fanal penjat que, segons la tradició, duien els primers habitants de Castelló en traslladar-se de la muntanya al pla Actualment són complicades installacions elèctriques
Castell del Mallol (la Vall d’en Bas)
Art romànic
El castell del Mallol era situat al cim del turó on hi ha l’església i l’actual poble L’estructura de les construccions de l’antic castell encara eren ben visibles al començament del segle XX, tal com la descriuen, per exemple, Cèsar August Torres o Francesc Monsalvatje La primera documentació que hi ha del nom Mallol, o Mayol, és de l’any 1176, data d’una donació vescomtal de béns situats al terme de Sant Just Privat de la vall d’en Bas No torna a aparèixer el nom de Mallol fins l’any 1204, data en la qual hom ja diu que hi havia un castell En aquesta data el prior de Puigpardines, Berenguer…
túmul
Cristianisme
Cadafal, cobert de draps de dol, sobre el qual hom col·loca el taüt i que hom erigeix per a la celebració de les exèquies.
Quan la missa o les absoltes no eren de cos present, hom n'erigia un de simbòlic, davant el qual hom feia els mateixos ritus per al difunt
ball parat
Dansa i ball
Qualsevol ball executat a l’aire lliure, damunt un cadafal, tal com hom fa a Castelló de la Plana (pot ésser el fandango, el bolero, la jota valenciana, etc ).
purgatori
Cristianisme
Cadafal, sovint molt espectacular i monumental, que era muntat en moltes esglésies parroquials durant el novenari d’ànimes que feia celebrar al començament de novembre, amb sermons, cants penitencials i absoltes, la Confraria de les Ànimes del Purgatori.
El costum és constatat entre mitjan s XVIII i el principi del s XX
Festa d’Elx
Baixada de l’araceli durant la Festa d’Elx
© Fototeca.cat
Música
Folklore
Literatura catalana
Representació dramàtica del misteri de la mort i l’Assumpció de la Mare de Déu que es fa anualment a Elx les tardes del dia 14 (vesprada) i del dia 15 d’agost (festa) a l'església de Santa Maria, precedida, el dia 13, a la nit, d’una processó rodada que surt d’aquesta església i hi retorna.
La referència més antiga és del 1530, si bé és possible que al segle XV existís a Elx alguna obra dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu El text poètic és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, música d'Elx , i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però, llevat d’algunes interrupcions de poca durada, han…
, ,
els Garrots
Folklore
Comparsa d’homes armats de grossos bastons, acabats en una porra d’on sortien les punxes de nombrosos claus; feien diferents exercicis i quadres plàstics damunt un ample cadafal que hom alçava en una plaça de Castelló de la Plana durant les festes del Corpus.
Castell de Girbeta (Viacamp)
Art romànic
Situació Torre de planta circular, molt malmesa, que presidia aquest petit castell ECSA - J Bolòs El castell de Girbeta s’assenta en la summitat d’un esperó de la serra homònima, de forma cònica i excavat profundament per la Noguera Ribagorçana, a llevant, i pel barranc de les Ortigues, al sud-oest, en la seva confluència Mapa 32-12 289 Situació 31TCG089638 Si seguim la carretera que va de Benavarri cap a Vielha, poc abans de començar el revolt que hi ha abans d’arribar a la recta del Pont de Montanyana, surt una pista de terra que porta fins al poble de Girbeta Poc abans d’arribar-hi, s’ha…