Resultats de la cerca

Era domiciliat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i el presidí Rafael Campalans La Dictadura del general Primo de Rivera el suprimí el 1923

Rafael Campalans i Gabriel Alomar funden a Barcelona la Unió Socialista de Catalunya Uns anys abans havia existit una Federació Socialista Catalana El 1926 deixa pràcticament de funcionar

Francesc Macià forma el govern de la República Catalana amb Ventura Gassol i Joan Casanovas ERC, Manuel Serra i Moret i Rafael Campalans USC, Manuel Carrasco i Formiguera PCR, Salvador Vidal i Rossell UGT i Casimir Giralt PR la CNT no accepta de participar-hi

Nebot d’ Eusebi Daniel i Campalans Residí a París 1900-~1912 i a l’Argentina 1917-~1924 Autor d’obres per a piano, lieder , l’òpera inèdita Canigó i sarsueles en català La meva rosa no és per a tu , 1937, amb text d’Alfons Roure i en castellà També conreà la pintura i, professionalment, la fotografia

El seu objecte fou la difusió de la cultura de nivell superior a les classes obreres, a les quals hom expedia un títol d’assistència Es va preveure la dotació de la beca Rafael Campalans per a llurs alumnes Les activitats foren suspeses a l’octubre del 1934, i represes al juliol del 1936, fins al 1939 Foren dirigits per Ambrosi Carrion

Era adherida a la Federació Internacional de la Premsa Tècnica Fou dirigida per Ramon Peypoch i Pich, i entre els membres del consell directiu hi havia Leandre Cervera, Josep Grau i Cases, Enric Rebés i Castellà, Santiago Rubió i Tudurí i Josep de C Serra i Ràfols En foren redactors, entre altres, Pere Bosch i Gimpera, Rafael Campalans, Pius Font i Quer, Carles Pi i Sunyer i Pau Vila

Aconseguí de reunir les signatures d’una extensa gamma de forces polítiques catalanes d’esquerra membres de la Unió Socialista de Catalunya Aiguader, Alomar, Serra i Moret, Campalans, republicans radicals Aragay, Cardó, republicans Companys, Samblancat, Rovira i Virgili, sindicalistes Barrera, Trilles, Peiró, obreristes Viadiu, Botella i membres d’Acció Catalana Soldevila, Nicolau d’Olwer Pretengué de donar a Catalunya una opció política diferent a la de la Lliga en uns moments de descomposició del sistema monàrquic de l’Estat espanyol

Els enginyers Josep Serrat i Bonastre, Rafael Campalans i Estanislau Ruiz Ponseti, entre altres, figuraren en la direcció docent mestres de taller i alumnes componien el consell de govern Durant alguns cursos donà acolliment als Estudis Universitaris Catalans, amb les classes de Pompeu Fabra, Francesc Martorell, Jordi Rubió i Balaguer i d’altres L’Ateneu organitzava, a més, cursos i conferències d’interès general, de caràcter gratuït L’activitat musical de l’Ateneu fou plasmada en l’organització de l’ Associació Obrera de Concerts

Fins el 1922 fou anomenada Escola Elemental del Treball Hom hi podia seguir en cursos nocturns vuit especialitats diferents Un servei de beques permetia de completar els estudis en algunes de les altres seccions de caràcter superior de l’Escola Industrial Sota l’acció del seu primer director, Rafael Campalans 1917-24, l’escola es convertí en un centre actiu de cultura popular amb l’organització de conferències J Carner, A Gual, F Layret, Rovira i Virgili, etc, lectures literàries i cursets d’humanitats Posteriorment hom hi incorporà l’ensenyament d’oficis artístics 1924, l’…

Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona i actualment és catedràtic d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, on també fou director del departament homònim És el director de l’arxiu històric de la Fundació Rafael Campalans, dedicat a recollir els fons documentals de la història del socialisme català També ha format part de la direcció de la revista d’història L’Avenç 1993-99, i actualment n'és el conseller editorial Ha escrit diverses obres, especialment sobre el moviment obrer i socialista català, entre les quals Els orígens del Partit…