Resultats de la cerca

Fill d’un immigrant català, estudià medicina a la Universidad Central de Venezuela, on es doctorà l’any 1838 Dedicat a l’estudi i al guariment de la  lepra , el 1943 entrà a dirigir la Leprosería de Cabo Blanco El 1944 s’incorporà a l’Hospital Vargas de Caracas El 1950 fou nomenat cap del servei de dermatologia d’aquest mateix hospital, i el 1946, director dels serveis antileprosos pel govern del seu país, als quals donà un gran impuls Fundador de l’Instituto Nacional de Dermatología 1972, que el 1984 passà a denominar-se Instituto Nacional de Biomedicina, fou membre destacat d’…

La seva extensa producció de novelles —de la qual es destaquen Reinaldo Solar 1920, La trepadora 1925, Doña Bárbara 1929, Cantaclaro 1931 i Canaima 1935— constitueix un vast retaule de la vida als llanos i fa de l’autor un dels grans fundadors de la narrativa llatinoamericana La carrera política de Gallegos s’inicià el 1931 com a senador de l’estat d’Apure, però fou exiliat aquell mateix any per la seva oposició al dictador Juan Vicente Gómez, fins el 1936 Elegit president de la república el 1947, fou enderrocat per un cop d’estat militar el 1948 Fins el 1958 visqué a l’exili

Autor de Venezuela heroica , en què és presentada la lluita per la independència en forma èpica Fundà l’Academia de la Historia i fou ministre d’instrucció pública

Religiós jesuïta, fill de pares catalans, fou considerat un dels millors crítics literaris del país És autor, entre d’altres obres, de En torno al centenario de Marcelino Menéndez Pelayo Fou rector de la Universidad Católica Andrés Bello i formà part de l’Academia Venezolana de la Lengua

Fou ambaixador a Espanya i redactor del “Mercure de France” Fundador de “Cosmópolis” 1894, revista de caire modernista, i autor de narracions breus recollides a Palabras 1896, La escondida senda 1927, etc Pòstumament hom en publicà A paso errante 1948, on és aplegada una part de la seva producció inèdita i dispersa

Participà en la revolta del 1929 contra el president Gómez i s’exilià a París fins el 1935 Fou ministre de guerra i marina i de defensa amb els presidents Betancourt i Gallegos 1945-48, el qual féu caure en el cop d’estat del 1948 President interí de Veneçuela, organitzà una forta repressió contra els demòcrates, però fou segrestat i assassinat per agents del coronel Pérez Jiménez

Deixeble, a Espanya, de Borràs Abella i de Muñoz Degrain Exposà a París, Madrid, Barcelona i a les principals ciutats llatinoamericanes Partint d’un colorisme d’arrel impressionista, assolí un dels estils més personals de la pintura americana amb els seus paisatges, on la llum resta expressada només per diverses gammes de blanc i en el qual les formes, desdibuixades per la intensitat de la llum, recorden Turner

Delegat a la Societat de Nacions 1930-33, ministre d’educació 1939-41, secretari de la presidència del govern 1941-43 i ministre de finances 1943 i de l’interior 1945, professà la docència universitària al seu país i a Nova York Membre destacat d’un grup literari de caràcter impressionista i renovador, de la seva obra cal destacar Barrabás y otros relatos 1928, Las lanzas coloradas 1931, Red 1936, El camino de El Dorado 1947, Letras y hombres de Venezuela 1948, Estación de máscaras 1969 i Oficio de difuntos 1976, l’assaig Medio milenio de Venezuela 1986 i les narracions Cuentos de la realidad…

Cofundador de la revista Cosmópolis 1894, conreà sobretot el conte i la novella d’ambient crioll inicialment bucòlic, derivà més tard cap a un realisme del tipus d’ÉZola De les seves novelles cal destacar En este país 1916 i La casa de las cuatro pencas 1937

Parent de Simón Bolívar, fou un dels fundadors de la Junta de Caracas 1810, la qual proclamà la independència de Veneçuela 1811 Vencé en diverses ocasions els reialistes i reconquerí Caracas Collaborà en la destitució de Bolívar i de Santiago Nariño, però ell mateix fou derrotat per Boves a Urica 1814 Refugiat a Tamanaco, fou capturat i afusellat per Morales, successor de Boves