Resultats de la cerca
Es mostren 565 resultats
Encunyació de diners d’argent de Carlemany a Barcelona, Girona, Empúries i Roses (785-814)
Encunyació de diners d’argent de Carlemany a Barcelona, Girona, Empúries i Roses 785-814
capella palatina d’Aquisgrà
Capella
Capella del palau de Carlemany a Aquisgrà, iniciada el 796 i acabada per l’arquitecte Otó de Metz el 805.
Repetidament restaurada, i incorporada a l’edifici de la catedral, ha conservat, però, l’estructura original rotonda de planta octagonal coberta amb cúpula de pedra inicialment decorada amb mosaics venecians, envoltada per una nau de setze costats Inspirada en San Vitale de Ravenna, aquesta peça mestra de l’arquitectura carolíngia serví de model a esglésies de planta octagonal, com les de Mettlach Saarland i Ottmarsheim Alsàcia A la capella i al tresor de la catedral són conservades peces d’art mobiliari llàntia de coure de Frederic Barba-roja, tron de marbre i arca sepulcral d’argent 1215 de…
cicle carolingi
Literatura
Conjunt de cançons de gesta que prenen com a base històrica algun esdeveniment dels temps carolingis, especialment dels de Carlemany i del seu fill LLuís el Piadós.
Poden ésser agrupades en tres gestes la del rei, presidida per la figura de Carlemany la de Guillem, que té com a heroi principal Guillem de Tolosa i la dels barons rebels, de poca unitat interior però amb el denominador comú de tenir com a protagonistes vassalls en pugna amb llurs senyors cançó de gesta
Lluís I
Història
Rei d’Aquitània (781-817) i emperador dels francs (814-840), fill de Carlemany i d’Hildegarda.
Com a rei d’Aquitània, coronat pel papa Adrià I a Roma el 781, fou encarregat pel seu pare dels afers de les fronteres amb els sarraïns d’Espanya, sota la cura successiva d’Arnold, Deodat i Hildegarda, amb la responsabilitat militar dels ducs de Tolosa, de primer Corsó i després Guillem I 970, i amb el consell, en els afers espirituals, de Benet d’Aniana Les capitals efectives foren Bourges, des del punt de vista eclesiàstic, i Tolosa, des del polític i el militar Les primeres missions degueren ésser la implantació dels hispans refugiats a Septimània i Provença des del fracàs de l’expedició…
imperi Carolingi

L’imperi Carolingi
© Fototeca.cat
Història
Imperi establert, com a continuació de l’Imperi Romà d’Occident, quan, la nit de Nadal del 800, el papa Lleó III col·locà damunt el cap de Carlemany
la corona imperial.
Llavors l’imperi s’estenia, en línies generals, per França, pels comtats catalans fins al Montseny, Cardona i la línia Gerri-Senterada-Alaó, pel comtat d’Aragó fins on ara hi ha Sant Joan de la Penya, per Alemanya fins a l’Elba i més enllà fins a l’Eider, pels Països Baixos, per Suïssa i per la major part d’Itàlia, i tenia subjectes a una mena de protectorat els àvars del Danubi mitjà Del nom del primer titular l’imperi és anomenat carolingi , i aquesta denominació li escau mentre fou regit per descendents de Carlemany, o sigui fins el primer quart del s X L’estructura dels…
hispà | hispana
Història
Nom donat als emigrats d’Hispània que s’establiren a la banda nord dels Pirineus, en els dominis francs, fugint del territori dominat pels àrabs, sobretot després de la fracassada expedició de Carlemany contra Saragossa (778).
Molts d’ells procedien de la Tarraconense i es constituïren en nuclis de refugiats que foren objecte d’una capitular de Carlemany, vers el 780, que facilitava llur establiment a Septimània aquesta capitular fou completada vers el 801 i renovada per Lluís el Piadós el 815 i per Carles el Calb el 844 Entre ells hi havia magnats i eclesiàstics notables, com Teodulf, Àtala, Castellà, Agobard, Claudi i Pirmí, que ocuparen càrrecs importants en l’imperi Carolingi, i també molta gent humil, que foren un factor important en la conquesta i el repoblament cristians dels primers nuclis de…
Bel·ló I de Carcassona
Història
Comte de Carcassona en temps de Carlemany.
Pare de Guiscafred, comte de Carcassona, de Sunifred Sunifred I d’Urgell-Cerdanya , comte d’Urgell-Cerdanya —pare de Guifré I de Barcelona —, amb força seguretat d’ Oliba I de Carcassona , comte de Carcassona, i probablement de Sunyer I d’Empúries-Rosselló , comte d’Empúries-Rosselló Posseïa els béns patrimonials al Conflent, però hom en desconeix els antecedents familiars i les circumstàncies del naixement La seva persona s’ha de considerar com l’origen del Casal de Barcelona , del tronc inicial del qual devien néixer diverses branques que s’estengueren cap a l’Alvèrnia, el Rosselló, l’…
Rotllan
Història
Personatge llegendari.
La seva historicitat és confirmada per una moneda, anterior al 781, amb el seu nom en la forma Rodlan , un document, sortit de la cort de Carlemany vers 772-774, que porta la subscripció d’un Rothlandus , i una branca dels manuscrits més antics de la Vita Karoli d’Eginhard Segons la llegenda, Rotllan fou nebot de Carlemany, fill de Berta, germana d’aquest, i de Miló d’Angers i segons altres versions, fill incestuós de Carlemany i la seva germana amic fratern d’Oliver, amb la germana del qual, Alda, era promès el traïdor Ganeló fou el seu padrastre i…
Eginard
Historiografia
Historiador.
Educat al monestir de Fulda, fou enviat a la cort de Carlemany del 791 al 796 fou conseller de l’emperador i del seu fill Lluís Entre la mort de Carlemany i el 820, o bé després del 830, escriví la Vita Karoli , a imitació de les Annales
Desideri
Història
Darrer rei longobard (756-774); succeí Astolf.
Aprofitant la política pacifista de l’imperi Carolingi en relació amb els longobards a partir del 768, ocupà els territoris del papa Adrià I, el qual demanà l’ajuda de Carlemany Aquest, després de repudiar la seva muller, filla de Desideri, assetjà Pavia, capital dels longobards, els vencé 773 i s’endugué Desideri presoner a França, on morí 774 La mort de Desideri significà, malgrat els esforços del seu fill, la fi del regne longobard, del qual Carlemany es féu proclamar titular