Resultats de la cerca
Es mostren 6984 resultats
Carles Grandó

Carles Grandó
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta i escriptor.
Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, Revue Catalane Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’IEC premià una monografia seva sobre El català al…
Carles Torrell

Carles Torrell
ARXIU C. TORRELL
Hípica
Genet i entrenador.
S’especialitzà en la modalitat de doma clàssica Fou campió d’Espanya en les modalitats critèrium 2003, quatre anys 2005, sis anys 2007 i cavalls joves 2008 També assolí el subcampionat estatal Critèrium i el Campionat d’Espanya – Copa ANCCE 2000, 2001, 2010 Fou subcampió estatal en la categoria de sementals joves ANCCE 2005, 2008 i tercer classificat 2006, 2007 Guanyà dues medalles d’or al Campionat de Catalunya d’aquesta especialitat 2007, 2008 Compaginà l’alta competició amb la feina com a preparador al seu centre d’ensinistrament situat a les Franqueses del Vallès Formà part de la selecció…
Carles Decors

Carles Decors i Alfonso
Jorge Lamas
Literatura catalana
Novel·lista.
Es va donar a conèixer com a guanyador del premi Documenta 1983 amb la novella FM Fragmentació Modulada 1984 Seguí el llibre de poemes Cicle d’acumulació 1985 i el recull de contes El forat de l’agulla 1996 Les seves novelles següents tenen com a referent el món de la Guinea Equatorial, antiga colònia espanyola, com una transposició d’alguns elements autobiogràfics de la seva infantesa En Al sud de Santa Isabel 1999, el personatge viu dividit entre dues identitats i entre el record del món colonial i el nou país que s’independitza En Aquell món idíllic 2007 les cartes del pare…
Carles I de Nàpols
Història
Rei de Sicília (1266-82) i de Nàpols (1266-85), comte d’Anjou i del Maine (1246-85), comte de Provença i de Forcalquier pel seu matrimoni (1246) amb la comtessa Beatriu.
Fill de Lluís VIII de França Diverses ciutats provençals Marsella, Arle, Avinyó es revoltaren contra el seu domini 1250 i 1261 en sotmetre-les, anullà llurs llibertats municipals Inicià l’expansió vers Itàlia amb la senyoria sobre el comtat de Ventimiglia 1258 i part del Piemont meridional 1259-61 proposat pels papes a fi d’oposar-lo als descendents de Frederic II a Sicília, rebé a Roma 1265 la investidura del regne Inicià la campanya militar de conquesta ajudat per les finances papals i pels güelfs fou decisiva la batalla de Benevent 1266, en què morí el rei Manfred de Sicília Anihilà la…
Carles IV
Història
Emperador romanogermànic (1346-78) i rei de Bohèmia (Carles I) (1346-78).
Fill i successor a Bohèmia de Joan I de Luxemburg, i marcgravi de Moràvia des del 1333 Fou batejat amb el nom de Wenceslau, que es canvià a la cort de Carles IV de França 1323 Elegit emperador el 1346, fou consagrat a Roma el 1355 Es féu coronar rei de Borgonya 1365, però concedí la lloctinència al delfí de França 1378 Es mantingué al defora dels problemes d’Itàlia, fet que defraudà els seus entusiastes, entre els quals Cola di Rienzo i Petrarca Promulgà la Butlla d’Or 1356 Incorporà a Bohèmia una part de l’alt Palatinat 1355 i la baixa Lusàcia 1367 aconseguí Brandenburg per al…
Carles III de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1381-86) i d’Hongria (1385-86).
Fill de Lluís d’Anjou Durazzo, comte de Gravina les seves aspiracions al tron de Nàpols restaren frustrades quan Joana I adoptà Lluís I, duc d’Anjou Amb la protecció de Lluís I d’Hongria i del papa Urbà VI, envaí Nàpols i derrotà i empresonà Joana I 1381, morta un any després Una ambaixada d’Hongria li oferí la corona, la qual havia heretat Maria sota la regència d’Elisabet de Bòsnia coronat rei 1385, fou assassinat a instigació de la regent És conegut amb el nom de Carles de Durazzo
Joan Carles i Amat
Literatura catalana
Música
Escriptor, teòric musical i metge.
Vida i obra El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, Joan Carles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió a aquesta ciutat i al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 També escriví Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Escriví sobre temes tan variats com l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva…
, ,
Carles Coll

Carles Coll (a l’esquerra) amb Ramon Torres
Pere Ribalta / Arxiu Monés-Canudas
Esports aeris
Enginyer i pilot d’aviació.
Format a l’Escola d’Aviació Progreso, aconseguí el títol de pilot l’any 1934 Al novembre del mateix any acompanyà Ramon Torres en la travessia d’Àfrica que li valgué el Trofeu Harmon i, al gener del 1935, participà en un raid a Tombouctou Membre de l’Aeroclub Popular de Barcelona, el mateix any realitzà un raid turístic en solitari amb el qual creuà dotze països d’Europa i aterrà en les seves capitals L’any 1936, juntament amb Ramon Torres, feu dos raids aeris Primerament bateren el rècord d’Espanya per a avionetes, amb el vol Barcelona-Agadir, tot i que la seva intenció inicial era arribar…
Carles Delclaux
Art
Artista tèxtil, de nom real Carles Is i López.
Format a les manufactures Aymat de Sant Cugat, exposà en aquesta vila per primera vegada l’any 1972 El 1975 s’establí a Girona, on fundà una escola de tapisseria En les seves obres manifesta una constant preocupació per la depuració tècnica Tracta temes on predominen els elements figuratius i l’evocació de la natura
Carles VII
Història
Emperador romanogermànic (1742-45).
Fill de l’elector de Baviera Maximilià Manuel, i casat amb Maria Amèlia, filla de Josep I d’Àustria Elector de Baviera des del 1726 amb el nom de Carles Albert Malgrat haver jurat la Pragmàtica Sanció del 1713, féu valer els seus drets a la successió austríaca, a la mort de Carles VI 1740, contra Maria Teresa Sense cap personalitat política, fou joguina de les ambicions de Frederic de Prússia, aliat seu Mentre aquest prenia Silèsia, Carles VII envaí l’Alta Àustria i Bohèmia i es proclamà arxiduc d’Àustria i emperador d’Alemanya 1742 Maria Teresa, ajudada…