Resultats de la cerca

Al fons de la foia, al S de la vila, hi ha la Marjal, pla gairebé sense pendent, a 655 m alt, d’uns 6 km 2 , que fou dessecada a la fi del s XVIII Hi té el seu origen teòric el riu Verd o de Montnegre També s’hi aboca el glacis del pla d’Onil des dels alts de Biscoi Els terrenys no conreats ocupen el 50% del terme garriga i pasturatges Un extens secà 1 982 ha conserva unes 700 ha de vinya, però les oliveres i els cereals minven El regadiu abasta unes 120 ha Ja el 1845 hi havia una fàbrica de draps de totes classes i quatre terrisseries L’origen de la joguineria actual fou un ninot enllestit…

Limiten el terme per llevant la penya Roja 1226 m alt i per ponent el Maigmó 1296 m, amb l’avançada del cantal del Pixador 1074 m, que domina l’estret Roig la prolongació meridional del terme és fitada per la serra del Ventós 905 m i l’Escobella 694 m De les 5310 ha de terrer inculte, 2860 són de pastures, 1774 de garriga i 570 de pineda El conreu de secà és majoritari ametllers i arbres fruiters El regadiu, de pou, abasta prop de 150 ha La poca indústria i part de la mà d’obra és subsidiària d’altres viles de la foia El 46% de la població activa treballa en la indústria i el 34% ho fa en el…

Hi passa la carretera de Saix a Onil i a Castalla, la qual es bifurca al coll de l’Arguenya , la divisòria amb la conca del riu de Montnegre i termenal dels municipis de Biar, Castalla i Onil Al sud d’aquesta caseria, entre Castalla i Saix, es troba la serra de l’Arguenya , que culmina a la Replana 1 128 m alt

Situat dins l’aiguavés occidental del Vinalopó, al SW d’un ample massís dominat per les serres alcoianes, estès entre la foia de Castalla, el Vinalopó i les planes alacantines, continuació de la serra de Castalla entre els complexos contraforts de la serra de l’Arguenya i els del Maigmó, enllaçant amb la serra del Sit

En general les àrees deprimides argilenques o margoses miocèniques són envoltades per crestes de materials calcaris lutecians L'aprofitament del sòl implica 3039 ha de terres conreades 1984, és a dir un 50% de la superfície total del terme, i 2018 ha de forestal les 2778 ha de secà 1054 ha en guaret són ocupades fonamentalment per oliveres 772 ha, vinya 450 ha, ametllers 345 ha i una mica per cerealicultura tradicional a les 261 ha de regadiu es destaquen els fruiters, amb 75 ha especialment pomerars, i les hortalisses 50 ha obtenen, en llur majoria, l'aigua de fonts, sotmesa a un règim…

Pertangué als Maça de Liçana, i passà als Lladró de Vilanova, barons de Castalla, cognomenats Maça de Liçana

El 13 d’abril de 1813 intervingué a la batalla de Castalla, on féu retirar les tropes del mariscal Suchet més enllà del Xúquer Pel maig del 1814 preparà l’entrada de Ferran VII a Madrid

Cap de comarca, Alcoi La comarca, físicament prou diversa, comprèn dues unitats la part meridional de les valls d’Alcoi a l’E i la foia de Castalla al S Nogensmenys, l’abrupte conjunt queda involucrat sobre les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, i llurs terres sobrepassen, a gairebé la totalitat, els 500 m d’altitud, amb moltes valls trencades i escasses planes La conca del riu d’Alcoi —oberta vers el Comtat— és tancada per les serres de Mariola Montcabrer 1389 m al NW, de Biscoi a l’W, del Carrascar d’Alcoi o de la Font Roja Manejador 1352 m i la Carrasqueta 1226 m al S i els…

Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xixona Comprenia les foies de Xixona Alacantí i de Castalla Alcoià, la vall de Biar Alcoià, el terme de l’Alforí Vall d’Albaida i, separats per la governació d’Alacant, els termes d’Elx Baix Vinalopó i de les Salines d’Elda Alt Vinalopó Fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió provincial

El relleu, de tipus estructural, reprodueix un anticlinal calcari bolcat cap al nord, damunt la conca del riu de Polop A l’est, el plec és fragmentat en blocs irregulars esfondrats la Serrella que limiten la foia d’Alcoi El vessant meridional, desenvolupat segons una falla directa, encaixa la foia de Castalla vall d’Ibi El barranc dels Molins la separa, a l’oest, de la serra de Biscoi