Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Rafael Sánchez Martín
Atletisme
Entrenador d’atletisme conegut com Fali.
Dirigí bona part dels millors marxadors catalans, a més d’alguns maratonians i fondistes, com Nacho Cáceres, Antonio Peña, Marco Antonio Cepeda i Víctor Morente Fou responsable del sector de marxa i membre del comitè tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme, i professor de l’Escola d’Entrenadors Fou entrenador de la campiona d’Europa Mari Cruz Díaz i dels medallistes olímpics Daniel Plaza 1992 i Maria Vasco 2000, entre altres marxadors, com Emilia Cano, Eva Pérez, Celia Marcén, Teresa Palacio, Maite Gargallo, Josep Antoni González Cobacho, Francisco Botonero, Germán Nieto i Manuel Alcalde
Mònica Martí Povill

Mònica Martí Povill
ARXIU MARTÍ POVILL
Halterofília
Aixecadora.
Competí representant el club Milà i Fontanals i el Club Halterofília Barcelona Guanyà el Campionat d’Espanya en la categoria de 58 kg 2003 Assolí la tercera posició en els campionats estatals per federacions formant part de la selecció catalana 1999 Es proclamà campiona de Catalunya en sis ocasions 1999-2004 i fou subcampiona de la Lliga Catalana en unes altres cinc 1994-98 El 2003 guanyà el Campionat Internacional Silver Dragon a Cardiff en la categoria de 58 kg També s’adjudicà tres edicions del Trofeu Cèlia Peña Entre el 1998 i el 2004 baté més de quaranta rècords de Catalunya en les…
Tito Puente
Música
Percussionista nord-americà d’origen porto-riqueny, considerat el rei del jazz llatí.
Ernest Anthony Puente júnior, conegut per Tito Puente, aconseguí ser el músic més representatiu del jazz llatí amb la seva habilitat als timbals A tretze anys ja actuava com a professional Començà a despuntar els anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la coronació com a rei del gènere En aquest sentit, els seus discos Puente goes Jazz 1956 i Dance mania 1958 són bàsics per a entendre aquest gènere Els anys seixanta es consolidà collaborant sobretot amb Celia Cruz i component èxits com Oye como va , que després popularitzà Carlos Santana Fou…
Núria Pradells Rodríguez
Patinatge
Patinadora sobre rodes.
S’inicià a l’Hospitalet Patín Club i s’especialitzà en velocitat L’any 1975 passà a l’equip Saez Patín Club i des d’aquell moment fins l’any 1984 formà part de la selecció catalana i de l’espanyola Guanyà 32 medalles d’or en Campionats d’Espanya –tant en pista com en circuit–, una d’or i una de plata en el Campionat d’Europa 1984 i una de bronze en el Mundial 1980 En relleus, aconseguí una medalla de plata en el Campionat d’Europa 1984, conjuntament amb Cèlia Cobo i Yolanda Fernández, amb les quals aconseguí també l’or per equips Ha rebut diverses distincions al mèrit esportiu, i és…
salsa
Música
Terme que designa un conjunt de músiques caribenyes i llatinoamericanes.
El mot salsa s’ha utilitzat també com a terme comercial per a designar el son modernitzat que els cubans i porto-riquenys desenvoluparen a Nova York És una amalgama d’estils de ball que, al voltant del son cubà, aplega rumba, guaguancó , mambo, txa-txa-txa, bolero, guajira , guaracha , boogaloo , bomba i plena de Puerto Rico, la cumbia de Venezuela, el merengue dominicà i influències del jazz i el rock La paraula fou popularitzada per Jerry Masucci i Johnny Pacheco a través de l’orquestra i la discogràfica Fania, que fundaren el 1964 També han destacat…
Francisco de Sá de Miranda
Literatura
Poeta portuguès.
És l’introductor de les formes renaixentistes italianitzants al seu país Entre el 1521 i el 1526 habità a Itàlia, on es relacionà amb Ariosto, Sannazaro i Vittoria Colonna La seva Fábula de Mondego i l’ègloga Alexo , ambdues de vers 1527, són les primeres expressions de l’italianisme En les èglogues Cèlia, Andrés i Nemoroso segueix el model de Garcilaso La seva tasca innovadora es concreta en la introducció de la comèdia en prosa Os Estrangeiros, Vilhalpandos , sobre models de Plaute, i en l’aclimatació de noves estrofes sonet, octava, tercet i nous subgèneres lírics elegia, ègloga Però l’…
Julia Hamari
Música
Mezzosoprano hongaresa nacionalitzada alemanya.
Estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest i el 1964 gua nyà el Concurs internacional Ferenc Erkel, cosa que li permeté prosseguir la seva formació a Stuttgart Inicià la seva trajectòria en concerts, prenent part en oratoris i cantates, especialment de JS Bach, i en recitals de lieder Durant els anys setanta entrà a formar part de la Deutsche Oper am Rhein de Stuttgart, on destacà en obres de CM von Weber, GF Händel i ChW Gluck El 1979 participà al Festival de Glyndebourne representant el paper de Celia de La fedeltà premiata , de J Haydn El 1984 debutà a la Metropolitan Opera…
Club Gimnàstica Vilanova
Gimnàstica
Club de gimnàstica artística de Vilanova i la Geltrú.
Fundat a la dècada de 1970, fou impulsat per Jaume Miró Montoliu Club referent en la formació de gimnastes, els primers que destacaren en l’àmbit estatal i internacional foren Aurora Morata i Josefina Gomáriz Al final dels anys setanta Jaume Miró i algunes de les esportistes més rellevants abandonaren el club, però aquest fet no implicà una decaiguda de l’activitat Montserrat Ubia i Cèlia Hernández en prengueren les regnes i aconseguiren un Campionat d’Espanya de clubs i una dotzena de títols individuals estatals en diverses categories Algunes de les seves gimnastes participaren en uns Jocs…
José Padilla Sánchez
Música
Compositor i director andalús.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i els continuà al Conservatori de Madrid amb José Rivera i Pedro Fontanilla Més tard, entre el 1930 i el 1934, amplià coneixements d’harmonia i composició a Itàlia Com a compositor, s’especialitzà en música teatral, cançons i cuplets, que estrenà amb gran èxit i que foren interpretats, entre d’altres, per cantants com Raquel Meller, Concha Piquer, Celia Gámez, Mistinguett, Josephine Baker o Maurice Chevalier Entre la seva nombrosa producció destaquen les sarsueles La bien amada -que incloïa el pasdoble Valencia , de fama universal-, Sol de…
Antonio Chavarrías Ocaña
Cinematografia
Realitzador i productor cinematogràfic.
Des del deu debut com a director, Una ombra al jardí 1988, pellícula per la qual guanyà el premi de Cinematografia de la Generalitat, ha mostrat interès pel cinema policíac urbà, en la tradició clàssica del thriller barceloní Manila 1991, Susanna 1995, Volverás 2002, Las vidas de Celia 2006 i Dictado 2012 L’excepció ha estat la comèdia L’enfonsament del Titanic 1993 També ha produït diverses pellícules d’autor, com ara L’arbre de les cireres 1998 i Pau i el seu germà 2000, de M Recha Aro Tolbukhin dins la ment de l’assassí 2002, d’A Villaronga, LZ immerman i IP Racine, La doble vida del…