Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Chicago, el 1978 li fou atorgada la medalla Fields per diverses innovacions en anàlisi clàssica, útils en l’estudi de la interfície entre anàlisi harmònica, anàlisi complexa i les equacions diferencials

Fill d’un funcionari, la seva infantesa fou trista a causa dels problemes econòmics i afectius, fonts de la seva futura obra narrativa Treballà en una fàbrica de betum, però una herència rebuda pel seu pare —que havia estat a la presó— li permeté d’anar a l’escola i, posteriorment, de treballar a casa d’un advocat De petit llegí Cervantes, Fielding i Smollett Fou corresponsal del Morning Herald 1831 al Parlament El 1833 publicà una narració costumista al Monthly Magazine i, més tard, unes altres al Morning Chronicle Aquestes narracions foren reunides en dos volums Sketches by Boz 1836 El…

Estudià enginyeria informàtica a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i s’especialitzà en matemàtiques i estadística Treballà per l’empresa americana Microsoft Office 1981-2002, per a la qual elaborà dos dels programes més venuts i utilitzats en l’àmbit internacional, Microsoft Word i Microsoft Excel El 2002 fundà, amb GKiczales, la seva pròpia empresa d’informàtica, Intentional Software, especialitzada en la programació intencionada Intentional Programming , que permet que els professionals de diferents àmbits defineixin una necessitat mitjançant conceptes informàtics i…

Juntament amb el seu collega de la Universitat de París, PPortier, i amb independència de NMArthus que arribà a conclusions semblants al mateix temps, creà el concepte i el nom d’anafilaxi per a explicar tots aquells fenòmens de sensibilització provocats per la introducció d’un antigen que, en lloc de suscitar immunitat, deixa l’organisme en condicions de sofrir trastorns greus si es repeteix el contacte Féu també valuosos estudis sobre la fisiologia del sistema nerviós i s’interessà per la metapsicologia Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1913

Utilitzà la seva gran humanitat per a matisar personatges despòtics i repulsius Mutiny on the Bounty , 1935 The Hunchback of Notre-Dame, 1939 o humorístics Ruggles of the Red Gap , 1934, i Hobson's Choice , 1954, o totes dues coses alhora The Private Life of Henry VIII, 1933 El 1955 dirigí The Night of the Hunter

Format al taller de Gustave Moreau, fou posteriorment influït per Paul Cézanne Formà part del grup fauvista exposà al Salon d’Automne del 1905 a París La seva paleta cromàtica és de tonalitats essencialment suaus Voltà entorn d’una temàtica de nus, paisatges i escenes d’interior El Musée d’Art Moderne de París guarda diverses obres seves

Conegué Ramon Casas a París i el convidà als EUA 1908-09, on l’introduí com a retratista de l’alta burgesia El 1910 comprà, a Sitges, l’edifici de davant del Cau Ferrat, li donà el nom de Maricel i, en collaboració amb Miquel Utrillo, l’agençà i hi reuní una bona collecció artística, però el 1921 —sembla que amb la protecció del cònsol dels EUA— en feu traslladar una bona part al castell de Tamarit Tarragonès, que encara és propietat d’un net seu, i partí als EUA Poc abans de morir regalà l’orgue elèctric de la seu de Tarragona Ell i la seva família enriquiren l’Art Institute of Chicago amb…

A l’escena fou intèrpret preferit de Henri Bernstein El 1935 aconseguí el triomf a Hollywood amb Private Worlds Especialista en personatges romàntics i apassionats, el 1944 intervingué en Gaslight més tard incorporà aquests tipus en un estil irònic a partir de Cluny Brown 1946, d’Ernst Lubitsch, cosa que el portà a una maduresa interpretativa Altres films seus són Nana 1955, Fanny 1962, Lost horizon 1973, A Matter of Time 1976, etc

Format en la tècnica del muntatge i del documental, els seus films més importants són de caràcter humorístic Hue and Cry 1947, The Lavender Hill Mob 1951, Law and Discorder 1958, The Battle of Sexes 1959, The Third Secret 1963 i He Who Rides a Tiger 1966 Des d’aquest any treballà només per a la televisió llevat de la producció cinematogràfica A Fish Called Wanda 1988

Fou un dels animadors del grup de l’Abbaye Autor dramàtic, cal esmentar-ne, entre altres, les peces Le paquebot “Tenacity" 1920, La brouille 1930 i Dommages de guerre 1961 Conreà també la poesia i l’assaig