Resultats de la cerca

De professió comptable, el 1969 pretengué haver presenciat una aparició de la Mare de Déu al Palmar de Troya, al municipi d’Utrera, cosa que el portà a fundar una organització religiosa, els Carmelitas de la Santa Faz Ordenat de sacerdot 1974 i bisbe 1976, per un arquebisbe vietnamita en uns ritus aliens a la jerarquia eclesiàstica catòlica, restà cec arran d’un accident d’automòbil el 1976 A l’agost de 1978, unes hores després de la mort del papa Pau VI, es feu proclamar nou papa amb el nom de Gregori XVII Malgrat el rebuig de l’Església Catòlica i dels seus actes estrafolaris canonitzà…

Estudià violí amb Pedro Antonio Silva i MA Espinel, harmonia amb Andrés Delgado Pardo i composició amb Vicente Emilio Sojo, a l’Escuela Superior de Música José Ángel Lamas, de Caracas El 1933 ingressà com a violista en l’Orquestra Simfònica de Veneçuela, i durant més de trenta anys desenvolupà una gran tasca docent en diferents escoles del país, entre les quals l’Escuela de Música de San Cristóbal i l’Escuela de Música del Estado de Aragua Entre les seves obres destaquen Obertura infantil sobre temas de Canciones Escolares orquestra, 1954, Suite Venezolana orquestra, 1956, Rapsodia orquestra…

S’inicià al Club d’Esquí Girona i competí en eslàlom i eslàlom gegant diversos campionats d’esquí d’àmbit català, estatal i internacional El 2006 fou campiona de Catalunya de parallel Disputà el Campionat del Món 2007

Debutà a la màxima categoria amb l’Athletic de Bilbao 1981-86, i fitxà per l’Espanyol 1986-89, que es classificà tercer en la Lliga del play-off 1986-87 i realitzà la millor campanya europea de la seva història en disputar la final de la Copa de la UEFA 1988 Fou destituït a la meitat de la següent temporada, però entrenà dues vegades més l’Espanyol 1991-92, ja començada la Lliga, i els anys 2002-04 També exercí de seleccionador estatal 1992-98

El seu ideal fou la universalització dels problemes humans del continent americà, amb exemples presos de la història pàtria, però sense caure en nacionalismes superficials, car els elevats conceptes historicofilosòfics que expressa en forma patètica i vigorosa transcendeixen tota possible anècdota Plàsticament pot ésser equiparat als grans muralistes barrocs, i la seva pintura de cavallet és conseqüència de la mural, la qual prodigà àmpliament als EUA i, molt especialment, a Mèxic, on féu per a la Ciutat de Mèxic concretament els murals del Palacio de Bellas Artes 1934 i del Palacio del…

Jugà al Magnetos 1965-67, etapa en la qual fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1966, al Club d’Esports Vendrell 1967-69, al Reial Club Deportiu Espanyol 1969-71, al Cerdanyola Club d’Hoquei 1971-75, al Club Patí Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976, i al Futbol Club Barcelona 1977-83, on es retirà Amb el Barça assolí vint títols sis Copes d’Europa consecutives 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, cinc Lligues 1978-82 i tres Copes del Rei 1978, 1979, 1981 Amb…

Competí amb els clubs de bitlles COP 1994-99 i Can Folguera a partir del 1999, i assolí un títol 2002 i un subcampionat 1996 català de clubs El 2007 es proclamà subcampió de Catalunya individual

Guanyà la primera edició del certamen Míster Olimpo competint en la talla mitjana 1969 Assolí la segona posició en la primera edició del trofeu Míster Catalunya on obtingué el títol de competidor més musculat 1969 Aspirà al títol de Míster Espanya el 1970 Exercí també d’entrenador i obrí el seu propi gimnàs a Tarragona Fou autor de diversos llibres sobre cultura física com El libro completo del culturismo 1993, Enciclopedia del culturismo 2000, Principios fundamentales del culturismo 1988, Anatomía muscular 1987 o Culturismo mejoramiento científico de la condición física 1981

Practicà diverses modalitats esportives com la boxa, la lluita grecoromana, l’halterofília o la gimnàstica esportiva Destacà com a practicant de culturisme durant la dècada dels trenta i dels quaranta del segle XX

Treballà amb Pere Riutort, amb la seva germana Pilar Clemente Barcelona 1859 — 1905 i amb el seu marit Modest Santolària al Teatre Romea de Barcelona 1890 Fou una de les característiques més importants del seu temps Obtingué grans èxits amb Les garses d’Ignasi Iglésias, La mare de Santiago Rusiñol i L’aranya d’Àngel Guimerà