Resultats de la cerca

Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall del Xúquer, riu que travessa l’extens terme d’oest a est, profundament engorjat avenc del Xúquer bo i dividint-lo en dos grans sectors el sector meridional, gairabé del tot ocupat pel gran altiplà de la mola de Cortes, i el sector septentrional, que la serra de Martés separa de la Foia de Bunyol, altiplà estructural mola de l’Albeitar, mola del Moro molt més dessecat per les rambles del Ral i Seca L’engorjat del Xúquer és…

El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El Xúquer penetra al País Valencià a través d’aquest terme, seguint una direcció W-E entre les serres de Villaragudo 895 m alt i La Sierrecilla 903 metres, al N, i la serra d’El Boquerón, el pic de La Teja 990 m i la mola de Juey 979 m, i profundament engorjat fins a la font de Los Baños rep, procedents del S, el barranc d’El Agua i el riu de La Hoz o de Cantaban a partir de l’aiguabarreig amb aquest darrer, el Xúquer descriu un gran meandre tot dirigint-se…

S'estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El terme és drenat pel riu de La Hoz o de Cantaban o, també, riu de Xarafull , que el travessa de S a N, i pel seu afluent, per la dreta, la rambla de Murell, a la meitat oriental, i pel barranc d’El Agua o de La Espadilla, que procedeix de les terres castellanes frontereres on rep el nom de canyada de Xarafull , a la meitat occidental Tres quartes parts del terme no es conreen és cobert, en gran part, de pinedes 6 000 ha, i la resta, de matollar 2 000 ha El conreu ocupa 2 700 ha de…

Domina al nord el congost del Xúquer i la petita vall de Cortes, on s’assenta el poble a l’oest i al sud és limitada per una llarga cinglera que culmina a la mola d’El Pisar 1 015 m alt a l’est, davalla lentament vers les muntanyes de Millars, més retallades per l’erosió dels barrancs Forma el sector septentrional del massís cretaci del Caroig A l’esquerra del Xúquer aquest relleu és continuat per les moles de l’Albeitar i del Moro, fins a la serra de Martés, al límit amb la Foia de Bunyol La mola de Cortes pertany a l’estat, el qual hi protegeix el desenvolupament de la cabra salvatge, que…

Lloc de moriscs 46 focs l’any 1609 de la fillola de Cofrents, fou centre de la baronia d'Otanell L’any 1535 fou erigit en rectoria de moriscs, en separar-se de Dosaigües

L’alçada mitjana és de 800-900 m a l’W davalla vers l’E fins a 400-500 m Culmina a la mola del Caroig 1 128 m, entre els termes de Bicorb Canal de Navarrés, a llevant, i de Teresa de Cofrents i Aiora Vall de Cofrents, a ponent, que domina una extensa zona de planells, retallada, limitada per valls on hi ha els conreus cereals, oliveres, vinya, horta i arbres fruiters i el poblament El rocam és format per calcàries cretàcies plegat alhora que els Pirineus, foren fragmentats en horste de capes horitzontals, que en motivaren el relleu tabular característic mola de Cortes, al N mola…

Féu estudis de belles arts i arquitectura, i començà collaborant en les publicacions marginals valencianes del grup El Gat Pelat Des del 1980 publicà a El Víbora per a la qual creà les històries Asesinato a 64 imágenes por segundo i El ángel caído , i a partir del 1982 a Cairo , on aparegué Las aventuras de Roco Vargas D’altres obres destacables són Opium 1983, Tritón 1984, El misterio del susurro 1985, Sabotaje 1989 i El muro 1990 Cal esmentar també una intensa producció de cartells, pósters, portades, etc Conjugant la influència d’Hergé amb la tradició del còmic nord-americà, en el seu…

Residí habitualment a Madrid i es distingí per la seva activitat a favor de la restauració monàrquica 1874, després de la qual fou diputat en quatre legislatures i senador Afiliat al partit conservador, seguí l’escissió silvelista Aconseguí del govern la construcció de la carretera Almansa-Cofrents i altres obres a la Vall de Cofrents i la Plana d’Utiel i estigué molt lligat als cacics d’aquelles comarques

Ocupa l’anomenada foia d’Aiora , ben limitada a l’W pel Montemayor, el puntal d’Arciseco, el puntal de Meca i la serra d’El Mugrón, i oberta al S cap a Almansa pel pla de La Laguna on hi hagué fins al s XIX, en què fou dessecada, la llacuna de San Benito és drenada per multitud de rambles i barrancs que es reuneixen per formar el Reconque, o riu d’Aiora afluent, per la dreta, del riu de La Hoz o Cantaban, que deixa el terme d’Aiora per l’extrem septentrional Formen part del terme, a més l’alta vall del riu de La Hoz, entre la serra Palomera i el Montemayor la conca de la rambla de La Marta,…

El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz o riu de Zarra , que travessa el terme de SW a NE a través d’un llarg congost Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes 1 300 ha i matollar 2 000 ha Els conreus, a la proximitat del poble, ocupen 850 ha de secà i 125 de regadiu, que aprofita l’aigua del riu Hi destaquen els cereals, les oliveres i els ametllers, i al regadiu, el blat de moro, les patates i els arbres fruiters La feble densitat s’ha mantingut permanentment la població fou estable al llarg del s XIX i fins el 1950, i després decaigué…