Resultats de la cerca
Es mostren 346 resultats
Dionís Vidal
Pintura
Pintor.
Deixeble de Palomino, anà amb ell a Madrid, i fou un dels seus seguidors més fidels Pintà frescs a València a l’església del Remei, a Sant Andreu, a la volta de l’església de Sant Nicolau 1697 —on es retratà amb el seu mestre—, així com a Terol, Viver Alt Palància i Tortosa, on pintà part dels frescs de la volta cilíndrica propera al presbiteri, de les petxines i la cúpula de la capella de la Mare de Déu de la Cinta de la seu de Tortosa després del 1719
Dionís Guiot
Literatura catalana
Poeta.
Notari de València És autor d’un panegíric del rei Alfons el Magnànim, que ha estat intitulat Obra figurativa, en rims estramps, en llaor del rei , escrit en versos lliures i to emfàtic, amb moltes allusions clàssiques i en el qual considera que la glòria de les proeses del rei superà la d’Alexandre Sembla alludir al projecte de croada a Jerusalem, que sostingué el rei després de la caiguda de Constantinoble el 1453
Dionís Climent
Literatura catalana
Novel·lista.
Notari valencià autor del llibre de cavalleries Crónica del muy alto príncipe y esforzadocavallero Valerián de Hungría València 1540, dedicat a Mencía de Mendoza, segona muller del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó L’autor pretén que ha obtingut l’obra manuscrita de mans d’un cavaller del seguici de Carles V i diu que l’ha traduïda del llatí al castellà Sembla estar relacionada amb l’activitat de “pedagogia” cortesana que tingué lloc a la cort virregnal valenciana, com passa amb les obres de Ll del Milà
Dionís Pont
Literatura catalana
Escriptor.
Mestre de cant de Mallorca JM Bover, partint d’informacions d’altri, el fa autor d’un poema en quintetes escrit arran de la victòria de Lepant, Vertadera relació del combat naval dels cristians tengut en lo golf de Lepanto cuantre els infaels Barcelona 1571 i en transcriu tres estrofes tenen l’aspecte d’una relació en vers, com les publicades en plec solt És molt improbable que Pont sigui autor de Les estillades i amoroses lletres trameses per Bartomeu Sirlot a la sua senyora i per ella a ell , malgrat l’atribució que li fan alguns impresos d’aquest text valencià cinccentista
,
Dionís d’Alexandria
Cristianisme
Teòleg i patriarca (247) d’Alexandria, anomenat també Dionís el Gran.
Deixeble d’Orígenes, el succeí en la direcció de l' escola cristiana d'Alexandria Polemitzà contra el millenarisme i contra els patripassians, però hagué de defensar la seva ortodòxia davant el papa Dionís La seva festa se celebra el 17 de novembre
teatre de Dionís

Planta del teatre de Dionís a Atenes: 1, grades; 2, escales d’accés a la graderia; 3, corredor cirdular; 4, orquestra, desplaçada al nord durant el s IV); 5, portes d’accés; 6, prosceni; 7, escena; 8, παρασκήνια ; 9, pòrtic
© fototeca.cat
Teatre
Teatre d’Atenes, bastit al peu de l’Acròpolis.
Tot i que probablement funcionava des del segle VI aC, la construcció actual de pedra data del segle IV aC fou retocat en temps de Neró Podia encabir entre 14000 i 17000 espectadors
Dionís de París
Cristianisme
Primer bisbe de París.
Predicà el cristianisme per la Gàllia i fou martiritzat amb Rústic i Eleuteri foren tots enterrats al lloc on després fou bastida l’abadia de Saint-Denis, a París La seva festa se celebra el 9 d’octubre
Dionís l’Exigu
Cristianisme
Escriptor eclesiàstic.
Visqué a Roma com a monjo i traduí del grec al llatí nombroses obres teològiques Fou el primer a fixar la data de la naixença de Jesucrist, que equivocà en cinc anys
Dionís d’Halicarnàs
Historiografia
Retòrica
Historiador i retòric grec.
Escriví una Història primitiva de Roma des dels orígens fins al 264 aC, complement de l’obra de Polibi Entre les seves obres, escrites en un estil retoricodramàtic i en llengua classicoàtica, cal destacar Carta a Ammeu, Els oradors antics, La imitació, L’estil de Demòstenes, La collocació de les paraules i Dinarc