Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
llibres dels Reis
Nom de dos llibres de l’Antic Testament que contenen la història de la reialesa, des dels darrers dies de David (971 aC) fins a la caiguda dels regnes d’Israel i de Judà (722 i 586 aC).
El redactor final ~s VI aC, sota la llum de la teologia deuteronomista , posa especialment en relleu l’actuació dels profetes, sobretot d’Elies i d’Eliseu Les versions grega i llatina donen aquest nom també als dos llibres de Samuel , talment que compten quatre llibres dels Reis així I i II de Samuel són comptats com a III i IV dels Reis
València Cultural
Publicacions periòdiques
Revista mensual bilingüe d’economia, història, literatura i geografia del País Valencià, publicada a València del 1960 al 1964.
Fundada per Vicent Badia i Marín , que la dirigí, i Josep Marí i Montanyana, tractà de continuar la tasca de Sicània Hi collaboraren Emili Beüt i Belenguer, Eliseu Bellés i Barberà, Jordi Valor, Lluís Lluch i Garín, Carmelina Sánchez i Cutillas i Nicolau Primitiu Gómez i Serrano, etc Publicà en forma de fullet estudis monogràfics sobre pobles del País Valencià
El Pacte. Partit Republicà Democràtic Federal de Catalunya
Partit polític
Partit constituït a Barcelona a primers de març de 1933 per l’entitat federal del mateix nom i el Centre Republicà Democràtic Federalista del Poble Nou.
Era partidari de donar suport al Govern de la Generalitat i al de la República Dirigents Baldomer Tona i Xiberta, Francesc Corbella Alegret, Eliseu Sala Valls i Gaspar Torrente Al novembre de 1933 s’incorporà electoralment a la Coalició d’esquerres catalanes Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Català d’Acció Republicana i Partit Republicà Radical Socialista El 1934 retornà al Partit Republicà Democràtic Federal
Diàleg
Dret
Publicació ciclostilada mensual editada pels estudiants de la facultat de dret de València (febrer del 1961 — març del 1962), amb text bilingüe, però predominantment català.
Tingué la collaboració de diversos professors M Tarradell, J Reglà, R Trias i Fargas fou la plataforma on es donà a conèixer la que aleshores es presentava com a “nova generació” valenciana Enric Solà, Alfons Cucó, Lluís Aracil, Manuel Ardit, Rafael Ninyoles, Joan Riera, Eliseu Climent, Josep V Marquès, Vicent Álvarez, Varià Miralles, etc Pel març de 1963 en fou represa l’edició, gairebé exclusivament en castellà Els redactors del primitiu “Diàleg” fundaren llavors Concret
Els marmessors de Joan Fuster retiren a la Generalitat Valenciana la custòdia del llegat de l’escriptor
Max Cahner, Eliseu Climent i Joan Maluquer, els marmessors de l’escriptor Joan Fuster, denuncien la Generalitat Valenciana per incompliment dels acords, signats al febrer del 1995, pels quals aquesta es comprometia a controlar, conservar i difondre l’obra de Joan Fuster En conseqüència, decideixen retirar la custòdia del llegat de Fuster a la Generalitat, que també es va comprometre a installar a la casa de l’escriptor un centre d’estudis que mai no s’ha creat La decisió es pren d’acord amb Josep Palàcios, hereu de Fuster, i l’Ajuntament de Sueca
llibres profètics
Bíblia
Cadascun dels llibres de l’Antic Testament atribuïts als profetes o escrits per aquests.
Els més extensos porten els noms d'Isaïes, Jeremies i Ezequiel, els quals, juntament amb Daniel, comptat entre els hagiògrafs llibres sapiencials pels hebreus, són anomenats Profetes majors Els més breus formen el llibre dels Profetes menors o dels dotze profetes Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies Els hebreus hi afegeixen encara els llibres dels Jutges, de Samuel i dels Reis profetes anteriors , per tal com els antics profetes Samuel, Elies i Eliseu hi tenen un paper principal en oposició a aquests, els profetes…
Cercle Artístic de Barcelona
Membres del Reial Cercle Artístic de Barcelona (1895), entre els quals figuren Brull, Casas, Cusachs, Graner, Mas i Fontdevila, F. i J. Masriera, Meifrèn, Mir, Miralles, Roig i Soler, Rusiñol ...
© Fototeca.cat
Entitat fundada a Barcelona per al foment de totes les activitats de caire artístic.
Li fou atorgat el títol de reial inicialment ocupà l’edifici de la Canonja, i successivament es traslladà a la Granvia, a la Rambla, a la plaça de Catalunya i, finalment, a l’antic palau dels Pignatelli, de la família Girona, al carrer dels Arcs Els pintors Eliseu Meifrèn, Modest Urgell, Joaquim Mir, Ramon Casas, Hermenegild Anglada i Camarasa i Isidre Nonell, entre altres, foren membres de les seves penyes, on es perfilà i visqué el moviment modernista Hom destaca les seves sales d’estudi per a dibuixar i pintar del natural amb model viu Ha organitzat concerts, exposicions i…
cinquè centenari de Tirant lo Blanc
Conjunt d’actes i celebracions duts a terme el 1990 per a commemorar els cinc-cents anys de la primera edició de Tirant lo Blanc.
Les administracions autonòmiques dels Països Catalans i pràcticament totes les institucions culturals se sumaren a la celebració amb el títol genèric de L’Any del Tirant Les activitats, destinades a difondre Tirant lo Blanc arreu del país, abraçaren tots els àmbits culturals Cal destriar, entre les més qualificades, el Symposion Tirant lo Blanc , les exposicions La Impremta Valenciana i Tirant lo Blanc, imatges i objectes , nombrosos cicles de conferències, diversos projectes teatrals i un notable esforç per a divulgar la novella en edicions escolars i adaptacions de còmic El conjunt de les…
Santa Maria de Lacera (Sopeira)
Art romànic
Es tracta d’una primitiva església, molt ben documentada com a conseqüència d’ésser força disputada la seva propietat, però de localització desconeguda Havia estat edificada, feta consagrar i dotada amb terres, vinyes, llibres i paraments pels senyors locals, Eliseu i la seva esposa Ènglia, vers la segona meitat del segle X Segons un document de l’any 1005, l’abat Galí i els homes de Lacera, Palomera i Terrats donaren al monestir de Lavaix l’església de Santa Maria de Lacera, situada al comtat de Ribagorça, el castell de Betesa segons una clàusula que conté aquest document, l’…
Josep Lluís Seguí i Rico
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra S’inicià en la literatura el 1970 amb una exposició de poesia visual i amb la publicació del poemari Cossos/espai 1976 Aquests inicis poètics continuaren amb Teoria de l’immortal 1981 i Història en ella 1982 Participà, també, en el Teatre Independent i és autor d’ Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, en collaboració amb J Gandia i Les opinions d’un illús 1985 Dedicat bàsicament a la narrativa, el 1977 fou finalista del Premi Andròmina amb la novella Espai d’un ritual 1978 El 1979 publicà Diari de bordell , el recull de contes Fulls de recanvi segon premi de contes…
,