Resultats de la cerca

La seva comèdia Gli straccioni 1544, dins la tradició de la comèdia clàssica, és una de les millors del segle XVI a Itàlia El 1569 publicà Rime , d’accent petrarquista Amb la traducció de l' Eneida 1581 i amb les Lettere familiari 1572 contribuí a demostrar les possibilitats literàries de la llengua vulgar

S'inscriu de ple dins el corrent neoclàssic Coneixedor i admirador de l’antiguitat grecollatina, féu encertades traduccions d’Ovidi, Horaci i Virgili De les seves obres destaquen les tragèdies Dido —adaptació del llibre quart de l' Eneida — i Argia —imitació de VAlfieri— Com a poeta, cal recordar la seva composició Triunfo de Ituzaingó

A partir dels poemes homèrics, llur missió és de venjar els crims, especialment a l’interior de la família i del clan i, com a protectores de l’ordre social, castiguen els delictes susceptibles de torbar-lo Amb la creença en el més enllà, hom les concep com les divinitats dels càstigs infernals, funció apuntada en Homer i manifestada clarament a l’Eneida

És autor d’un Virgilo deguisat o Eneido burlesco 1648, versió burlesca dels quatre primers cants de l' Eneida , i d’una paràfrasi dels Set Salmes penitencials de David 1652 La resta de la seva obra romagué inèdita El seu estil es caracteritza per la facilitat amb què passa de la poesia religiosa a la popular i a la paròdia burlesca

Fill de Laomedont, tingué de diverses esposes i concubines una cinquantena de fills, entre els quals Hèctor , Paris , Deífob , Creusa, Cassandra , etc Home just i pare amantíssim, demanà a Aquilles les despulles mortals d’Hèctor Destinat a veure la tràgica mort dels seus fills, la seva fi —refugiat prop de l’altar familiar, a instàncies de la seva muller, Hècuba— és descrita a l'Eneida

Semblant a la nigromància, la nékyia passà a significar la descripció d’un veritable descens al regne dels morts Així apareix al cant XI de l' Odissea , quan Ulisses davalla a l’Hades i parla amb les ombres dels capitosts grecs caiguts a Troia La nékyia homèrica influí diversos artistes, que s’hi inspiraren per a plasmar el món de la ultratomba, i Virgili, en la composició del cant VI de l' Eneida

Eclesiàstic, fou un humanista culte Escriví comèdies L’Opera d’Aubais, Lo tresaur de Substancion i la novella Istòria de Joan-l’anpres , sobre la vida camperola en vers escriví L’Odissèa travestida i L’Eneïda de Cèlanòva, on transportà herois i fets èpics a un medi rural Lo Sèti de Cadarossa ‘El setge de Cadarossa’, poema heroicocòmic, és una sàtira rabelaisiana del clergat i dels monjos La seva obra francesa és abundant i en una gran part inèdita

Segons l' Eneida , havent-se oposat a la introducció, en la ciutat, del cavall de fusta que els grecs havien deixat davant les seves muralles, fou mort, juntament amb els seus fills, per dues serps Els troians, en veure-ho, feren entrar el cavall, a l’interior del qual hi havia enemics amagats, a Ílion L’episodi resta plasmat en una pintura pompeiana i en el patètic grup escultòric de l’escola ròdia Musei Vaticani, que tingué molta influència damunt els escultors renaixentistes i manieristes

Es féu famós amb una traducció de les Geòrgiques de Virgili 1769 Publicà Les Jardins 1782, L’Homme des Champs 1800, L’Imagination 1806, Les Trois Règnes de la Nature 1808 i traduccions en vers de l' Eneida 1804 i d' El Paradís Perdut 1805 Els romàntics el criticaren per les seves perífrasis i falses elegàncies i per la seva mètrica freda i compassada tanmateix, la seva ciència del vers i el seu gust per les descripcions precises el feren un dels precursors del Romanticisme

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un llarg poema polític en què l’autor compara sistemàticament els esdeveniments i personatges del conflicte bèllic contra la monarquia hispànica dels Àustria amb la caiguda de Troia, essent els castellans els “grecs” Dins de l’abundant conjunt de versos sobre el conflicte, destaca per la seva qualitat i ambició literària, perquè tot i barrejar elements populars i cultes, inclou locucions llatines i referències mitològiques, seguint de prop el segon llibre de l’ Eneida virgiliana en nombroses ocasions Bibliografia Ayats, L 1994 Vegeu…