Resultats de la cerca

És esmentat ja l’any 957 En resta l’església de Sant Pere dels Graus o de Serola , o d' Eixalada

Era destinat a la guarda de la via de Cerdanya, la qual passava dins la vall mateixa del castell, practicada pel sol costat accessible, al N, i costejava després l’estret congost dit dels Graus La defensa del pas era completada per la torre de Nyòvols , al cim d’una alta roca a l’altra banda de ribera, i pel castell d’Erola o Serola, tancant el camí a l’W, també sobre la riba esquerra i prop de l’església de Sant Pere d’Eixalada, dita també d’Erola o dels Graus Les ruïnes d’aquesta són encara visibles, així com unes parets de la torre quadrada de Nyòvols però dels…

Extensament excavat, és un dels assentaments del període del bronze final més ben coneguts de Catalunya És situat sobre un tossal d’erola plana, de forma ellipsoidal, delimitat per pendents abruptes Les disset cases que formen el poblat, quadrangulars i d’uns 40 m 2 , s’adossen a un mur de fons que segueix el perímetre de l’erola i s’obren a un espai central lliure de construccions La troballa de nombrosos materials ha permès reconstruir amb força precisió les formes de vida d’aquest petit grup d’agricultors i ramaders del segle XI aC

Situació Vista de llevant de les restes que formaven una sala o estança del castell ECSA - A Roura Castell situat damunt del congost de les Graus de Canavelles, sobre una petita elevació que s’alça al vessant de la muntanya Al seu costat, a l’altra banda d’un torrent el còrrec de la Coma, hi ha l’església de Sant Pere d’Eixalada o de Serola Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 58” N - Long 2° 15’ 17” E Des de la carretera que va de Prada de Conflent a la Cerdanya N-116, havent passat el túnel del castell de Nyòvols i poc abans d’arribar als Banys de Toès, surt a mà dreta un corriol que va a…

Es troba a 1 230 m alt Diu la tradició que fou construït a l’indret on féu penitència entre el 516 i el 520 sant Segimon, rei de Borgonya Consta documentalment el 1290 com a capella feta en una cova Estigué regida per ermitans i donats dels s XIV al XVIII Entre els anys 1640 i 1782 es construïren les edificacions que formen l’actual conjunt de l’església i l’hostatgeria, i s’abandonaren les antigues, adossades al penyal Fou secularitzat per la desamortització 1837 Era obert del 30 d’abril al dia de Tots Sants Durant l’hivern els ermitans habitaven a la capella de Santa Maria de l’Erola…

Es desconeix l’indret on era situada la vila d’Iel — Hielle, Hiel, Hiello, lello— amb les seves esglésies de Sant Feliu i Sant Pere El primer esment conegut és de l’any 912, en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, on la vila forma part dels béns amb què fou dotada la nova església pel comte Sunifred II d’Urgell La parròquia d’Yell apareix entre els béns concedits al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles en l’acta de consagració d’aquest de 1040 La vila és esmentada en altres documents dels segles XI I XII Segons les dades aportades per una venda del 1081, lel…

És un santuari que es troba situat al vessant nord-occidental del Matagalls Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, a la parròquia de Sant Martí de Viladrau Inicialment fou una capella eremítica i la gran devoció comarcana feu que es convertís en un important santuari Mentre el terme de Taradell es documenta l’any 893, la parròquia de Sant Martí no ho fa fins al 908 La notícia d’un culte a sant Segimon no es troba fins al 1290, quan hi devia haver la petita capella que es conserva, mig malmesa, dins una cova, bé que és de difícil atribució, és a dir tant pot…

Església parroquial de l’antiga demarcació de Susqueda submergida el 1968 sota el pantà del mateix nom El lloc és documentat el 942 en la vella documentació de Sant Benet de Bages dintre el mateix segle X hi ha altres esments de béns situats a Soskada L’església fou renovada i consagrada de nou el dia 11 de desembre de 1067 per Guillem, bisbe d’Osona, diòcesi a la qual pertany Formava part dels dominis dels vescomtes d’Osona-Cardona i es trobava sota la jurisdicció del castell de Fornils Fou ampliada amb capelles als segles XVI i XVII i totalment transformada el 1860, en què hi foren afegides…

Situació i presentació Es troba en plena zona de contacte entre el Montseny i les Guilleries Limita al N amb Sant Sadurní d’Osormort, a l’E amb Espinelves i Arbúcies Selva —ambdós, com Viladrau, es troben adscrits administrativament a la província de Girona—, al S amb el municipi de Montseny Vallès Oriental, a l’W amb els de Seva i Taradell i al NW amb Sant Julià de Vilatorta El terme s’estén pels vessants septentrionals de Matagalls 1694 m i del coll de Sant Marçal 1 107 m, on coincideixen els límits administratius de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental a l’anomenada Taula…