És un santuari que es troba situat al vessant nord-occidental del Matagalls. Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, a la parròquia de Sant Martí de Viladrau. Inicialment fou una capella eremítica i la gran devoció comarcana feu que es convertís en un important santuari. Mentre el terme de Taradell es documenta l’any 893, la parròquia de Sant Martí no ho fa fins al 908. La notícia d’un culte a sant Segimon no es troba fins al 1290, quan hi devia haver la petita capella que es conserva, mig malmesa, dins una cova, bé que és de difícil atribució, és a dir tant pot ésser una construcció romànica com d’època gòtica. Diu la tradició que el santuari fou construït a l’indret, on, entre els anys 515 i 520, sant Segimon, rei de Borgonya, feu penitència. Aquesta llegenda feu que pels volts de l’any 1370 comencés un augment de la devoció al sant i al lloc del seu culte. Al començament del segle XV hi vivien ermitans o deodonats, els quals s’intitulaven fra i vestien un hàbit especial i recorrien el país captant per al santuari i tenien cura dels edificis, del culte i d’atendre els pelegrins que acudien al lloc. El santuari era obert del dia 30 d’abril a l’1 de novembre, mentre que la resta de l’any els ermitans habitaven al santuari de l’Arola, o l’Erola. Malgrat això, el santuari era en mans del rector de Viladrau i de dos obrers seglars, els quals posaven i deposaven els ermitans i autoritzaven les edificacions i les millores que es feien constantment al santuari. Entre els anys 1640 i 1782 foren construïdes les edificacions que formen l’actual conjunt de l’església i l’hostatgeria i s’abandonaren les antigues, adossades al penyal. L’any 1810 el santuari fou cremat per les tropes franceses, però tot seguit fou restaurat ràpidament. La situació restablerta durà fins a la desamortització i l’any 1837 l’amo de can Gat s’apoderà del santuari i del seu petit patrimoni, la qual cosa donà lloc a un seguit de plets entre els rectors de Viladrau i els amos de can Gat, que seguiren posseint el santuari. Aquestes discussions feren decaure la devoció i la devastació que sofrí l’any 1936 fou la fi del santuari. Entre els anys 1959 i 1961 l’amo de can Gat començà unes importants obres de reforma que varen quedar aturades. Ara, tot i els esforços per revitalitzar la vida del santuari, aquest és una pura ruïna, la qual, ni la restauració de l’antic aplec de l’1 de maig, festa del sant, aconsegueix ressuscitar.