Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
herbafam
Herbafam
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les plantaginàcies, sovint cespitosa, de 10 a 40 cm d’alçària, tomentosa i blanquinosa, de fulles lanceolades i de flors i fruits en espiga llarga.
Es fa en pedregars, espones, vores de camins, etc
herba ventolera
Herba penyalera
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 70 cm d’alçària, de fulles ovades o lanceolades i de flors purpúries en verticil·lastres.
Apareix en vores de camps i de camins, en terrenys àrids, etc
herba fetgera
Herba fetgera
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, acaule, d’arrels fibroses, de fulles trilobulades i cordades a la base i de flors llargament pedunculades, amb sis tèpals blavosos o blancs.
Creix en obagues, boscs i boixedes de muntanya Ha estat aplicada contra afeccions del fetge
salze pirinenc
Salze pirinenc
José María Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbust baix, de la família de les salicàcies, de fins a 50 cm d’alçària, de fulles el·líptiques i peloses, i d’aments laxos.
És endèmic dels Pirineus, on creix en clarianes de bosc, a l’estatge subalpí
herba de la marfuga
Herba de la marfuga
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia d’arrels fasciculades i tuberoses, de la família de les aristoloquiàcies, de tiges flexuoses de 20 a 80 cm, de fulles cordiformes i crespes, de flors brunes i de fruits capsulars.
Es fa en vessants pedregosos i assolellats, a la península Ibèrica i regions veïnes Havia estat emprada per a combatre certes epizoòties
orella de llebre
orella de llebre
José María Escolano (CC BY-NC-SA 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues o espatulades, coriàcies, i de flors groguenques, agrupades en umbel·les múltiples.
Es fa en boscs clars i en pastures seques
Joan Baptista Perales i Boluda
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Fill d’una família de modesta posició resident a Xàtiva, per circumstàncies de la vida s’hagué de traslladar a Madrid de molt jove Després d’una època de treballs administratius, com a funcionari en el Ministeri d’Hisenda, es dedicà a estudiar la carrera de filosofia i lletres Fou professor de llengües vives a les Escoles Pies de San Fernando, i per aconseguir una millor posició econòmica realitzà treballs literaris i periodístics El 1870 publicà la primera obra, titulada Francia y Prusia Crónica de la primera guerra Al mateix temps publicà en El Duende , periòdic polític des del…
Francesc Llançol de Romaní
Història
Erudit.
De l’estament militar És autor d’una Descripción de África , d’unes Colectáneas de las piedras y ríos de España publicades en part per LPalomero en el seu Vocabulario del humanista , 1569 i d’un Compendio del origen y guerra de los turcos Gaspar Escolano utilitzà aquestes obres en les seves Décadas 1611
Luis de Guindos, designat vicepresident del BCE
L’Eurogrup, l'òrgan de la Unió Europea que formen els ministres d’Economia dels estats membres, elegeix el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, com a nou vicepresident del Banc Central Europeu en substitució del portuguès Vítor Constância a partir del juny Al març, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, nomena Román Escolano nou titular d’Economia
Miquel Castellví
Historiografia catalana
Heraldista.
Membre d’una noble família El bisbe valencià Honorat Joan, preceptor del príncep don Carles, fill de Felip II, encarregà a Castellví l’elaboració d’una mena de catàleg intitulat Libro de linages, escudos, armas, devisas y sellos , per complaure la voluntat de l’esmentat príncep El cronista Gaspar Escolano degué consultar aquesta obra, que ja devia ser illocalitzable al s XVIII