Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
Eslovènia 2012
Estat
Les eleccions legislatives celebrades al desembre del 2011 van deixar oberta la designació del nou primer ministre Malgrat la victòria de l'alcalde de Liubliana, Zoran Janković, de l'LZJ-PS, finalment va ser la segona força al Parlament, el Partit Demòcrata Eslovè SDS, el qual va aconseguir que el seu candidat, l'exprimer ministre Janez Janša, fos escollit nou primer ministre amb el suport del Partit Socialdemòcrata Els intents de Janković de formar govern van fracassar, i el president del país, Danilo Türk, va encarregar la formació de govern a Janša Al febrer del 2012, Janša va aconseguir…
Eslovènia 2018
Estat
La celebració d’eleccions anticipades va marcar l’agenda política Les eleccions generals es van celebrar el mes de juny i les va guanyar Janez Janša, del Partit Demòcrata Eslovè, amb més del 25% dels vots emesos Janša, antic primer ministre entre el 2004 i el 2008, i entre el 2012 i el 2013, no va aconseguir formar govern per la negativa dels altres partits a participar-hi, perquè Janša té una condemna ferma per corrupció Finalment el Govern va passar a mans del candidat populista Marjan Šarec, que va aconseguir el suport de cinc partits de centreesquerra, amb els quals va formar un govern en…
música d’Eslovènia
Música
Música desenvolupada a Eslovènia.
Música culta Es tenen molt poques dades sobre l’origen de la música culta a Eslovènia Pel que sembla, durant l’Edat Mitjana la música d’origen occidental incidí de manera important en la música d’aquesta zona centreeuropea, tot diferenciant-la de les àrees veïnes, que es veieren influïdes per corrents provinents de l’imperi Bizantí L’absència d’una aristocràcia potent feu que durant el Renaixement i el Barroc no proliferessin les institucions musicals com passava arreu d’Europa, on les capelles musicals creixien a redós de corts i catedrals En aquesta època destacà el compositor Georg…
serralada d’Eslovènia

Vista del Triglav des de Trenta, amb el Kanjavec a la dreta, ambdós formen part de la serralada d'Eslovènia
© Slovenian Tourist Board / J. Skok
Serralada
Conjunt de muntanyes, a la capçalera sud-oriental dels Alps, que assenyala el pas de la serralada alpina a la plana danubiana.
És format pel grup dels Karawanken, del qual es desprenen el massís de Pohorje, a l’E, i els Alps Julians, al SW
Les repúbliques d’Eslovènia i Croàcia presenten un projecte de confederació
Les repúbliques iugoslaves d’Eslovènia i Croàcia presenten un projecte de confederació Dos mesos més tard, la primera d’aquestes es pronuncia a favor de la independència
Croàcia i Eslovènia es proclamen independents i s’inicia una guerra civil
Croàcia i Eslovènia es proclamen independents S’inicia una guerra civil oberta
Aprovat en referèndum la conversió d'Eslovènia en un Estat independent i sobirà
Eslovènia aprova en referèndum la conversió en un Estat independent i sobirà
Marijan Kozina
Música
Compositor eslovè.
Estudià al Conservatori de Ljubljana, i posteriorment ho feu a Viena amb J Marx 1927-30 i a Praga amb R Karel i J Suk composició També feu estudis de direcció d’orquestra amb N Malko 1930-32, gràcies als quals treballà a l’Òpera de Ljubljana del 1932 al 1934 Fou director del Conservatori -Glasbena Matica- i de l’Escola de Música de Malibor 1934-39, i arribà a dirigir la Filharmònica Eslovena de Ljubljana 1947-50 Durant la Segona Guerra Mundial impartí classes a l’Acadèmia de Música de Belgrad, i durant el període 1950-60 ho feu a l’Acadèmia de Ljubljana El seu estil, entre neoromàntic i…
Erazem Lorbek
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Pivot, la temporada 2009-10 fitxà pel FC Barcelona provinent del CSKA Moscou, i en el primer any ja fou escollit en el quintet ideal de l’ACB Amb l’equip blaugrana guanyà l’Eurolliga 2010, la Lliga ACB 2011, 2012, la Supercopa ACB 2010, 2011, 2012, la Copa del Rei 2010, 2011, 2013 i tres Lligues Catalanes que ha disputat Ha estat internacional amb Eslovènia en totes les categories
Ciril Rozman i Borsnar
Medicina
Metge.
El 1948 arribà amb la seva família a Catalunya, fugint del règim comunista establert a Eslovènia aleshores antiga Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial Llicenciat 1954 i doctorat 1957 per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Pere Farreras i d’Agustí Pedro i Pons, als qual succeí a la càtedra de patologia mèdica de les universitats de Salamanca 1967 i Barcelona 1969, respectivament Especialitzat principalment en malalties de la sang, entre les seves contribucions sobresurten l’estudi de l’esplenograma 1957, les collagenosis, les púrpures, la malaltia de Hodgkin,…