Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Amaiur
Política
Coalició electoral de l’esquerra independentista basca.
La seva creació tingué com a motiu immediat les elccions generals espanyoles del 20 de novembre de 2011, en les quals emergí com la primera força del País Basc amb 6 diputats més 1 per Navarra 7, en total, mentre que al senat obtingué 3 escons, tots de Guipúscoa La seva fundació s’inscriví en la creixent tendència de l’esquerra abertzale a marginar ETA i a adoptar explícitament vies democràtiques i de renúncia a la violència per a l’assoliment de la independència, seguint les directrius de l’acord de Gernika del 25 de setembre de 2010 Constituïda poc després del comunicat d’ETA pel qual…
Carlos Garaikoetxea Urriza
Carlos Garaikoetxea Urriza
© AVUI/C. CALDERER
Política
Polític basc.
Llicenciat en dret i en econòmiques per la Universitat de Deusto, presidí durant deu anys la Cambra d’Indústria i Comerç de Navarra i fou membre del Consell Foral de Navarra Afiliat al PNB, en fou president del 1977 al 1980 Diputat per Guipúscoa en les eleccions generals del 1979 i membre del Parlament Foral navarrès, fou designat el mateix any president del Consell General Basc preautonòmic, càrrec des del qual negocià amb ASuárez l’Estatut de Gernika 1979 Lehendakari del govern basc en les eleccions al parlament basc 1980, reelegit el 1984, l’enfrontament amb Xabier Arzalluz Antia el portà…
José Antonio Ardanza Garro
Política
Polític basc.
Llicenciat en dret i figura destacada del moviment cooperativista a Euskadi, s’incorporà a les joventuts nacionalistes ECI el 1961, i al Partit Nacionalista Basc el 1979 Alcalde d’Arrasate 1979-83 i diputat general de Guipúscoa des del 1983, la crisi interna del seu partit i la caiguda de Carlos Garaikoetxea el portaren, el gener del 1985, a la presidència del govern basc, càrrec en el qual fou reelegit el 1990 i el 1994, encapçalant governs de coalició amb el PSOE i, en la darrera legislatura, també amb Eusko Alkartasuna Durant el seu mandat fou signat el pacte d’Ajuria Enea…
ikastola
Educació
Escola que imparteix l’ensenyament en basc.
Resurrección Maria de Azkue fundà el 1897 el Colegio Ikastechea 1897, on per primer cop s’ensenyava el basc tot i no ser llengua vehicular Aquesta iniciativa correspongué a Miguel de Muñoa en crear la Koru'ko Andre Maria'ren Ikastetxea a Bilbao el 1914 En 1918-36, guiades per l’Eusko Ikaskuntza Societat d’Estudis Bascos conegueren un fort impuls el seu nombre era d’una quinzena el 1936 Confinades a la clandestinitat amb el franquisme, Elvira Zipirita en fou la principal impulsora a partir de 1943 en condicions molt precàries Tolerades a partir dels anys seixanta, conegueren en…
Sortu
Política
Formació política de l’esquerra independentista basca presentada al febrer del 2011.
Pren el nom de la paraula basca que significa ‘néixer’ o ‘brotar’ La seva creació fou la resposta dels sectors independentistes abertzales per a dotar-se d’una formació política legalitzada, després dels processos d’illegalització iniciats amb Batasuna Els estatuts de la nova formació promouen ''la constitució d’un Estat Basc en el marc europeu'' per mitjà de la confrontació exclusivament política i democràtica, i per primer cop es rebutjava explícitament l’ús de la violència Malgrat això, al març del 2011, la Sala Especial del Tribunal Suprem, a instàncies de les demandes de l’Advocacia de…
Gorka Knörr Borràs
Política
Polític, empresari i cantautor bascocatalà.
Fill de pare basc i mare catalana, estudià empresarials a l’Escola Superior de Tècnica Empresarial ESTE de Sant Sebastià Tanmateix, entre el 1971 i el 1983 es dedicà sobretot a impulsar la cultura basca Aprengué basc i fou molt actiu en diverses iniciatives professor a la ikastola Olabide de Vitoria-Gasteiz i professor de ciències 1974-77 Influït per Xabier Lete i per la Nova Cançó, fou cantautor professional i actuà al País Basc, Europa i Llatinoamèrica Ha publicat els discs Araba kantari 1974, Nik nahi dudana 1975, Txalaparte 1976, Herri bat gara 1978, Gutunak 1980 i Arimaren zubia/Pont de…
Euskal Herria Bildu
Política
Partit polític basc creat l’abril del 2011 com a coalició electoral amb el nom de Bildu.
Com a coalició fou, en part, el resultat dels diversos intents d’ocupar l’espai electoral de l’esquerra independentista basca, especialment el de Batasuna i altres formacions que, amb un nom diferent, n’eren considerades afins i foren illegalitzades a conseqüència de l’aprovació, el juny del 2002, de la Llei de partits pactada entre el PSOE i el PP Tingué un primer precedent en Sortu , formació creada el febrer del 2011 de cara a les eleccions municipals del País Basc i de Navarra i també al Parlament navarrès del 22 de maig d’aquest mateix any Al març, però, fou anullada pel tribunal Suprem…
Batasuna
Política
Formació política basca fundada el 23 de juny de 2001.
Liderada per Arnaldo Otegi Mondragón , fou successora d’ Euskal Herritarrok que, al seu torn, ho fou de Herri Batasuna des de l’octubre del 1998 Batasuna no incorporà, però, el corrent crític i antietarra Aralar de les dues organitzacions anteriors Acusada d’associació amb ETA i d’organitzar la violència al carrer, el Congrés de Diputats n’aprovà la illegalització, l’agost del 2002, amb els vots del PP i del PSOE i el mes següent fou suspesa al parlament de Navarra El Tribunal Suprem dictà la dissolució del seu grup parlamentari al parlament basc, Sozialista Abertzaleak, el març del 2003, bé…
Jesús Guridi Bidaola
Música
Compositor basc.
Vida Format en el si d’una família de músics, rebé la primera formació musical de la seva mare, Trinidad Bidaola solfeig i piano Estudià harmonia a Madrid amb Valentín Arín, i posteriorment a Bilbao amb José Sáinz Basabé El 1904 es traslladà a la Schola Cantorum de París, on estudià orgue amb A Decaux i composició amb A Sérieyx El 1906 fou deixeble de Joseph Jongen a Lieja, i el 1910 anà a Colònia per a estudiar instrumentació amb O Neitzel De retorn al País Basc, fou organista de diferents esglésies de Bilbao, i el 1911 assumí la direcció de la Sociedad Coral de Bilbao, amb la qual estrenà…
Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006

Portada de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006, dissenyada per Antoni Tàpies
© JoMV
Dret català
Llei orgànica promulgada el 19 de juliol de 2006 que atorga a Catalunya un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, el qual deroga.
Antecedents, elaboració i aprovació El nou text es desenvolupà a partir de la iniciativa de reforma de l’Estatut del 1979 assumida pel govern català tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Republicana de Catalunya sorgit de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades al novembre del 2003 Durant la campanya electoral, l’encara candidat socialista a la presidència del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero es comprometé públicament, segons expressió literal, a donar suport a l’estatut que aprovés el Parlament de…