Resultats de la cerca

Mercat agrícola i de bestiar Indústries tèxtils, sucreres i metallúrgiques Nus ferroviari Fou fundada pels romans, el 25 aC, amb veterans de les guerres càntabres, amb el nom d' Emerita Augusta i amb categoria de colònia Fou capital de la província de Lusitània i esdevingué una de les ciutats més grans de la península Ibèrica Mantingué la seva importància durant l’època visigòtica i perdé la categoria de centre urbà destacat amb la invasió islàmica Del seu paper urbà antic conserva un notable conjunt de monuments romans S'hi destaquen el teatre el més ben conservat…

És centre d’una subàrea comercial agrícola cotó, tabac i hortalisses als regadius, i cereals i oli al secà i ramadera oví, cabrum, porcí La ciutat conserva les muralles romanes reconstruïdes a l’edat mitjana La catedral fou reformada al s XVI sota la direcció de Pedro de Ibarra, al qual hom atribueix la portada d’estil plateresc

El primitiu santuari fou reformat per Alfons XI de Castella i el 1389 hom el convertí en monestir de jerònims Del s XV és l’església vella d’estil goticomudèjar del XVII, la sagristia, el cambril i el retaule major i del XVIII, l’església nova Posseeix obres de Carducho, Caxes, Zurbarán i Lucas Jordán, entre altres

Diputat per Extremadura el 1810, a la sessió inaugural de les corts de Cadis propugnà l’aprovació per unanimitat de la sobirania nacional i la divisió de poders, i fou president 1811 de la comissió encarregada de l’elaboració de la constitució Confinat en un monestir per Ferran VII 1815, fou de nou diputat el 1822, però s’hagué d’exiliar a Portugal el 1823

Centre agrícola, ramader i comercial, hi és també important el turisme Correspon a l’antiga Tragillium de la Lusitània Conserva restes de la necròpoli romana, del castell i de les muralles s XIII-XIV L’església de Santa María, gòtica s XIII, de tres naus, té un retaule de Fernando Gallego Entre els edificis civils es destaquen el palau del marquès de La Conquista, plateresc, el dels ducs de San Carlos s XVII, el d’Orellana-Pizarro, que té un pati plateresc, etc

És centre comercial d’una rica comarca agrícola Seu episcopal des del s XII, la catedral és formada per dos edificis units a la part antiga s XIII-XIV, s’hi destaquen el claustre i la sala capitular de curiosa cúpula orientalitzant En la nova, començada el 1498, hi intervingueren FColonia, ACovarrubias, DSiloé, RGil de Hontañón i Juan de Álava El retaule major és obra de GFernández i FRicci Les esglésies de San Nicolás i San Pedro són del s XIII Es conserven diverses cases senyorívoles

L’empremta lleonesa es fa palesa a la part septentrional inserció de i en síllaba àtona palicia , ‘pallissa’, substitució de -i per -e i de -u per -o pobri, 'pobre’, abaju , ‘davall’ i mots com zorondo ‘tardà’ Els trets andalusos, en canvi, dominen a l’Extremadura baixa ž vibrillant < y, ll cabažo , ‘cavall’, -s aspirada, confusió de l, r implosives, variant -ajo del sufix -azgo Són característiques més generals elevació tonal i allargament de les síllabes tòniques, aspiració de la f- jumo , ‘fum’, illots esparsos de les sonores z i ẓ káza ‘casa’, beđíno ‘veí’, ús de l’…

Format en el Club Patí Voltregà, el 1963 arribà al primer equip i guanyà el Campionat de Catalunya La temporada següent jugà en el Salesians de València mentre feia el servei militar i quan tornà jugà amb l’Inriva, el filial del Voltregà, a la divisió d’honor El 1967, però, l’Inriva passà en bloc al Voltregà i ja no deixà aquest equip fins el 1977, quan es retirà amb un balanç de dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 en el seu palmarès Es proclamà subcampió del món amb la selecció espanyola 1968 El 1979 tornà a jugar amb el Club Patí…

Fou cortesà al servei de Felip II de Castella Caigué en desgràcia i estigué empresonat uns vint anys Bé que el seu Carlo famoso 1566, poema en octaves sobre la vida de Carles V, és una obra mancada de gràcia poètica, la Miscelánea 1592 és un interessant i amè llibre en prosa, ple d’anècdotes i curiositats que anà recollint al llarg de la seva vida

A cinc anys arribà a Barcelona Començà a practicar arts marcials xineses a disset anys Primer se centrà en el choy lee fut L’any 1985 conegué el mestre Lam Chuan Ping Així, inicià una sèrie de cursos per a perfeccionar tècniques i formar professors per tot Espanya, juntament amb altres mestres collaboradors del departament de wushu de la Reial Federació Espanyola de Judo i Esports Associats FEJYDA Rebé d’aquest departament el títol de mestre i d’àrbitre estatal de wushu Posteriorment, el 1986 conegué el mestre de taitxí Tung Kuan Yen El 1992 fou nomenat director de l’àrea de taitxí per la…