Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Símmac
Cristianisme
Papa (498-514).
Essent diaca, fou elegit successor d’Anastasi II pel clergat i senat romà hostil a Constantinoble —la minoria, en canvi, elegí Llorenç— i obtingué el favor de l’ostrogot Teodoric 499 Acusat d’immoralitat per Llorenç, fou sotmès al judici d’un sínode 501, que trameté l’afer al judici de Déu Llorenç ocupà violentament Roma, on durant quatre anys regnà el terror Restablerta la pau per Teodoric, el cisma no finí fins a la mort de Símmac La seva festa se celebra el 19 de juliol
Edward Frank Willis James
Literatura anglesa
Escriptor i mecenes britànic.
Fou conegut pel seu mecenatge envers el moviment surrealista, activitat que pogué desenvolupar gràcies a l’herència del seu pare Colleccionà art i establí amistat amb diversos artistes surrealistes i escriptors Salvador Dalí, Leonora Carrigton, René Magritte, Kurt Weil, Bertolt Brecht, George Ballanchine, Aldous Huxley, Leonor Fini, Man Ray, Remedios Varo i Sigmund Freud És autor del llibre de poesia The Bones of my Hand i de la novella The Gardner who saw God També planificà jardins i fou un arquitecte autodidacte de construccions fantàstiques i extravagants que deixaren, a…
primavera de Praga
Història
Nom donat a l’ampli moviment de liberalització iniciat a Praga (1967-68), com a contestació a la crisi econòmica i política del règim txecoslovac.
Començat per una crítica dels escriptors al sistema, a la qual s’afegiren els universitaris i una majoria dels membres del comitè central del partit, aquest votà la separació del càrrec de president de la República del de secretari del partit i atorgà el darrer a ADubček- Més tard, el president Novotn hagué de dimitir i fou substituït per Svoboda El partit elaborà i inicià un programa de liberalització en tots els aspectes de la vida del país, que també cercava uns lligams majors amb Occident Aquest procés finí amb la invasió del país per part de les tropes del Pacte de Varsòvia agost del 1968
Movimento Sociale Italiano
Política
Partit polític neofeixista italià, creat el 1947, basat en els postulats de la República Social Italiana
.
En 1948-93 tingué representació parlamentària, bé que fou exclòs de les aliances de govern fins a l’esfondrament del sistema de partits polítics italià de la postguerra Integrat el 1994 en la coalició Pol de la Llibertat, aquest any canvià el nom pel d’Alleanza Nazionale i aconseguí alguns ministeris en el govern sorgit de les eleccions del març El 1995 el partit renuncià explícitament a l’antisemitisme i als elements més antidemocràtics del feixisme N'han estat secretaris generals l’excap del gabinet de Mussolini Giorgio Almirante 1948-50 i 1969-87 i, en 1987-90, Gianfranco Fini…
Sutri
Ciutat
Ciutat de la província de Viterbo, al Laci, Itàlia.
Antiga fortalesa etrusca i colònia llatina el 383 aC, era bisbat catòlic ja a mitjan segle V Al concili de Sutri 1406, convocat per ordre d’Enric III per tal de posar fi a la situació provocada pels tres papes que es disputaven el soli pontifici, Benet IX fou deposat, Silvestre III declarat antipapa, i Gregori VI obligat a renunciar el papat El cisma finí amb l’elecció de Climent II La ciutat conserva necròpolis etrusques, restes de muralles del segle IV aC i un amfiteatre, excavat a la roca, del segle I aC És notable l’església hipogea, de basalt, de la Madonna del Parto
Kuš
Història
Regió de Núbia a l’època faraònica.
Corresponent a l’Alta Núbia, s’estenia des de la quarta a la segona cascada del Nil Baixa Núbia o Uauat El terme Kuš apareix per primera vegada en fonts egípcies, vers el 1970 aC Durant el Segon Període Intermedi 1786-1567 aC, aprofitant la invasió d’Egipte pels hikses, Kuš s’erigí en un principat autòcton que comprenia des de la tercera fins a la primera cascada Els faraons de la dinastia XVIII 1567-1320 aC, primera del Regne Nou, recuperaren els territoris de Núbia perduts i, encara, en conqueriren d’altres de nous, en els quals establiren un virrei amb autoritat sobre Uauat i Kuš La…
Holger Konrad Sten
Lingüística i sociolingüística
Lingüista danès.
Estudià a la Universitat d’Århus, on es doctorà el 1938 amb una tesi sobre les negacions en francès Fou professor de llengües i literatures romàniques a la Universitat de Copenhaguen des del 1943 i hi féu alguns cursos de català Autor de diversos estudis sobre problemes verbals en les llengües romàniques, com Le temps du verbe fini en français moderne 1952 i L’infinitivo impessoal e l’infinitivo pessoal en portugais 1952-53, alguna vegada ha fixat l’atenció sobre problemes de gramàtica catalana, principalment sobre els temps composts, com en la seva contribució a la Miscellània…
Sant Miquel de Rupit (Rupit i Pruit)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Fàbregues, després de la desmembració de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues que servia per al culte dels habitants que s’aplegaven als peus del castell de Rupit formant el poble actual Aquesta situació perdurà fins al 1878, quan les funcions parroquials es traslladaren de l’església de Sant Joan a la de Sant Miquel L’església es documenta a partir del final del segle XIII 1286, i era servida per sacerdots beneficiats que arribaren a ser quatre, un d’ells amb el títol de vicari Al final del segle XVII s’inicià la renovació del temple que finí ja…
Forza Italia
Política
Partit polític italià creat per Silvio Berlusconi el 1994.
El nom prové del crit d’ànim de l’afició del club de futbol Milan AC, del qual és propietari Berlusconi En les eleccions del març del mateix any, la coalició de dreta Polo delle Libertà, que incloïa, a més de Forza Italia, la Lega Nord i l’ Alleanza Nazionale , portà Berlusconi a ocupar el càrrec de primer ministre, del qual dimití al desembre per acusacions de corrupció Partit italià més votat en les eleccions al Parlament Europeu del 1999, en les eleccions generals del 2001 es destacà clarament per davant dels altres dos socis de coalició ara amb el nom de Casa delle Libertà, que obtingué…
Jerónimo Peraza de Sotomayor
Música
Organista espanyol.
La primera notícia certa de la seva biografia apareix el 1573, any en què fou nomenat organista de la seu metropolitana de Sevilla, per la qual cosa alguns estudiosos han cregut que la seva formació es podia haver iniciat amb el seu predecessor, Pedro de Villada La seva carrera d’organista finí a la seu metropolitana i primada de Toledo, d’on fou nomenat organista al novembre del 1579, bé que oficialment prengué possessió del càrrec el 1580 El fet que Correa de Arauxo inclogui en la seva Facultad Orgánica 1626 un tiento registrat com a "obra de Peraza" dona fe del prestigi assolit per…