Resultats de la cerca

Després d’haver viscut la infantesa a la Martinica, tornà a França, on es casà amb el poeta Scarron Tingué un saló molt famós i fou encarregada de l’educació dels fills del rei i Madame de Montespan Enviudà el 1660 i, morta la reina i caiguda en desgràcia Mme Montespan, contragué matrimoni morganàtic 1684 amb Lluís XIV, damunt el qual influí notablement, especialment en la seva política religiosa Mort aquest 1717, es retirà al monestir de Saint-Cyr i es lliurà a l’educació de noies pobres Els seus conceptes educatius, inspirats en un moralisme rígid, resten exposats en les seves nombroses…

Estudià cant a París amb P Viardot i amb Barthe-Bauderalli L’any 1883 debutà a París interpretant el paper de Maria Boccanegra Portà una intensa carrera internacional actuà en diferents teatres de Nova York 1885, al Teatre de Mapleson, a Milà 1890, de nou a Nova York Metropolitan, 1896 i al Covent Garden de Londres del 1896 al 1910 Actuà també a Sant Petersburg, Montecarlo i Brusselles Es retirà el 1916, i a partir de llavors es dedicà a la docència entre els seus alumnes destaquen G Lubin, R Féart i N Koshets Segons les crítiques de l’època, posseïa una ampla extensió vocal, de color…

Malgrat la seva paràlisi quasi total, es casà amb Françoise d’Aubigné, la futura Mme de Maintenon Debutà en les lletres amb un Recueil de quelques vers burlesques 1643, que assolí un gran èxit i molts seguidors Més endavant conreà la sàtira, i fou imitat àdhuc per Boileau Es dedicà també al teatre, amb comèdies imitades de les espanyoles, com Jodelet 1645, L’écolier de Salamanque 1654, etc Publicà finalment Le roman comique 1651-57

Guanyà el Prix de Rome al conservatori de París 1822 Succeí GSpontini a l’Institut 1851 i DFE Auber en la direcció del conservatori de París 1871 Tingué un talent predominantment dramàtic, que reflectí en les òperes Le Caïd 1849, Le songe d’une nuit d’été 1850, Mignon 1866, que superà el miler de representacions, Hamlet 1868, també molt cèlebre, Françoise de Rimini 1882 i el ballet La Tempête 1889 Oscillà entre la influència italiana i la de la música germànica

Fou fundat el 1968 i des d’aleshores és liderat per la intèrpret d’ones Martenot Françoise Deslogères Aquesta formació s’amplia de vegades amb un pianista -funció que alternen Anne-Marie Lavilléon, Claude Bonneton, Guy Teston i Gilles Bérard- i un percussionista, habitualment Alain Jacquet o Michel Gastaud Gràcies al gran nivell interpretatiu dels seus membres i al fet d’estar constituït per un conjunt instrumental tan poc freqüent, el grup ha estat destinatari de diverses obres d’autors contemporanis, com Pierrette Mari, Guy Morançon i Alain Weber

S’inicià el 1946 amb La maison sous la mer de Henri Calef Destacà a Les amants de Vérone  1948, de Jacques Prévert i A Cayatte Més tard protagonitzà, entre d’altres,  Montparnasse 19 1957, de Jacques Becker  La dolce vita 1959 i 8 1 / 2   1962, de Federico Fellini  Lola 1960, de Jacques Demy  Un homme et une femme 1966, Globus d’Or a la millor actriu dramàtica i premi BAFTA a la millor actriu i les seqüeles  Un homme et une femme vingt ans déjà 1985 i Les plus belles années d’une vie 2019, de Claude Lelouch Un soir, un train 1968, d’André Delvaux  Justine 1969, de George Cukor  Salto nel…

Es doctorà el 1960 a la Universitat de Düsseldorf, on fou adjunt del departament de microbiologia 1962-65 Continuà la seva carrera científica i docent al Children’s Hospital de Filadèlfia 1966-69, a l’Institut de Virologia de la Universitat de Würzburg 1969-72, a l’Institut de Virologia Clínica de la Universitat d’Erlangen-Nuremberg, del qual fou president 1972-77 i a l’Institut de Virologia de la Universitat de Friburg 1977-83, que també presidí Del 1983 al 2003 fou director científic i president del consell d’administració del Centre de Recerca Alemany per al Càncer de Heidelberg, del qual…

El classicisme esdevingué art oficial de la cort francesa La importància més i més gran de París afavorí aquesta idea Les raons que feren possible aquest fet no són únicament d’ordre esteticoartístic, sinó degudes a l’existència d’una societat cortesana que absorbia els artistes i la creació d’un mercat d’art ja durant la primera meitat del s XVII Les arts recolzaren en les regles de l’Académie proposades per Charles Le Brun, el qual integrava l’allegoria a la representació de la Història, cercant una normativa estètica i un didactisme polític, aquest darrer per la imatge, parallel al…

Visqué a París des d’infant Després la Segona Guerra Mundial inicià la trajectòria com a actriu i començà a relacionar-se amb els ambients artístics i intellectuals de París Portà una existència bohèmia i conegué Sartre, Simone de Beauvoir, Camus, Merleau-Ponty, Boris Vian i altres intellectuals que determinaren la seva trajectòria Es convertí, per la proximitat amb aquests ambients, la seva joventut i les seves inquietuds, en una musa de l’ existencialisme El 1949 debutà com a cantant de cabaret interpretant poemes i cançons d’autors com ara Jacques Prévert, Raymond Queneau, Françoise…