Resultats de la cerca

És conegut per les taules de mortalitat i de probabilitat de vida de França, que publicà sota el títol d' Essai sur les probabilités de la durée de la vie humaine 1746, per tal d’establir les pensions vitalícies

Iniciat en el teatre, es donà a conèixer el 1956 amb la pellícula Et Dieu créa la femme , de Roger Vadim, i més tard amb Les liaisons dangereuses 1960, del mateix director, bé que Il sorpasso 1962, de Dino Risi, representà la consolidació de la seva fama internacional El 1968 fou premiat a Berlín per L’homme qui ment , d’Alain Robbe-Grillet, i l’any següent ho fou a Canes per Z , de Costa-Gavras Altres films seus són Un homme et une femme 1966, de Claude Lelouch Il grande silenzio  1968, de Sergio Corbucci Ma nuit chez Maud 1969, d’Éric Rohmer Il conformista 1970, de Bernardo Bertolucci  L’…

Estudià a Bolonya A partir de l’any 1920 féu estades a França i Itàlia, i creà una obra pictòrica d’inspiració metafísica, com els frescs que realitzà per a la decoració del palau de justícia de Milà 1938

Neix al Massís Central, al NW del departament de Gard flueix en direcció N-S i desemboca a la mar Mediterrània, en el cap d’Agde, al SW de Montpeller

Estudià a Tolosa Llenguadoc i a París Guanyador del premi de Roma el 1727, hi anà i s’hi establí definitivament Cal destacar-ne les obres Caront travessant les ombres de la llacuna Estígia Musée du Louvre, Missa de Sant Basili església de Santa Maria degli Angeli, Roma i Sant Benet ressuscitant el fill d’un jardiner església de Santa Francesca Romana, Roma Pintà també retrats Benet XIV , Musée Condé, Chantilly i natures mortes

La capital és Tolosa Fou creada el 2016 a partir de la fusió de les antigues regions de Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rossellò Comprèn els departaments de l’Arieja, Alta Garona, Alts Pirineus, Gèrs, Tarn i Garona, Òlt, Avairon, Losera, Gard, Erau, Tarn, Aude i Pirineus Orientals, aquest darrer coincident amb la Catalunya del Nord Tot i el nom oficial de la regió administrativa, inclou només una part de l’ Occitània  pròpiament dita, a més del territori català

Situada als contraforts de les Cevenes, és el centre d’una important regió minera de difícil extracció carbó, pirites, on s’ha desenvolupat un gran nucli industrial ferro, acer, productes químics i tèxtils Entroncament ferroviari Antic establiment romà, Alès no adquirí relleu fins al s XI El 1200 esdevingué la seu d’una conselleria i el 1243 fou annexionada per Lluís IX Durant el s XVI fou un dels principals centres protestants d’Occitània El 1629 Richelieu posà fi a les guerres de religió mitjançant l’edicte de Gràcia d’Alès, que suprimí els privilegis polítics i militars dels…

Pertany a la segona generació experimental Collaborà a Gard Sivik i Nieuw Vlaams Tijdschrift La seva poesia, dura i hermètica, revela tanmateix una personalitat molt sensible, difícil als contactes socials A la fi dels anys seixanta la seva obra versà sobre els problemes històrics actuals Dues publicacions contenen gairebé tota la seva obra poètica completa Instrumentarium voor een winter ‘Instrumentari per a un hivern’, 1963, que reuneix la poesia de 1955-60, i Mijn tegenstem ‘La meva contraveu’, 1973, que aplega la poesia de 1966-73

És la principal divisòria d’aigües entre els rius mediterranis Ardecha, Gard i Erau i els atlàntics Loira, Tarn i Alier És constituïda sobretot per roques metamòrfiques gneis, esquists intensament plegades i afectades pels moviments orogènics hercinians Hi ha també formacions calcàries del Juràssic i volcàniques Tenen una altitud mitjana entre els 900 i 1200 m i culminen a 1750 m Hi ha carbó vora Alès, que abasta la indústria pesant Els castanyers d’aquesta regió són famosos, i a la part nord hom conrea la vinya El 1970 fou creat el parc nacional de les Cevenes 84000 ha

Preromàntic, conreà escenes de gènere, el paisatge i les ruïnes Visqué a Itàlia 1754-65, on prengué nombrosos apunts de paisatges i ruïnes, que, juntament amb els presos en un posterior viatge a Provença, li serviren per a les seves pintures, on introduí escenes familiars al costat dels paisatges i ruïnes, i així féu obres vives, sense cap intent de reconstrucció arqueològica Interior d’un parc, El pont del Gard ambdós al Musée du Louvre Pintà també vistes de París Projectà el jardí a l’anglesa del Bany d’Apollo a Versalles i el Parc de Méréville L’any 1795 fou nomenat…