Resultats de la cerca

Es casà amb Giuliano Adorno A partir del 1473 es consagrà a la beneficència Escriví un Trattato del Purgatorio i un Dialogo entre l’ànima i el cos La seva festa se celebra el 15 de setembre

Del 1916 al 1920 actuà a Amèrica del Sud Actuà en el cinema italià Giuliano de Medici , 1941, mexicà Bel Ami , 1947 i castellà Don Quijote de la Mancha , 1945 Marcelino pan y vino , 1954 Calabuig , 1956, etc

Fou deixeble de Giuliano da San Gallo Al servei de Carles VIII de França, realitzà el palau d’Amboise, i per encàrrec de Francesc I, el castell de Chambord Construí l’antic Hôtel de Ville de París 1532, desaparegut el 1871

Fill de Giuliano da Sangallo, assolí una certa reputació com a medallista Com a escultor féu l’estàtua de Paolo Giovio, al claustre de l’església de San Lorenzo, Florència 1560, que mostra una notable expressivitat de to realista, característica definitòria del seu estil

Mestre de l’obra de la catedral de Tortosa, el 1381 fou cridat a València, on començà les obres del Miquelet Potser fou el mateix Andrea Giuliano que del 1356 al 1369 construí la sala capitular de la seu de València i que en fou nomenat mestre el 1358

Eren nomenats pels papes a partir del Renaixement i per alguns reis, per concessió papal Sovint eren grans personatges eclesiàstics que, sense residir-hi, acumulaven la comenda de diversos monestirs Malgrat la reforma del Concili de Trento, continuaren fins al s XVIII Giuliano della Rovere, el futur papa Juli II, per exemple, fou comendatari, entre d’altres abadies, de Montserrat

Fou deixeble de CFontana Desenvolupà la seva activitat a Catània, destruïda en gran part pel terratrèmol del 1693, i collaborà activament en la seva reconstrucció façana de la catedral, Palazzo dei Senatori, esglésies de Santa Agata i San Giuliano, part de la de Santa Chiara, pati de la universitat i Palazzo Valle D’un barroc contingut, anà evolucionant cap a un gust neoclàssic

Sacerdot 1913 i abat dels canonges regulars del Laterà, fou professor d’història del cristianisme a Bari 1950-64 Estudiós de la Bíblia i els orígens del cristianisme, la seva producció comprèn, entre altres estudis, la versió i els comentaris de Jeremies, Job i Càntic dels Càntics, la Storia d’Israele 1932-34, la Vita di Cristo 1941, Paolo Apostolo 1949, Giuliano l’apostata 1956, etc

Periodista de professió, les seves novelles versen sobre el món dels immigrats italians als Estats Units, molt especialment en l’aspecte de les vinculacions d’aquests a la màfia Aconseguí una notable popularitat, sobretot a partir de l’adaptació al cinema de la seva novella The Godfather 1969 per FFCoppola el 1972 Altres novelles seves són The Dark Arena 1955, The Fortunate Pilgrim 1964, Inside Las Vegas 1977 i Salvatore Giuliano 1984, sobre el bandoler sicilià d’aquest nom, The Fourth K 1991, The Last Don 1996 i, pòstumament, Omertà 2000

Deixeble de Cosimo Rosselli i collaborador seu a Roma en la decoració de la Capella Sixtina 1481 Treballà a Florència, on rebé la influència de Leonardo da Vinci, LSignorelli, Rafael i Hvan der Goes Conreà temes mitològics d’una acusada càrrega poètica La caiguda de Vulcà —Wadsworth Athenaeum, Hartford, Connecticut—, La mort de Procris —National Gallery, Londres— i escenes religioses Mare de Déu amb l’Infant —Galleria Borghese, Roma—, d’un linealisme i una massa cromàtica quasi naïfs Els seus retrats de Giuliano da Sangallo Rijksmuseum, Amsterdam i de Simonetta Vespucci Musée…