Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Shri Morarji Ranchhodji Desai
Política
Polític indi.
Membre del moviment de desobediència civil dirigit per Gandhi, fou primer ministre del govern de Bombai 1952-56, ministre de comerç i d’indústria 1956-58 i d’hisenda 1958-63, i dues vegades candidat a cap d’estat, derrotat per Shastri 1964 i per Indira Gandhi 1966 L’any 1967 ocupà la cartera de finances, però Indira Gandhi l’obligà a dimitir el 1969 Empresonat per I Gandhi 1975-77, fou cofundador i líder del Janata Party i primer ministre 1977-79 Publicà diversos llibres de memòries
Aurangzeb
Història
Emperador mogol de l’Índia (1658-1707).
Era el tercer fill de l’emperador Šāh Ǧahān Virrei del Dècan 1652-58, regió que governà hàbilment, el 1658, després d’una guerra fratricida i d’empresonar el seu pare, es proclamà emperador Aconseguí d’estendre el seu domini, però el seu fanatisme islàmic l’enemistà amb els hindús, contra els quals hagué de lluitar durant tot el seu regnat A la seva mort es precipità la decadència de l’imperi mogol
Balkrishna Doshi

Balkrishna Doshi
Sanyam Bahga (CC BY-SA 3.0)
Arquitectura
Arquitecte indi.
Graduat el 1950 a la Sir JJ School of Art de Bombai 1950, el 1990 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Pennsilvània Collaborà amb Le Corbusier en alguns projectes, entre els quals hi ha la planificació i construcció de la ciutat de Chandīgarh , i també amb Louis I Kahn, en l’Indian Institute of Management, Bengaluru 1977-92, entre d’altres El 1956 s’establí amb despatx propi, Vastu Shilpa, a Ahmadabad Director de l’Escola d’Arquitectura de l’Índia 1962-72 i fundador i director de l’Escola de Planificació i Arquitectura d’Ahmadabad 1966-2012, els seus edificis tenen una…
Bahādūr Šāh
Història
Soldà de Gujarāt.
Ocupà Ahmadnagar 1529, impedí als portuguesos de penetrar a Diu i s’annexionà el regne de Mālvā Humāyūn l’atacà i el derrotà 1536 Per defensar-se'n s’alià amb els portuguesos, i morí d’una manera poc clara quan es trobava en un vaixell dels seus aliats
Saurāshtra
Geografia històrica
Antic estat de l’Índia, a la península de Kāthiāwār.
El 1960 fou incorporat a l’actual estat de Gujarāt
Muḥammad ibn Tughluq
Història
Soldà de Delhi (1325-51).
Fill de Jiyat al-Dīn Tughluq, el seu govern significà el declivi de l’hegemonia de Delhi sobre l’Índia insurreccions del Dècan, de Multan, de Bengala, del Gujarāt i del Sind
Bombai
Geografia històrica
Antic estat de l’Índia, creat el 1947, que corresponia al territori de la presidència de Bombai
.
La reorganització amb base lingüística dels estats de l’Índia 1956 li afegí vuit districtes de llengua mahrati segregats del de Madhya Pradesh i li restà quatre districtes de llengua kanaresa que passaren a Mysore El 1960 fou dividit en els actuals estats de Gujarat i Mahārāṣhṭra
Vindhya
Serralada
Serralada de l’Índia central, que constitueix l’escarpament meridonal de l’altiplà de Mālvā Pathār i el límit tradicional del Dècan.
S'estén uns 1 086 km en direcció W-E, des de Gujarāt, i travessa Madhya Pradesh, fins a gairebé el Ganges, prop de Benarés És constituïda per gresos, esquists i calcàries precambrianes/> Les altituds oscillen entre 600 i 1 100 m És coberta de bosc
Kāthiāwār
Península
Península occidental de l’Índia, a la mar d’Aràbia.
Limita amb els golfs de Kutch al NW i de Cambay al SE Planell basàltic, molt àrid, és cobert de matolls i de bosc esclarissat A la costa, el monsó de l’estiu permet el conreu d’arròs, de dàtils i de mangos Pertanyent a l’estat de Gujarāt, té, entre altres, les ciutats de Jāmnagar, Rājkot i Bhaunagar