Resultats de la cerca

S'installà a Mallorca el 1697 i introduí l’esperit romà al barroc mallorquí del primer quart del s XVIII Són obres seves, a Palma, la portalada de l’església de Sant Francesc, la capella de Sant Nicolau Tolentí del Secors, el retaule de Sant Antoni de Pàdua 1714, el de Sant Martí 1722 i el de Sant Sebastià, de la seu 1754

Migcampista, es formà a la Damm i jugà dues temporades al CE Sabadell a segona divisió 1972-74 Després actuà amb l’Sporting de Gijón, el Llevant i el Badajoz Jugà en una ocasió amb la selecció catalana 1973 Com a entrenador destacà el càrrec de segon de Rafa Benítez al Liverpool quan l’equip anglès guanyà la Lliga de Campions 2004-05 Fou director esportiu del RCD Espanyol 2006-09

Ha demostrat la seva versatilitat en muntatges com Las lágrimas amargas de Petra von Kant 1984, de Rainer Werner Fassbinder, Ay, Carmela , de Josep Sanchis Sinisterra, La zapatera prodigiosa 1994, de Federico García Lorca i Después de la lluvia 1996, versió castellana de l’obra de Sergi Belbel

Hom el creu deixeble de F Pacheco, bé que la seva obra — d’un manierisme de contingut tràgic — és més propera a P de Campaña o P de Céspedes Es destaca de la seva primera etapa L’apoteosi de sant Ermengol 1624, Museo de Santa Cruz, Sevilla, a la manera dels manieristes italians A partir del 1610 evolucionà vers un naturalisme caravaggesc La seva pinzellada, vigorosa, esdevingué menys forta en la seva darrera etapa, de temàtica de gènere o natures mortes El seu fill , Francisco de Herrera , dit el Mozo Sevilla, 1622 — Madrid, 1685, fou pintor i arquitecte Es formà a Itàlia i…

Estudià piano amb Julio Ituarte al Conservatorio Nacional de Música de Mèxic, i composició amb Melesio Morales L’any 1883, quan encara estava estudiant, el govern li encarregà que representés el seu país com a pianista i director als concerts celebrats a Veneçuela amb motiu del centenari de Bolívar, on interpretà els Aires nacionales mexicanos El 1885 començà una gira pels EUA Compongué les òperes Atzimba i La lègende de Rudel , oferí diversos concerts al seu país i organitzà conjunts de cambra Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb E d’Albert, i oferí concerts amb obres pròpies…

Rebé una acurada educació i fou ordenat de sacerdot cap al 1688 A Bogotà fou mestre de cor del convent de Santa Inés, i des del 1703 fins a la seva mort, de la catedral Aquest càrrec li permeté dur a terme una gran tasca com a mestre dels nens cantors i com a compositor de misses, salms i lamentacions Moltes de les seves obres litúrgiques estan escrites en estil policoral, i mostren una sòlida tècnica i una gran riquesa harmònica, especialment en les composicions a vuit veus El seu catàleg és molt extens i alguns dels seus salms ofereixen un tractament antifonal dels cors, que només s’uneixen…

Interior esquerre, fou un dels grans jugadors del futbol espanyol d’abans i de després de la Guerra Civil Actuà sempre amb l’Oviedo exceptuant la temporada 1939-40 que jugà amb el FC Barcelona, quan la ciutat asturiana estava malmesa a causa del conflicte bèllic Fou sis vegades internacional per Espanya

Jugà amb el Barcelona Atlètic al final dels anys vuitanta i principi dels noranta Actuava de central i disputà alguns partits oficials amb el primer equip La temporada 1993-94 fou cedit al Lleida i a continuació milità tres temporades al RCD Espanyol Disputà 106 partits de Lliga amb el conjunt blanc-i-blau Després jugà, entre d’altres, amb el Gavà, el Santboià i la Gimnàstica Iberiana Fou convocat una vegada amb la selecció catalana

Com a jugador, fou internacional paraguaià millor jugador de la Copa Amèrica del 1953 i una vegada amb Espanya Com a entrenador dirigí el RCD Espanyol la temporada 1962-63, a segona divisió, i aconseguí l’ascens a primera Posteriorment tornà a entrenar l’Espanyol la temporada 1977-78 Tingué una dilatada trajectòria com a tècnic, en què destacà els anys seixanta amb la Juventus

La primavera del 1958 fitxà pel FC Barcelona, just abans de la final de la Copa de Fires que guanyà el conjunt blaugrana Amb ell a la banqueta el Barça visqué un dels períodes més brillants de la seva història guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa 1959 i una Copa de Fires 1958-60 En el partit de tornada d’aquesta competició ja no seia a la banqueta, ja que cessà després que el Barça fos eliminat pel Real Madrid en la semifinal de la Copa d’Europa Posteriorment, amb l’Inter de Milà conquerí dues vegades la Copa d’Europa i la Copa Intercontinental 1964, 1965 i dirigí la selecció espanyola a…