Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
cicle
Música
En física del so, una vibració completa en un sistema vibratori.
El nombre de cicles per segon o Hertz és la unitat de mesura de la freqüència del so
cicle
Física
Part d’un fenomen periòdic que té lloc durant un període.
El cicle per segon és emprat com a unitat de freqüència, així com els seus múltiples, bé que actualment hom en sol dir hertz
Wilhelm Hallwachs
Física
Físic alemany.
Fou professor a la Universitat de Dresden El 1888 investigà l’efecte fotoelèctric descobert per H Hertz el 1887 i descobrí l’efecte que duu el seu nom És autor de Die Lichtelektrizität 1914
freqüència
Física
En una magnitud periòdica, inversa del període.
Sovint la variable independent és el temps, i la freqüència és aleshores el nombre de períodes o cicles en la unitat de temps El símbol és f o v La unitat de freqüència és el cicle o període per segon c/s, anomenat hertz Hz
James Franck
Física
Físic alemany.
Confirmà les teories de Bohr i descobrí la transmissió d’energia en sistemes atòmics en estat de fluorescència El 1925 li fou concedit el premi Nobel de física, amb L Hertz, pel descobriment de les lleis de l’impacte d’un electró amb un àtom Escriví Anregung von Quantensprüngen 1926 i diversos articles sobre física molecular
efecte fotoelèctric
Electrònica i informàtica
Fenomen consistent en l’alliberament d’electrons d’una substància exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Fou descobert per H Hertz el 1887 i investigat per W Hallwachs el 1888 A Einstein fou el primer a interpretar-lo, el 1905, mitjançant la seva equació sobre l’energia associada al fotoelectró equació d’Einstein L’efecte fotoelèctric pot ésser de tres tipus l’extern, anomenat fotoemissió o emissió fotoelectrònica , l’intern, anomenat fotoconducció, i l’efecte fotovoltaic Un fenomen secundari del fotoelèctric és l’efecte d'Auger
Erwin Wilhelm Müller
Física
Físic alemany, naturalitzat nord-americà el 1962.
Estudià els fenòmens superficials dels sòlids i les descàrregues gasoses El 1937 inventà el microscopi electrònic d’emissió de camp i el 1951 el de camp iònic, que pot ampliar fins a un milió d’augments Visqué inicialment a Alemanya, on fou deixeble de Gustav Hertz, però el 1952 se n'anà als EUA Fou professor de l’institut Kaiser-Wilhelm 1947-52 i a la Universitat de Pennsilvània 1952-76
sonia

Corbes d’igual sonia (I, intensitat, en decibels; f, freqüència, en hertz; s, sensació sonora, en fons)
© fototeca.cat
Física
Magnitud S que expressa el nivell de sensació sonora produïda per un so d’intensitat I.
Una primera aproximació d’aquesta mesura, basada en la llei de Weber-Fechner, consisteix a expressar-la logarítmicament en decibels mitjançant la relació S = 10 log I / I o , on I o és la intensitat llindar a la freqüència considerada Fletcher i Munson traçaren les corbes d’igual sensació sonora, les quals són numerades prenent com a base la freqüència de 1 000 Hz, suposant que a 1 000 Hz és exacta la llei esmentada És a dir, que hom pren S = 10 log I I / I o , essent I I la intensitat d’un so de 1 000 Hz que produeix la mateixa sensació sonora que el so d’intensitat I La numeració d’…
Aleksandr Stepanovič Popov
Física
Físic rus.
Professor a l’escola de marina de Kronstadt 1883, el coneixement de les experiències de H Hertz l’estimulà a estudiar les ones electromagnètiques, a fi d’emprar-les per a la transmissió de senyals a distància Perfeccionà l’aparell de Branly i ideà l’antena El 1896 inventà, amb independència de G Marconi, el primer radioreceptor Estudià també l’electricitat atmosfèrica i el mateix 1896 construí un aparell per a enregistrar les descàrregues atmosfèriques, conegut com a indicador de tempestats El 1901 fou nomenat professor i el 1905 director de l’institut electrotècnic de Peterburg
freqüència
Música
Nombre d’oscil·lacions idèntiques o cicles per segon que realitza un cos vibrant.
En el context musical es mesura habitualment en hertz Les vibracions musicals solen ser complexes i es distingeix entre freqüència fonamental, que és la més baixa i la que dona el to emès, i freqüències parcials, que són tota la resta El conjunt de totes elles constitueix l’espectre de la vibració La freqüència d’un so musical fou determinada per primera vegada per M Mersenne, que, al segle XVII, experimentà amb cordes de gran longitud, de manera que la vibració fos lenta i es pogués avaluar a simple vista, i, per extrapolació, deduí les freqüències dels moviments més ràpids que…