Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Jacques Bacot
Etnologia
Geografia
Geògraf i etnòleg francès, especialista en civilitzacions asiàtiques.
Explorà el curs dels rius Yangzi i Mekong a la Indoxina 1907, descobrí les fonts de l’Irauadi a Birmània 1909 i convisqué amb diversos pobles tibetans 1913-14 1930-31
axis
Zoologia
Gènere de cérvols asiàtics de la família dels cèrvids, de dimensions menors que les del cérvol europeu, amb banyes amples i poc ramificades.
Tenen el pelatge de color rogenc brillant, clapat de blanc durant tota la vida la part ventral és blanca Viuen en petits grups, a les planes de l’Índia, Indoxina, Tailàndia i Ceilan S'aclimaten molt bé als parcs europeus
Pere Pagès
Història
Polític.
Fou administrador 1917 i inspector 1922 de les colònies franceses resident superior a la Indoxina 1931, governador de la Cotxinxina 1934-38 i prefecte d’Alger 1940-42 De nou al Rosselló, fou president honorari de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans
argus
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gal·liformes, de la família dels fasiànids, semblant al paó, que té el plomatge molt vistós, ple d’ocels sobre un fons bru.
Les plomes centrals de la cua són llarguíssimes més d’1 m El plomatge té un paper molt important a les parades nupcials que efectuen els mascles Les femelles són més petites i no tan vistoses Viu als boscs d’Indoxina, Sumatra, Malàisia i Borneo
suimanga
Ornitologia
Nom donat als ocells de la família dels nectarínids, de l’ordre dels passeriformes, de 9 a 22 cm.
Cal destacar-ne el suimanga elegant Cinnyris venustus , d’11 cm, i el suimanga d’ales daurades Nectarinia reichenowi , de 10 cm, que habiten a l’Àfrica oriental, i el suimanga asiàtic Cinnyris asiaticus , de 10 cm, que habita des de l’Índia a la Indoxina
taronger
Tarongers
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 7 m d’alçària, de capçada arrodonida, de fulles el·líptiques agudes, amb el pecíol estretament alat, de flors blanques i oloroses, solitàries o en petits ramells, i de fruits (les taronges
) en hesperidi, globosos, de polpa dolça i sucosa, i de pela gruixuda, granelluda i de color ataronjat.
És oriünd de la Indoxina i el seu conreu, molt antic, és actualment estès a totes les regions de clima mediterrani El País Valencià n'és una de les principals zones productores del món Comprèn moltes cultivars Vol un clima sec i càlid, regs i sòl fèrtil
Xina
Territori de l’Àsia oriental, habitat pels xinesos o han.
Actualment, hom indica amb aquest nom el territori de l’estat oficialment xinès linguísticament i cultural, comprès en els límits de la República Popular de la Xina Però l’àrea on es desenvolupà la civilització xinesa comprenia aproximadament la meitat oriental d’aquest estat Limitava a l’E amb l’oceà Pacífic i, a grans trets, s’estenia al N fins a Manxúria i Mongòlia fins al Turquestan oriental i el Tibet per l’W i, al S, per molts territoris al S del Iang-Tsé, gairebé fins a Indoxina A partir del s I dC l’expansió cap a l’W i al S anà incorporant gran part d’aquests territoris…
palmera de Palmira
Botànica
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de 20 a 30 m d’alt, de capçada arrodonida, d’inflorescències en espàdix i de fruits drupacis.
És natural de l’Índia i de la Indoxina És molt útil del tronc és aprofitada la fusta, dels pecíols són extretes fibres que serveixen per a fer cordes, paper i raspalls, els brots i els fruits són mengívols, i la saba de les inflorescències proporciona sucre, begudes alcohòliques i vinagre
litxi
Branques de litxi
James Steakley (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre de proporcions mitjanes (10-12 m), de la família de les sapindàcies, de fulles arrodonides, lluents i coriàcies, i fruits en raïm, esfèrics (2-2,5 cm) i vermellosos.
La polpa dels quals, blanca i molt saborosa, alliberada del pericapi corretjós i del seu únic gran pinyol, és consumida, fresca o en conserva, com a fruita de taula sobretot a l’Orient, des d’on s’ha estès arreu del món Originari de la Indoxina, és conreat a l’est asiàtic, a Califòrnia i a Florida
Bacsonià
Prehistòria
Etapa inicial del Neolític a la Indoxina.
El jaciment de Bac-son, al Tonquín, li dóna el nom És una indústria d’esberles tallades, palets de riera retocats, destrals polides i ceràmica, a vegades amb decoració impresa