Resultats de la cerca
Es mostren 7920 resultats
Göteborg
La ciutat de Göteborg, el port pesquer de la qual la converteix en un dels centres econòmics més importants de tot Suècia
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital del län de Västra Götaland, Suècia.
És situada a la costa occidental de Götaland, a l’estuari del Göta, prop de la desembocadura al Kattegat La installació de mercaders holandesos influí en l’obertura d’un seguit de canals a través del nucli antic de la ciutat Gamlestaden, molts dels quals han estat emplenats i convertits en avingudes, que formen el centre comercial L’expansió urbana és deguda, sobretot, al port, el qual esdevé port nacional quan, a l’hivern, el d’Estocolm resta blocat pel glaç És un nucli industrial —especialment d’automòbils i electrònica, petroquímica, construcció naval i refineria de petroli— i de turisme…
Malmö

Vista del port de Malmö
© Justin Brown/imagebank.sweden.se
Ciutat
Capital del län d’Escània, a l’extrem sud de Suècia.
És un port important, situat a la petita badia de Lomma, a la costa de l’estret de Sund, davant Copenhaguen Tercera ciutat del país, després d’Estocolm i Göteborg, des del 1950 ha registrat un creixement demogràfic anual del 0,3% El nucli antic, envoltat de canals, conserva tot el caràcter, i entre els seus diversos monuments es destaquen l’església de Sant Pere s XIV i el castell Antic centre hanseàtic, deu la seva expansió a la seva situació privilegiada Al costat de la tradicional activitat comercial s’hi ha desenvolupat una activitat industrial important construccions navals i…
Uppland
Sector o indret
Regió del S de Suècia, banyada, al sector costaner, per la mar Bàltica (golf de Bòtnia).
Comprèn part de la ciutat i del län d’Estocolm i dels läner d’Uppsala i de Västmanland
Ångerman
Riu
Riu de Suècia, tributari del golf de Bòtnia, a la mar Bàltica (450 km).
El seu curs, accidentat per nombroses cascades aprofitades per centrals hidroelèctriques, s’estén per la regió de Norrland i ha donat nom a l’antiga província d’Ångermanland, inclosa en els län de Vasterbotten i Vasternorrland
TCP/IP
Electrònica i informàtica
Protocol estàndard de la capa de transport TCP
i de la capa de xarxa IP
, en els quals es basen les comunicacions a internet.
Originàriament el protocol TCP/IP fou introduït com a protocol d’internet, però cada vegada està més estès el seu ús en les LAN, la qual cosa permet emprar els diferents protocols i aplicacions disponibles per a internet dins les LAN i, per tant, facilita la creació d’intranets En el nivell físic poden funcionar pràcticament sobre qualsevol tipus de xarxa i n'existeixen implementacions sobre xarxes Ethernet, X25, etc Sobre TCP/IP és possible utilitzar protocols del nivell d’aplicació com l’HTTP per al servei web, l’SMTP per al correu electrònic, l’FTP per a la transferència d’…
xarxa d’àrea propera
Electrònica i informàtica
Xarxa lògica de comunicacions que permet connectar dispositius propers geogràficament a través de diferents xarxes de comunicacions sense fils.
Una xarxa d’àrea local LAN o una xarxa d’àrea personal PAN comunica elements propers que comparteixen un medi i/o fan servir una determinada tecnologia en canvi, una xarxa d’àrea propera està pensada per a comunicar elements connectats a diferents xarxes físiques per exemple, usuaris de diferents operadors de telefonia mòbil, un portàtil amb Wi-Fi, etc amb la finalitat de proporcionar serveis basats en la localització Per aquest motiu, són membres potencials d’una NAN tots els dispositius amb interfície de comunicacions sense fils en un radi proper centenars de metres al voltant…
interfície de distribució de dades per fibra òptica
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa de fibra òptica caracteritzada pel mètode d'accés de pas de testimoni i per una disposició física en anell doble.
El tipus bàsic consisteix en dos anells concèntrics de fibra òptica que transmeten dades en sentits oposats, a una velocitat de 100 Mbps, procedents d’altres xarxes de velocitats més baixes, per a les quals fa la funció de backbone Tot i que les FDDI poden atènyer més de 100 km de llargada xarxa d’àrea àmplia o WAN, troben aplicació corrent tant a les xarxes d’àrea metropolitana MAN com a les d’àrea local LAN La necessitat de transmetre la veu per commutació de circuits juntament amb les dades per commutació de paquets ha donat lloc a l’FDDI-II, que té, però, un límit de…
Club Tennis Taula Bagà
Tennis de taula
Club de tennis de taula de Bagà.
Fundat el 1972, fou impulsat per Josep Maria Elias, Benet Barral, Gregori Arias i Àngel Millán El 1974 creà el primer equip femení, que el 1979 debutà a la Lliga estatal Guanyà dues Lligues espanyoles 1995, 1996, dos Campionats d’Espanya per equips 1996, 1997 i tres Campionats de Catalunya 1996, 1997, 1998 L’equip masculí pujà a la divisió d’honor la temporada 1985-86 Fou campió d’Espanya per equips 1988 i quatre vegades subcampió en les tretze temporades que jugà a la màxima categoria També guanyà sis Campionats de Catalunya per equips 1988, 1989, 1993, 1994, 1997, 1998 En alguna ocasió ha…
xarxa de comunicacions
Interconnexió de dispositius que permet la transmissió i recepció de missatges.
Si aquests tenen format digital, hom parla d’una xarxa de dades Les xarxes de comunicacions es poden classificar segons diferents criteris, com ara la seva extensió geogràfica xarxes LAN, MAN o WAN, el seu grau de funcionalitat segons si són unifuncionals o multifuncionals, com és la XDSI, la seva estructura en anell si és tancada o en bus si és oberta, la velocitat de la transmissió xarxes de banda ampla o de banda estreta, el tipus de medi físic de la xarxa xarxes de fibra òptica, de radioenllaços, etc o pel mètode d’accés al medi de temps continu o de temps ranurat, amb…
Bòtnia
Regió
Regió de l’Europa septentrional, que s’estén aproximadament des del riu Ume, a Suècia, fins a la desembocadura del riu Kyrö, a Finlàndia.
Constitueix la zona costanera del golf de Bòtnia Comprèn els län de Västerbotten i Norrbotten, a Suècia i, a Finlàndia, l’antiga Bòtnia Oriental Pohjanmaa els lääni de Vaasan, Oulun i Lapin És formada per roques cristallines i dipòsits glaciofluvials, i ha emergit del golf de Bòtnia des del final de l’última glaciació a causa de moviments isostàtics És drenada pels rius Ume, Skellefte, Pite, Lule i Kalix, a Suècia i el Torne —que fa de frontera—, Kemi, Kiimingi, Oulun, Siika, Pyhä, Kala, Lesti, Perho, Lapua i Kyrö, a Finlàndia El clima hi és molt fred, amb una estació vegetativa de durada…