Resultats de la cerca

Entre les seves obres més notables cal esmentar l’edifici dels laboratoris Sandoz d’Orleans 1952-55, el de les Assurances Vaudoises de Lausana 1956, la sitja de gra de Renens i sobretot l’edifici de la casa Nestlé, a Vevey Guanyador del concurs per a la realització de la seu de l’Organització Mundial de la Salut, a Ginebra 1960, aquest projecte fou dut a terme després de morir ell 1962-66

Fou una figura polèmica, per raó de les seves reconstruccions d’edificis medievals a partir del 1840 la Madeleine de Vézelay ~1841, les catedrals d’Amiens i de París ambdues del 1849, la ciutadella de Carcassona 1853, el castell de Pierrefonds 1858, l’abadia de Saint-Denis i la Sainte Chapelle de París, així com la catedral de Lausana 1873 En totes es deixà portar per l’esperit de l’època de construcció com a primera norma de treball Tanmateix, propugnà la utilització del ferro en la construcció, encara que no sigui en substitució dels materials tradicionals Professor de l’École…

De pare suís i mare russa, estudià piano i filologia a Varsòvia i el 1936 es doctorà en filologia eslava i oriental, estudis que compaginà amb la música Dirigí la revista polonesa "Muzyka polska" en 1937-39 Deportat pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 aconseguí fugir a Suïssa, on fou catedràtic de llengües eslaves i orientals a Lausana i a Friburg Malgrat la seva important tasca docent en el camp de la filologia, no abandonà la música i assolí renom internacional com a compositor i pianista Feu diverses gires de concerts interpretant aquest instrument i…

Si bé en els inicis impulsaren la tasca d’autors, realitzadors i actors novells, posteriorment, per interessos comercials, han anat incorporant noms ja coneguts pel gran públic Els seus orígens es remunten a diverses experiències dutes a terme als EUA a partir de mitjan anys cinquanta de representacions teatrals en espais més reduïts Judson Poets Theater, Cafè Cino, Living Theater, Theater Genesis, etc, els quals foren anomenats, segons les èpoques, teatres d’art, d’assaig, parallels, marginals, etc El primer cafè teatre d’Europa, Le Royal, fou creat a París el 1966

Estudià violí, piano i direcció d’orquestra al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment prosseguí els estudis a Ginebra i Siena, on estudià amb Alceo Galliera Entre el 1957 i el 1959 tocà en diferents orquestres europees i sud-americanes, i de nou a Suïssa assumí la direcció de cors i orquestres d’estudiants El 1959 fou nomenat director de l’Orquestra de la Suisse Romande i posteriorment dirigí la de Zuric Entre el 1965 i el 1967 fou convidat sovint a actuar a l’Òpera de Viena, i es presentà a la Scala de Milà com a director d’una sèrie de concerts de l’Orquestra…

Format a París i a l’ETH de Zuric, exercí com a professor en diversos centres com l’Architectural Association a Londres 1970-79, la Universitat de Princeton 1976-80 o la Cooper Union de Nova York 1981-83 Ha desenvolupat una rellevant activitat teòrica, reflectida en assaigs com The Manhattan Transfers 1981, Event Cities 1994 o Architecture and Disjunction 1994 Formà el seu propi estudi el 1981 i, amb el projecte del parc de la Villette 1982-95, participà en la mostra de gran repercussió mediàtica que se celebrà al MOMA de Nova York l’any 1988 sobre arquitectura desconstructivista En el centre…

De mare francesa, s’establí de jove a París Freqüentà el cabaret Le Chat Noir, de Montmartre, i collaborà a les revistes Le Chat Noir , Le Mirliton , Gil Blas , La Feuille i L’Assiette au Beurre Fou també un important cartellista La rue , 1890, per al chansonnier Aristide Bruant, illustrador de llibres d’Anatole France, Jehan Rictus, Jean Richepin, etc i aiguafortista Agut dibuixant realista de temes populars —sovint al servei dels interessos obrers i anarquistes—, tingué una gran influència sobre gran part dels modernistes Casas i postmodernistes Nonell catalans Com a pintor —ben…

Format a l’Académie Julian de París 1882, començà a exposar el 1885, i collaborà amb xilografies i articles a diverses revistes S'integrà al grup dels nabís 1893 Artista intellectual, inquiet i molt autoexigent, el seu realisme, pàllid i intimista, és mancat de força com a pintor Molt més interès tenen els seus gravats especialment les xilografies retrats, illustracions literàries i escenes populars i de carrer, d’un cert primitivisme conscient, amb una atmosfera ben aconseguida, malgrat l’economia dels mitjans emprats Intimités , 1897-98

Es formà a Zuric S’inicià com a arquitecte, seguidor de Viollet-le-Duc Dins l’Art Nouveau dissenyà diversos cartells, vitralls, papers pintats, mobles i joies Publicà un mètode de composició ornamental 1905 i creà un model de tipografia 1898

El 1794 conegué Madame de Staël, amb la qual visqué una llarga unió de 14 anys plena de baralles i reconciliacions Manifestà, tant en la seva vida privada com en la seva carrera política i literària, les contradiccions d’un caràcter tumultuós i inconstant Dotat d’una voluntat feble i versàtil, fou incapaç de decidir-se políticament i alternà durant la seva existència les manifestacions d’entusiasme i d’oposició envers el règim de Napoleó i la restauració dels Borbó el 1830 s’entusiasmà de bell nou per la Monarquia de Juliol, que considerava com la millor solució constitucional possible Morí…