Resultats de la cerca

En la seva obra enllaça l’estudi rigorós de l’idealisme alemany i la psicoanàlisi lacaniana amb una anàlisi de temes de l’actualitat, que van des del cinema i la religió fins a la política, l’ecologia o la guerra Entre les seves obres cal esmentar The Sublime Object of Ideology 1989, Contingency 2000, Hegemony, Universality Contemporary Dialogues on the Left 2000 i Iraq The Borrowed Kettle  2004

Estudià a Viena i a Berlín amb F Busoni Una desafortunada neuritis a la mà dreta impossibilità el desenvolupament normal de la seva carrera concertística, tot i que ensenyà piano al Liceo Musicale de Venècia entre el 1906 i el 1940 Com a compositor manifestà una gran intensitat expressiva, molt en la línia del seu mestre, F Busoni Aquesta qualitat és remarcable, en especial, en la seva producció pianística melòdicament vital i harmònicament excepcional És autor d’una obra escènica La bella addormentata , 1926, sense text, diverses obres orquestrals un concert per a piano, cor i orquestra,…

El 1973 es graduà en ciències econòmiques, i el 1986 es doctorà Membre del Partit Comunista, treballà en la banca i fou assessor econòmic a l’ambaixada iugoslava a Egipte El 1986 fou elegit representant de l’assemblea de la república eslovena El 1989, encara dins la federació iugoslava, fou el primer president de la república elegit democràticament Fou primer ministre de l’Eslovènia independent, en 1992-2002, pel Partit Liberal, que també liderà en el mateix període Durant el seu mandat, accelerà les reformes econòmiques per a establir una economia de mercat i l’apropament a la UE i l’OTAN,…

Inicià la carrera d’enginyer a Viena Tornà a Eslovènia el 1907 De conviccions nacionalistes, defensà també reivindicacions de caire social Conreà la poesia Erotika , 1899 i excellí en el conte psicològic Martin Kaču , 1907 Za Križenn, 1909 i en el drama social a la manera d’Ibsen Kraljna Betajnovi , 1904 Lepa Vida , 1912

Figura cabdal de les lletres eslovenes al s XIX, la seva obra més coneguda és la novella Martin Krpan 1858, primer model de la prosa literària eslovena Excellí també com a poeta i crític literari, i tingué un paper decisiu en la fixació de l’eslovè literari

Capdavanter del moviment nacional-liberal dels joves eslovens, la seva obra poètica reflecteix en certa manera el seu ideari polític Excellent observador, escriví nombroses narracions de tipus històric, camperol o d’ambient familiar, algunes de les quals de to satíric De les seves novelles cal destacar Cvetje v jeseni ‘Flors de tardor’, 1917 i Visočka kronika ‘Crònica de Visočko’, 1919

Fou ordenat sacerdot el 1880, però, racionalista i lliurepensador, deixà el sacerdoci després de la publicació de Balada in romance ‘Balades i Romanços’, 1890 i es convertí en portaveu de l’anticlericalisme al seu país D’entre les seves obres, d’estil vigorós i objectiu, destaquen Lirske in epske poeźije ‘Poesies èpiques i líriques’, 1896 i Nove Poezije ‘Noves poesies’, 1900

Fill de Joan Carles de Borbó i de Bragança , net de Carles Maria Isidre de Borbó i nebot del comte de Montemolín El 1866 es casà amb Margarida de Borbó, filla del duc de Parma, i reorganitzà el carlisme En el seu primer manifest polític 1869 prometé la defensa de la unitat religiosa, la descentralització política i el proteccionisme econòmic El mateix 1869 feu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la collaboració de Ramon Cabrera El 1872 impulsà la lluita carlina que s’estenia a Catalunya —on prometé derogar el decret de Nova Planta—, al País Basc i a Navarra, lluita…

Pivot, la temporada 2009-10 fitxà pel FC Barcelona provinent del CSKA Moscou, i en el primer any ja fou escollit en el quintet ideal de l’ACB Amb l’equip blaugrana guanyà l’Eurolliga 2010, la Lliga ACB 2011, 2012, la Supercopa ACB 2010, 2011, 2012, la Copa del Rei 2010, 2011, 2013 i tres Lligues Catalanes que ha disputat Ha estat internacional amb Eslovènia en totes les categories

El 1948 arribà amb la seva família a Catalunya, fugint del règim comunista establert a Eslovènia aleshores antiga Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial Llicenciat 1954 i doctorat 1957 per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Pere Farreras  i d’Agustí Pedro i Pons, als qual succeí a la càtedra de patologia mèdica de les universitats de Salamanca 1967 i Barcelona 1969, respectivament Especialitzat principalment en malalties de la sang, entre les seves contribucions sobresurten l’estudi de l’esplenograma 1957, les collagenosis, les púrpures, la malaltia de Hodgkin, la…