Fill de Joan Carles de Borbó i de Bragança, net de Carles Maria Isidre de Borbó i nebot del comte de Montemolín. El 1866 es casà amb Margarida de Borbó, filla del duc de Parma, i reorganitzà el carlisme.
En el seu primer manifest polític (1869) prometé la defensa de la unitat religiosa, la descentralització política i el proteccionisme econòmic. El mateix 1869 feu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la col·laboració de Ramon Cabrera.
El 1872 impulsà la lluita carlina que s’estenia a Catalunya —on prometé derogar el decret de Nova Planta—, al País Basc i a Navarra, lluita que continuà després de la proclamació d’Alfons XII (1874) i s’acabà el 1876. Un any després reorganitzà de nou el partit. El 1900 tingué lloc un nou petit intent militar a Badalona en defensa de la seva causa.
El succeí com a pretendent el seu fill Jaume de Borbó i de Borbó-Parma.