Resultats de la cerca

El 1960 només hi restava una casa habitada 5 h Havia estat cap de municipi, agregat després al de Viu de Llevata , que comprenia, igual que la seva parròquia Sant Vicenç, Abella d’Adons i la Beguda d’Adons El castell d’Adons és citat ja el 961

El port de Llevata 2 450 m alt el separa del massís de Moró, la collada de Sas 1 480 m alt, del tossal de Sant Quirç, i el port d’Erta 2 460 m alt l’uneix al massís format pels pics d’Erta el més occidental dels quals és anomenat també el pic Cerbi de Durro i pel Corronco de Durro Al vessant occidental es forma el barranc de Cervi, afluent, per la dreta, del riu de Manyanet

Mapa dels castells i altres edificacions militars de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Bonansa Castell de Bonansa Castell de Bibils Torre de Buira Montanui Castell de Montanui Castell de Senyiu o de Vallsenyiu Castell de Casterner de Noals El Pont de Suert Castell de Suert Castell de Lavaix Castell de Castelló de Tor Castell del Grau de Castelló Castell de Sarroca o de Sarroqueta Castell de Viuet Castell de Malpàs Castell d’Erill o d’Erillcastell Castell de Peranera Castell de Castellars Castell de Vilba Castell de Gironella Castell de Viu de Llevata Castell d…

És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…

Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera entre el coll de Sas 1 480 m, al N, i el pla de Corroncui 1 235 m, al S, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1 325 m alt, de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües La vall comprèn la major part dels antics termes de Viu de Llevata i de Malpàs, del municipi…

Mapa de les esglésies de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Bonansa Santa Coloma de Bonansa Sant Aventí de Bonansa Sant Roc de Bonansa Sant Genís de Bibils Sant Salvador de Bibils Sant Cristòfol de Sirès Sant Bartomeu de Sirès Sant Miquel d’Espollà Sant Pere de Gavarret Sant Serni de Gavarret Sant Hilari de Buira Sant Climent de la Torre de Buira Mare de Déu de la Mola Montanui Sant Marc de Montanui Sant Esteve de Ginast Sant Martí de Vinyals Mare de Déu de Viuerri Sant Pere de Senyiu o de Vallsenyiu Sant Pere de la Quadra abans Sant Julià de Vallsenyiu Santa Eulàlia de…

Situació Interior de les ruïnes de l’església, amb la conca absidal on s’obre una finestra, avui molt malmesa ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Santa Engràcia són situades al sud del nucli central del conjunt casteller Mapa 31-11250 Situació 31TBG763813 Per a accedir-hi, cal prendre l’itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Una de les primeres referències de l’església castellera de Panillo data de l’any 1092, quan el bisbe de Roda, Ramon Dalmau, proveí la canònica de Sant Vicenç amb béns i rendes, entre els quals figura la quarta part dels delmes, les primícies i…

L’església de Sant Joan era emplaçada a l’Espluga del pagus de Viu Consta que l’any 947 el bisbe Ató de Pallars i el comte Guillem I de Ribagorça cediren l’església de Sant Joan a l’abat Adroer de Santa Maria de Lavaix perquè hi fundés un priorat benedictí Des de llavors, el monestir de Lavaix es titulà casa de Santa Maria, Sant Pere, Sant Joan i Sant Llorenç, tal com apareix esmentat en un document de l’any 956 El priorat de Sant Joan de Viu no gaudí mai d’una veritable autonomia i a la darreria del segle XII ja havia esdevingut una simple església monàstica A l’època moderna trobem esment…

Situació Façana principal de l’església del Pla de Corroncui, bastida amb els elements de la façana de ponent de l’antiga parròquia de Corroncui ECSA - MÀ Font Ruïnes de l’església, alguns elements de la qual s’han aprofitat a l’església del Pla de Corroncui ECSA - MÀ Font Les restes de l’església de Santa Maria són situades a la falda d’un petit turó proper al poble abandonat de Corroncui, situat als vessants del Pla del Mont Mapa 33-10 214 Situació 31TCG233894 Des de la Creu de Perves surt una pista en molt bon estat que mena al Pla de Corroncui, lloc on s’aplegaren els antics habitants del…

La serra de Sant Gervàs es prolonga a ponent a través de les impressionants parets rocoses de Sant Cugat, que cauen vertiginosament sobre la Noguera Ribagorçana Oriol Alamany La serra de Sant Gervàs i el pui de Lleràs 25, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Entre el coll de Viu de Llevata i el de Montllobar, a cavall de les comarques de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà, s’estenen un conjunt de serres complexes que separen les conques de la Noguera Pallaresa i de la Noguera Ribargoçana Entre totes elles destaquen la serra de Sant Gervàs Pala del…