Situació
Interior de les ruïnes de l’església, amb la conca absidal on s’obre una finestra, avui molt malmesa.
ECSA - J.A. Adell
Les ruïnes de l’església de Santa Engràcia són situades al sud del nucli central del conjunt casteller.
Mapa: 31-11(250). Situació: 31TBG763813.
Per a accedir-hi, cal prendre l’itinerari indicat en la monografia anterior. (JAA)
Història
Una de les primeres referències de l’església castellera de Panillo data de l’any 1092, quan el bisbe de Roda, Ramon Dalmau, proveí la canònica de Sant Vicenç amb béns i rendes, entre els quals figura la quarta part dels delmes, les primícies i els drets de defunció de l’ecclesie de Pannel, la qual cosa fou confirmada successivament pels bisbes de Roda-Lleida. L’any següent, el 1093, l’esmentat bisbe assignà les mensuratas et redicimationes de l’església de Panillo a la mensa capitular de Roda.
A partir de la baixa edat mitjana la població instal·lada a redós del castell es traslladà vora l’actual parroquial del poble de Panillo i es devia abandonar l’església del Castell. El 1571 les esglésies de Panillo passaren a formar part del nou bisbat de Barbastre. (JBP)
Església
Planta de l’església, on s’ha restituït la part ponentina desapareguda.
J.A. Adell
És un edifici en estat ruïnós al qual li manquen els sostres, tot el mur de ponent i bona part del mur de migdia. Tot i així, encara és perfectament apreciable la seva estructura d’una sola nau, probablement coberta amb volta de canó, avui desapareguda, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau.
La porta, arruïnada i colgada de runes, s’obre al centre de la façana nord, però les seves dimensions, molt reduïdes, fan pensar amb la possibilitat que una altra porta, la principal, se situés a la desapareguda façana oest. La porta nord es resol amb una llinda interior, i per fora sembla que disposava d’un arc de mig punt. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, similar a la que hi ha, molt arruïnada, al mur sud, prop de l’obertura absidal.
L’aparell, molt uniforme, és format per carreuons ben escairats disposats molt ordenadament en filades regulars, però desiguals.
A l’angle nord-oest de la nau, i al centre de les façanes nord i sud, el mur presenta un regruix, com una mena de contraforts, que també devia existir en el desaparegut angle sud-oest, que articula les façanes. Es tracta d’una solució formal que evoca les solucions de la també arruïnada església de Sant Martí de Cavallera o de Sant Miquel de Graus o, de forma més llunyana, de Santa Maria d’Alaó o Santa Maria de Viu de Llevata. Tanmateix, a l’església del castell de Panillo no hi ha cap element que permeti relacionar-la amb els corrents de l’arquitectura llombarda. Tot i amb això, cal situar-la cap al principi del segle XII, contemporàniament a l’obra de l’església del monestir d’Alaó o de Santa Maria de Viu de Llevata. (JAA)
Bibliografia
- Villanueva, 1851, vol. XV, ap. XLIX, pàgs. 301-304 i ap. L, pàgs. 304-306
- Iglesias, 1985-88, vol. I/2, pàgs. 235-236