Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
Jordi Mollà i Perales
Cinematografia
Actor i director.
Vida Compaginà els estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona i diversos cursets d’interpretació amb Adriana Innocenti i Philip Goulier amb petits treballs publicitaris, televisius –com la sèrie La granja 1989-90, Lluís Maria Güell– i de figurant al teatre Lliure La seva primera aparició en cinema fou en el curt Potser no sigui massa tard 1988, Txerra Cirbián, però hagué d’esperar fins al càsting de Jamón, jamón 1992 perquè Josep Joan Bigas Luna li donés el paper protagonista, que compartí amb Penélope Cruz i Javier Bardem Després participà en Mi hermando del alma 1993, Mariano Barroso…
Benet Mollà i Bonet
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Contrari a la revolució del 1868, s’afilià després al carlisme, dirigí El Alicantino 1889 i La Libertad Regional 1897 Presentà a un congrés antimaçònic de Trento la memòria Los funcionarios públicos afiliados a la masonería y su repercusión Publicà Lucentum 1884, El virrey marqués de Cerralbo 1907 i, en collaboració amb Milego i Galdó, Alicantinos ilustres 1889 Deixà manuscrit un estudi sobre Escritores y artistas de la provincia de Alicante
Jordi Mollà i Perales
Cinematografia
Actor cinematogràfic.
Realitzà petits papers en publicitat i sèries de televisió com La granja abans que Bigas Luna li donés l’oportunitat d’intervenir a Jamón jamón 1992 Posteriorment ha intervigut en les pellícules Historias de la puta mili 1994, de MEsteban Todo es mentira 1994, d’AÁlvarez Armero Historias del Kronen 1995, de MArmendáriz La Celestina 1996, de GVera Perdona, bonita, pero Lucas me quería a mí 1997, de FSabroso i DAyaso La buena estrella 1997, de RFranco Los años bárbaros 1998, de FColomo Segunda piel 2000, de GVera Son de mar 2001, de Bigas Luna, les tres parts de The Tulse Luper Suitcases 2003-…
rellotge elèctric
Tecnologia
Rellotge en el qual l’oscil·lador mecànic és mantingut en moviment per mitjans elèctrics, que substitueixen així la força motora de la molla.
També són anomenats així els rellotges mecànics que tenen un dispositiu elèctric per a remuntar el pes o tensar la molla reial S'atribueix al britànic Alexander Bain la construcció del primer rellotge elèctric l’any 1840 rellotge sincrònic
ballesta
Caça
Parany per a agafar ocells i petits quadrúpedes.
Consisteix en dues semicircumferències de filferro unides per un eix diametral voltat per una molla, la qual, una vegada retorçuda en parar l’aparell, fa pressió sobre les dues semicircumferències, mantingudes obertes mitjançant una peça de retenció Quan l’animal mou la peça de retenció, la molla resta lliure i fa que una de les semicircumferències giri al voltant de l’eix fins a caure damunt l’altra, atrapant-lo