Resultats de la cerca

Un cop seqüenciat s’anoten els gens i les altres seqüències importants, com les reguladores, presents en aquest genoma A més del Projecte Genoma Humà , es disposa de la seqüència complerta del genoma de centenars d’altres organismes, de tots els dominis i regnes, d’orgànuls com mitocondris i cloroplasts, de virus i també d’organismes extingits, com l’home de neandertal

Principals representants de la família dels homínids taxó jaciment espècimens sinonímies Australopithecus afarensis Hadar Etiòpia AL288, Lucy Laetoli Tanzània Australopithecus africanus Taung Àfrica del Sud nen de Taung Sterkfontein Àfrica del Sud Mrs Pless, Sts 5 Plesianthropus transvaalensis Makapan Àfrica del Sud Australopithecus prometeus Australopithecus robustus Swarktrans Àfrica del Sud Sk 48 Paranthropus crassidens Australopithecus boisei Olduvai Tanzània OH 5 Zinj Zinjanthropus boisei Koobi Fora Kenya KNM-ER 406, KNM-ER 732, KNM-WT 17000 Homo habilis Olduvai Tanzània OH 16 George, OH…

El jaciment és a l’aire lliure, en una antiga terrassa del riu Scarpe, que fou ocupada fa uns 175000 anys durant una fase climàtica temperada S’hi trobaren dos cranis humans corresponents a una línia antecessora de l’home de Neandertal També s’hi descobrí una rica indústria lítica levalloisiana, cosa que, juntament amb l’existència d’àrees especialitzades en activitats diverses, dóna testimoni d’unes formes de comportament molt modernes

Fou habitada durant el Paleolític i conté dos nivells l’inferior, amb indústries mosterianes Paleolític mitjà, i el superior, amb restes del Paleolític superior Descoberta per Amador Romaní 1909, que li donà el nom el tradicional és balma del Fossar Vell , fou excavada i publicada per L Marià Vidal 1911-12 posteriorment, E Ripoll hi dirigí noves excavacions L’any 1983 es reiniciaren les intervencions arqueològiques, dirigides per R Mora, E Carbonell, A Cebrià i J Martínez La investigació se centrà en els estudis de paleoambient, aprofitament de la biomassa per les comunitats de caçadors i…

Es vinculà des dels seus inicis amb l’Associació Catalanista d’Excursions Cien-tífiques i amb l’Associació d’Excursions Catalana En fusionar-se ambdues entitats, fou membre i representant del Centre Excursionista de Catalunya a Banyoles Desenvolupà una important tasca científica i de divulgació de les comarques de Girona, publicant obres sobre la seva geografia i història El 1887 descobrí la mandíbula de Banyoles, atribuïda a l’home de Neandertal, principal peça de la seva collecció de prehistòria Fou alcalde de Ba-nyoles

Fou descrita per OSchötensack, que la datà de la fi del període villafranquià La mandíbula és grossa i té un aspecte simiesc, amb l’escotadura sigmoide poc profunda i sense barra Les molars i les premolars, la zona de l’arc dental i l’ullal no sortint recorden la dentició humana actual Hom l’emparenta amb una raça preneandertaliana, i alguns antropòlegs consideren que devia ésser el representant d’un tipus arcaic que devia conduir, per successives mutacions orientades en un mateix sentit, a l’home de Neandertal

La revista Nature publica els resultats de la investigació de fragments de dos cranis descoberts a la cova d’Apidima Grècia als anys setanta Un dels cranis correspon a un home de Neandertal i l’altre a un homínid d’una espècie diferent probablement relacionat amb l’ Homo sapiens actual Aquest segon fòssil, datat en 210000 anys, s’afegeix a altres restes humanes identificades darrerament a Euràsia anteriors o contemporànies als neandertals Fins fa poc es creia que fins a la gran migració de fa 60000 anys els únics homínids fora de l’Àfrica eren els neandertals

És el primer i un dels escassos vestigis d’aquest home als Països Catalans Fou recollida el 1887 per Pere Alsius entre els bancs de tova calcària travertins de la Formiga, constituïts pels dipòsits sedimentaris de l’antic llac, molt més gran que l’actual És conservada a la Collecció Prehistòrica Alsius de Banyoles

La cavitat, situada a primera línia de mar, fa uns 200 m de longitud i té diverses galeries secundàries Des de la seva descoberta, l’any 1954, per Santiago Casanova i Giner, l’indret ha estat objecte de campanyes arqueològiques dirigides per diferents organismes La troballa més interessant fou una mandíbula de neandertal que s’exposa al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona L’aplicació del mètode de datació d’urani-tori de la Universitat de Bristol Regne Unit ha concedit una antiguitat de 53200 anys a aquesta resta humana Amb aquesta nova datació, la mandíbula passa a ser…

Fou descobert a la cova de Denisova, a la serralada d’Altai, a Sibèria, a partir d’un fragment d’os d’un dit d’una femella jove que visqué fa uns 41000 anys, i es donà a conèixer el 2010 L’anàlisi del seu ADN mitocondrial indicava que tenien un origen comú amb els homes de Neandertal, i el de l’ADN nuclear revelava que es van aparellar de manera restringida amb alguns humans moderns, bàsicament amb poblacions asiàtiques avantpassades dels actuals melanesis i aborígens australians, als quals van transmetre alguns dels seus gens, entre el 2% i el 7% del genoma, com determinats gens…