Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
Onofre Pou
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Llatinista i lexicògraf.
Format en lletres humanístiques a Girona i doctorat en arts a València on fou deixeble de J Lorenzo Palmireno, fou prevere, rector de Sant Jaume de Canet de Rosselló 1573 i catedràtic d’arts a la Universitat de Perpinyà 1578 És autor del vocabulari català-llatí, Thesaurus puerilis València 1575 redacció definitiva Barcelona 1580, Perpinyà 1591, Barcelona 1600, amb diversos tiratges, important i variadíssim repertori lèxic per a l’ensenyament del llatí, destinat a catalans i valencians, on el lèxic és distribuït segons un ordre conceptual Fou traduït al castellà per Bernabé Soler Tesoro de…
,
Onofre Monsalvo
Història
Política
Metge i polític.
Formà part de la junta de defensa de Barcelona durant el setge del 1697 Botifler, fugí de Barcelona arran de la instauració del règim austriacista El 1714 entrà a la ciutat amb l’exèrcit de Felip V i fou membre de la junta administradora del municipi barceloní
Onofre Reixach
Música
Organista i compositor.
Fou mestre de capella i organista de la seu ciutadellenca Escriví nombroses obres religioses, entre les quals destaca una Missa pastoral És autor d’una sèrie d' Aires populars
Onofre Bruguera
Metge, catedràtic de la Universitat de Barcelona (1559) i autor d’un estudi important sobre l’epidèmia de caràcter catarral del 1562 a Barcelona.
Onofre Micó
Literatura
Apologista.
Trinitari calçat Publicà una Oración a la Mare de Déu de la Salut de Xàtiva 1675 i Lex evangelica contra Alcoranum 1698, 1700
Onofre Alsamora
Pintura
Pintor, deixeble de l’Escola de Llotja a Barcelona, on residia l’any 1872.
En diverses exposicions celebrades a Barcelona entre 1850 i 1873 presentà nombrosos quadres amb vistes de monuments barcelonins i escenes de costums Féu litografies per al volum dedicat a Catalunya a Recuerdos y bellezas de España Hi ha alguns dibuixos i aquarelles seus potser les millors captacions de l’ambient barceloní de carrer en l’època romàntica al Museu d’Art Modern i al Museu d’Història de la Ciutat, a Barcelona
Onofre Almudèver
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Editor i poeta.
El 1561 publicà a València dos volums, un amb el Procés o disputa de viudes i donzelles i amb una reedició del Llibre de les dones de Jaume Roig, i un segon volum que contenia el Procés de les olives , el Somni de Joan Joan i la Brama dels pagesos Al pròleg d’aquest segon defensa el català com a llengua literària i exhorta els valencians a reprendre els models del cercle literari de Bernat de Fenollar, del tombant de segle Té producció poètica de certamen recollida en alguns cançoners, com ara el Cancionero general , i és autor de tres sonets en castellà, inclosos en la Crónica de Valencia…
,
Onofre González
Cirurgià.
Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma Publicà Memoria práctica sobre la epidemia de viruela que reinó en Palma de Mallorca el año 1846 1848 i Del origen de las cuarentenas, medidas sanitarias contra la peste y enfermedades populares contagiosas 1851
Onofre Cerveró
Filosofia
Humanista i catedràtic de l’estudi general de Lleida.
Era senyor de Melons Fou quatre vegades paer en cap Dotà l’hospital de Santa Maria de Lleida amb 600 ducats de renda Cooperà amb el bisbe Antoni Agustí en el redreç de la universitat Es destacà en la lluita contra el bandolerisme, contribuí a la fundació de la Taula de Canvi de la Paeria i emprengué nombroses obres d’urbanització Hom degué a les seves gestions la installació a Lleida de la Companyia de Jesús, amb el seu collegi de gramàtica i d’humanitats Encara es conserva a la façana de la seva casa una làpida romana collocada per ell
Onofre Julià
Escultura
Escultor.
Actiu a Barcelona, obrà la pila baptismal de la catedral 1433 i algunes claus de volta del claustre, com la de la Santa Cena 1434 Potser intervingué en les obres promogudes pel bisbe Sapera a la catedral Hom l’ha relacionat amb Julià el Florentí, actiu contemporàniament a València, per tal com ell importà, ben aviat, un cert renaixentisme