Resultats de la cerca

Defensà les doctrines d’ Orígenes Les seves obres, perdudes en l’original grec, foren traduïdes al llatí, al siríac, a l’armeni, a l’àrab i a l’etiòpic Les més importants són Antirrheticus, Monachos i Capita gnostica

Ensenyà un dualisme còsmic, establint una cadena de daimons intermediaris entre la divinitat transcendent i les criatures Compongué la Doctrina vertadera ~170, on atacà els cristians, la qual fou rebatuda per Orígenes en el seu Contra Cels 246

El més gran representant de l’escola de retors cristians de Gaza Els seus treballs bíblics són sovint extractes o cadenes dels millors exegetes Filó, Orígenes, Basili, Teodoret de Cir, Ciril d’Alexandria És autor de diverses obres retòriques

Les seves obres palesen la influència de Plató, Climent d’Alexandria i Orígenes, tot i ésser antiorigenista El seu Symposion o ‘Banquet sobre la virginitat’ influí molt en l’ascesi posterior La seva festa se celebra el 18 de setembre

Deixeble d’Orígenes, el succeí en la direcció de l' escola cristiana d'Alexandria Polemitzà contra el millenarisme i contra els patripassians, però hagué de defensar la seva ortodòxia davant el papa Dionís La seva festa se celebra el 17 de novembre

Aquesta doctrina nasqué de la catequesi prebaptismal i mistagògica, de l’apologètica i de la polèmica antiherètica, particularment de la necessitat de precisar la doctrina trinitària, la cristològica i la pneumatològica, i de l’exposició ordinària de la Bíblia com a part essencial de la litúrgia i de l’exposició de temes ascètics Basada en les Escriptures i en el símbol de la fe, més que del desig de crear sistemes teològics els teòlegs pròpiament dits, com Orígenes o Agustí, són relativament rars, parteix de les necessitats de la conservació de la fe i d’unes obligacions…

En la seva forma radical, aquesta doctrina fou condemnada com a herètica Havia estat ensenyada per Gregori de Nazianz, Dídim el Cec, Evagri del Pont, Diodor de Tars, Teodor de Mopsuèstia, Joan Escot Eriugena i probablement per Orígenes La professaren alguns anabaptistes moravians i cristadelfs i, recentment, els universalistes

Dirigí l’escola cristiana d’Alexandria 340-395 Seguidor d’Orígenes, la seva doctrina fou condemnada al concili de Constantinoble del 553 De les seves obres hom conserva Sobre la Trinitat 381-392, Sobre l’Esperit Sant transmès en la versió llatina de Jeroni i Contra els maniqueus

Es doctorà en dret i filosofia i lletres i el 1882 s’inicià en els estudis àrabs, sota el mestratge de F Codera Fou catedràtic d’àrab a Saragossa 1887-1905, on collaborà activament en la Revista de Aragón , i catedràtic d’història de les civilitzacions jueva i musulmana a la Universitat de Madrid 1905-28 La seva obra s’ocupà de la història social i cultural de l’islam de la península Ibèrica i de les seves possibles influències en els regnes cristians peninsulars Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana 1896, Orígenes del Justicia de Aragón 1897, Orígenes de…

Es formà al voltant de la revista “Orígenes” i exercí una notable influència en les generacions dels anys seixanta És autor de En la calzada de Jesús del Monte 1949, Por los extraños pueblos 1958, Nombrar las cosas 1973, Entre la dicha y la tiniebla antología poética 1949-1985 1986, Libro de quizá i de quién sabe 1989, Cuatro de oros 1991,etc