Resultats de la cerca

Ensenyà un dualisme còsmic, establint una cadena de daimons intermediaris entre la divinitat transcendent i les criatures Compongué la Doctrina vertadera ~170, on atacà els cristians, la qual fou rebatuda per Orígenes en el seu Contra Cels 246

El més gran representant de l’escola de retors cristians de Gaza Els seus treballs bíblics són sovint extractes o cadenes dels millors exegetes Filó, Orígenes, Basili, Teodoret de Cir, Ciril d’Alexandria És autor de diverses obres retòriques

Les seves obres palesen la influència de Plató, Climent d’Alexandria i Orígenes, tot i ésser antiorigenista El seu Symposion o ‘Banquet sobre la virginitat’ influí molt en l’ascesi posterior La seva festa se celebra el 18 de setembre

Aquesta doctrina nasqué de la catequesi prebaptismal i mistagògica, de l’apologètica i de la polèmica antiherètica, particularment de la necessitat de precisar la doctrina trinitària, la cristològica i la pneumatològica, i de l’exposició ordinària de la Bíblia com a part essencial de la litúrgia i de l’exposició de temes ascètics Basada en les Escriptures i en el símbol de la fe, més que del desig de crear sistemes teològics els teòlegs pròpiament dits, com Orígenes o Agustí, són relativament rars, parteix de les necessitats de la conservació de la fe i d’unes obligacions…

Deixeble d’Orígenes, el succeí en la direcció de l' escola cristiana d'Alexandria Polemitzà contra el millenarisme i contra els patripassians, però hagué de defensar la seva ortodòxia davant el papa Dionís La seva festa se celebra el 17 de novembre

En la seva forma radical, aquesta doctrina fou condemnada com a herètica Havia estat ensenyada per Gregori de Nazianz, Dídim el Cec, Evagri del Pont, Diodor de Tars, Teodor de Mopsuèstia, Joan Escot Eriugena i probablement per Orígenes La professaren alguns anabaptistes moravians i cristadelfs i, recentment, els universalistes

Dirigí l’escola cristiana d’Alexandria 340-395 Seguidor d’Orígenes, la seva doctrina fou condemnada al concili de Constantinoble del 553 De les seves obres hom conserva Sobre la Trinitat 381-392, Sobre l’Esperit Sant transmès en la versió llatina de Jeroni i Contra els maniqueus

Realitzà els estudis d’Humanitats al Seminari Menor 1945-50, de Filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona 1950-53 i de Teologia durant quatre cursos 1953-57 Ordenat prevere el 1957, amplià els seus estudis a la Pontifícia Universitat Gregoriana 1957-59, on obtingué la llicenciatura en Teologia 1959 i feu cursos de doctorat 1960-61, al Pontifici Institut Oriental de Roma 1960-63, on es llicencià en Teologia Oriental, i a l’Alexander von Humboldt-Stiftung 1963-66 El 1968 es doctorà en Ciències Eclesiàstiques Orientals pel Pontifici Institut Oriental de Roma Fou professor al Seminari Menor de…

Es formà al voltant de la revista “Orígenes” i exercí una notable influència en les generacions dels anys seixanta És autor de En la calzada de Jesús del Monte 1949, Por los extraños pueblos 1958, Nombrar las cosas 1973, Entre la dicha y la tiniebla antología poética 1949-1985 1986, Libro de quizá i de quién sabe 1989, Cuatro de oros 1991,etc

Catedràtic a l’INEFC de Lleida, és autor de la tesi doctoral Una interpretación de la cultura deportiva en torno a los orígenes del deporte contemporáneo en Cataluña 1991 Entre les seves publicacions destaquen Diccionario Paidotribo de la actividad fisica y el deporte 1999, La ciencia de la acción motriz 2004, Introducción a la praxilogía motriz 2003 i Sociología del deporte 2009, en collaboració amb altres autors