Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
riu Verd
Riu
Curs d’aigua del sector meridional del País Valencià que es forma vora Castalla (Alcoià) per la unió de diversos torrents i rambles del sector més alt de la foia de Castalla, el més important dels quals és la rambla de l’Arcada, que davalla de la serra de Biscoi i es desdibuixa a la marjal d’Onil.
Vers Tibi la vall va tancant-se entre els massissos del Maigmó i de la penyaRoja, fins al límit meridional de la foia, on aprofitant el seu encaixament hi fou construït, el 1594, l’antic pantà de Tibi el més antic d’Europa Aigua avall del llogaret de Montnegre, al límit entre el camp d’Alacant i la foia de Xixona, rep, per l’esquerra, el seu principal afluent, el riu de la Torre que davalla de la serra del Rontonar Més avall travessa i rega l’horta d'Alacant mitjançant el nou pantà de Tibi, vora Mutxamel fins a desembocar a la mar, al sud del Campello
serra de la Carrasqueta
Serra
Serra (1239 m alt.) de la regió muntanyosa d’Alcoi, al límit entre l’Alcoià i l’Alacantí, formada per un sinclinal, continuació per l’oest, després de la serra dels Plans, dels plecs de la serra de Penàguila i de la Serrella.
El flanc septentrional cabeç de Corbó, cabeç de Quarter encaixa la canal d’Alcoi vall d’Ibi i continua, al sud, l’estructura del Carrascar d’Alcoi el meridional serra de Bugaia domina la foia de Xixona Ambdues depressions es comuniquen pel coll de la Carrasqueta , al nord-est, per on passa la carretera de València a Alacant per Alcoi A ponent és delimitada per la vall del riu Verd, ampliació morfològica de la foia de Castalla, que la separa de la foia de Xixona, a l’est L’extrem sud segueix amb la penya Roja o de Xixona fins a les planes costaneres de l’Alacantí
Francesc Crespí de Valldaura i de Borja
Literatura catalana
Història
Poeta.
Fill de Francesc Crespí de Valldaura senyor de Sumacàrcer, del castell de Penya-roja i de l’Alcúdia de Crespins i de Joana de Borja, adoptà el cognom de la mare amb la forma Crespí de Borja De la seva muller Juana Brizuela que li sobrevisqué fins el 1649 tingué nou fills, dels quals es destacaren el vicecanceller Cristòfor i els bisbes Lluís i Francesc Fou comanador de Montesa des del 1577 Del que potser era una producció més extensa, només se n’han conservat unes quantes poesies en castellà, publicades per Gaspar Mercader El Prado de Valencia , 1600 i Bernat…
,
serra de la Corrodella
Serra
Serra de la Ribagorça (921 m), un dels darrers contraforts pirinencs, que forma, en part, el límit amb la Llitera.
Juntament amb la serra d’Estada 1 026 m alt, a ponent en direcció d’E a W, i alineada, a llevant, amb les de Sant Quilis 1 080 m alt, del Volterol 855 m alt i de la penyaRoja 645 m alt, de direcció SE, constitueix un anticlinal mesozoic, afectat per distorsions diapíriques, que s’estén entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana Pel nord, és aiguavés de l’Éssera, pel qual desguassa al pantà de Barasona Les llenques argiloses compreses entre els plecs són aprofitades per als conreus i l’establiment de petits nuclis Camporrells, Valldellou, Purroi, Jusseu, Aguinaliu i…
Dragut
Història
Corsari turc.
Des del 1533 hom té notícies de les seves accions de pirateria contra naus venecianes Carles V encarregà la seva persecució a Andrea Doria Fou fet presoner i conduït a Gènova 1540, però obtingué molt aviat la llibertat i continuà les seves accions al servei de Solimà S'alià amb Enric II de França per afeblir el poder espanyol a la Mediterrània El 1547 atacà la costa valenciana, però fou rebutjat per les naus de Vicenç Penya-roja El 1549 intentà, sense èxit, de saquejar el monestir de la Trinitat de Morvedre el 1550 saquejà Pollença, i l’any següent, Messina Participà…
Vilanova d’Alcolea

Vista del poble de Vilanova d'Alcolea
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Plana Alta, situat a la part septentrional interior de la comarca, entre el vessant W de la serra d’en Galceran i la rambla del Quartico, al peu del sector septentrional de la serralada del desert de les Palmes, al llindar que separa la foia de les Coves, al N, del pla de l’Arc, al S.
El terme és drenat pels barrancs de la Font Roja, dels Castells, de la Penya Roja i de la Carrasqueta La meitat del territori és improductiu i cobert de garriga L'economia tradicional era basada en el secà, dedicat a cereals, vinya, ametllers i oliveres, complementat pel regadiu Hom ha introduït diverses granges de porcs La vila vilanovins 348 m alt és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves El nucli central envolta la plaça de l’església parroquial Sant Bartomeu, on es conserva l’altar de Sant Roc, barroc, obra…
Sumacàrcer
Sumacàrcer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, al límit amb la Canal de Navarrés, estès a la dreta del Xúquer i accidentat per la serra de Sumacàrcer
, que s’aixeca en un fort pendent sobre l’estret pla al·luvial del riu, continuació vers el N del Montot, dins l’alineació que separa les dues comarques.
El sector forestal ocupa el 65% del terme, amb 120 ha de pins i 1 200 ha de matollar Els conreus es divideixen en dos sectors el de regadiu 320 ha a la plana de la vora del riu, a través de la séquia d’Escalona, dedicat sobretot al taronger 275 ha i a les hortalisses, i el de secà 230 ha, als bancals dels vessants de la serra, dominat per l’olivera i el garrofer Alguns magatzems de preparació de fruita complementen l’economia El poble 1 289 h agl 2006, sumacarcelers 56 m alt és a la dreta del Xúquer, al peu de la serra L’església parroquial actual Sant Antoni i Sant Nicolau de Bari fou…
Llíber
Llíber
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al Marquesat, a la vall de Xaló, on el riu de Gorgos rep el barranc del Cau i ha format amb els seus al·luvions el pla de Llíber, compartit amb el terme de Xaló.
La resta és accidentada per materials cretacis prebètics de la penya Roja, al N, i la lloma Larga i el tossal del Cau 726 m alt, al S Més de la meitat del terme roman inculta —pinar i garriga—, però el pla i els encontorns suporten 1008 ha de conreus de secà, un 30% de les quals és dedicat a la rotació cerealícola tradicional, un 27% a vinyes raïm de balança i panses i la resta a ametllerars i garroferars El regadiu de peu gairebé no cobreix 1 ha Hi ha hagut una llarga emigració cap a diversos indrets, la qual l’últim decenni ha anat vers França El poble 357 h agl 2006, lliberans…
la Serra d’en Galceran
la Serra d’en Galceran
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès als vessants de la serra del seu nom, continuació de les serralades ibèriques de Penyagolosa i dels Ports; de NE a SW se subdivideix en la serra de Sant Joan, el tossal de Saragossa (1078 m alt.), el tossal de la Vila (950 m alt.) i la serra del Castellar.
El vessant occidental del terme és drenat per la rambla Carbonera, que fa de límit, i l’oriental per les rambles de Penya-roja i de la Carrasqueta, tributàries de la rambla de les Coves El territori és molt accidentat, amb 4 200 ha de matollar Els conreus de secà ocupen 3 100 ha, dedicades a cereals, oliveres i, especialment, ametllers La vila 293 h agl 2006, serraïns 748 m alt és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme L’església parroquial de Sant Bartomeu conserva una pintura de Vicent López a la capella de Sant Lluís Beltran La població, que ha patit una disminució…
Tibi
Tibi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla
, en una depressió de les serres prebètiques valencianes, travessada pel riu Verd o de Castalla (resclosat a l’extrem inferior del terme pel pantà de Tibi
, el més antic d’Europa).
Limiten el terme per llevant la penya Roja 1226 m alt i per ponent el Maigmó 1296 m, amb l’avançada del cantal del Pixador 1074 m, que domina l’estret Roig la prolongació meridional del terme és fitada per la serra del Ventós 905 m i l’Escobella 694 m De les 5310 ha de terrer inculte, 2860 són de pastures, 1774 de garriga i 570 de pineda El conreu de secà és majoritari ametllers i arbres fruiters El regadiu, de pou, abasta prop de 150 ha La poca indústria i part de la mà d’obra és subsidiària d’altres viles de la foia El 46% de la població activa treballa en la indústria i el 34% ho fa en el…