Resultats de la cerca

A catorze anys començà a treballar com a obrer en fàbriques de la seva ciutat natal Parallelament, freqüentà els cercles culturals, especialment del jazz , del qual Detroit era un dels principals centres creadors els anys cinquanta Estudià també literatura anglesa a la Universitat de Wayne, on es graduà, i posteriorment cursà un màster a la Universitat d'Iowa Del 1957 al 1992 fou professor de literatura a la Universitat de Fresno Autor d'una trentena de reculls, no publicà el primer fins el 1961 On the Edge Seguiren, entre d'altres, Not this Pig 1968, They Feed the Lion 1972,  Ashes 1979,…

Fou deixeble d’ARamsay, amb qui collaborà en els retrats oficials de Jordi III i de la Reina Carlota Es dedicà, però, preferentment, a l’estudi dels animals i del paisatge, gèneres en els quals obtingué èxits importants Cacera de la guineu aquarella i Paisatge Victoria and Albert Museum, Londres Treballà també amb Barker en les vistes panoràmiques de Roma, Nàpols, Florència, París, Gibraltar, etc Membre de la Royal Academy el 1812

D’origen jueu, el seu pare li canvià el cognom autèntic, Blashki Format a Londres, a Nova York 1923-24 i a l’Académie Julien, de París, en aquesta ciutat exposà al Salon d’Automne 1925, i féu a Nova York 1927 la primera individual Formà part del WPA Pintor humanista, conreà —amb influències de l’art naïf —temes bíblics fins el 1932, obrers anys trenta i després un expressionisme simbolista i sentimental

Durant els primers temps de la seva activitat possiblement treballà sota el patronatge de sir Thomas Monson, juntament amb el compositor Thomas Campion D’aquesta època és el seu Book of Ayres 1601 Més tard, el 1603, fou nomenat llaütista de la cort del rei Jaume I Publicà arranjaments per a consort d’obres pròpies i també d’altres compositors en Lessons for consort 1609 A partir del 1609 participà en la creació d’una companyia d’actors infantils, Childrens of the Queen’s Revel, amb la qual continuà actiu almenys fins el 1617 Es mantingué en el servei reial fins la seva mort

Inicià els estudis musicals a la Royal Academy of Music de Londres, on es formà com a violinista Fins el 1964 tocà el violí en diverses formacions orquestrals i el 1962 començà els estudis de cant amb B Boyce i C Bizoni S’especialitzà en el repertori barroc i contemporani Destacà en diverses edicions del Festival de Glyndebourne i el 1983 debutà al Covent Garden de Londres, on interpretà alguns papers mozartians El mateix any cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York en Così fan tutte i el 1985 participà en el Festival de Salzburg amb Moses und Aron , d’A Schönberg, sota la direcció de…

Estudià a Oxford i viatjà per Europa 1572-75 Fou molt influït per l’erudit i protestant Hubert Languet Sojornà a la cort d’Elisabet I, per a qui escriví The Lady of May 1578 És un dels més grans poetes renaixentistes anglesos i amb la seva collecció Astrophel and Stella 1580-84 és el primer a narrar en sonets una història d’amor en forma petrarquesca Desenganyat de la cort, es retirà a Wilton, a casa de la seva germana, que és qui dóna el nom a la novella The Countess of Pembroke's Arcadia 1590, de caràcter pastoral a l’estil de JSannazaro

Des del 1903 fou diputat pel partit socialdemòcrata, del qual esdevingué vicepresident 1911 Sostingué l’entrada d’Alemanya a la Primera Guerra Mundial 1914 i influí en la caiguda de la monarquia 1918 Cap del govern republicà febrer-juny del 1919, dimití per tal de no acceptar el tractat de Versalles S'exilià per oposició al nazisme

Fill de l’historiador Arnold Toynbee Escriví la seva primera novella a vint anys, The Savage Days 1937 Durant la Guerra Civil Espanyola, s’allistà a les Brigades Internacionals Membre de la revista literària “Horizon” dels anys quaranta, exercí la crítica literària fins a la fi de la seva vida Gran experimentador novellístic, la seva obra més popular és Tea with Mrs Goodman 1947 i és autor d’un volum autobiogràfic, Part of a Journey 1981, aparegut pocs dies abans de la seva mort

Inclinat cap a la música per la seva amistat amb Delius, emprà el pseudònim de Peter Warlock Deixà una Capriol suite per a corda 1927 i cicles de cançons, música coral i de cambra, etc El 1920 fundà el periòdic musical “The Sackbut” És autor de Frederick Delius 1923 i d’un estudi sobre C Gesualdo