Resultats de la cerca

Obtingué la revàlida per a exercir la medicina el 1798 Durant la guerra del Francès fou metge primer dels Reials Exèrcits i secretari de les juntes de caritat i beneficència Traslladat a Madrid 1815, fou metge reial Escriví algunes obres mèdiques, poemes en català i castellà i Origen y estado actual de los males habituales de España que se oponen a que se observe la Constitución 1840

Abocat pels seus pares a l’estat eclesiàstic, fou pensionat per la Companyia de Jesús i estudià al seminari de Sogorb i a la Universitat de València El 1746, a Madrid, seguí els cursos de la Junta Preparatòria, embrió de l’Academia de San Fernando També pensionat pels jesuïtes prengué contacte directe amb l’art d’Itàlia a Venècia, Roma, Nàpols i Herculà 1751-59 En ser expulsats els jesuïtes d’Espanya 1767 fou encarregat d’inventariar les pintures dels seus collegis a Andalusia El 1771, pensionat en part per Carles III, emprengué en forma d’epistolari dirigit a un personatge identificable amb…

De mare valenciana, anà a residir a València a setze anys, on es doctorà en medicina i filosofia El 1735 publicà Medicina vetus et nova , obra que el donà a conèixer Aviat esdevingué metge de la noblesa valenciana i es relacionà amb intellectuals com Josep Nebot i Sanç, a través del qual conegué Gregori Maians esdevingué metge de capçalera de la seva família, el qual l’influí profundament des del punt de vista de la metodologia científica i de l’afecció als clàssics, i l’ajudà decisivament a obtenir la càtedra d’anatomia de la Universitat de València 1742-51 El 1745 publicà la Física moderna…

Fill de Josep Piquer i Montserrat, escultor i acadèmic de mèrit de Sant Carles 1804 Anà a Madrid 1803 protegit per Vicent López i fou admès com a individu de mèrit de San Fernando 1832 Fou també acadèmic de Sant Carles 1833 Anà a Mèxic i als EUA 1836, a París 1840 i tornà a Madrid el 1841 Escultor de cambra honorari de la reina el 1844, viatjà a Barcelona 1853, on féu estàtues públiques que no s’han conservat, i a València diverses vegades El 1858 esdevingué professor de l’Escuela Superior de Bellas Artes i primer escultor de cambra d’Isabel II De la seva etapa valenciana només es coneixen…

Hom ha proposat d’identificar-lo, sense base suficient, amb un tal Josep Mamano i Piquer Estrenà, a partir del 1871, una trentena de peces festives, dins la tradició de teatre valencià dialectal i costumista, algunes de les quals foren impreses Dimats 13 , 1877 Un aprenent de llatí , 1879 Males llengües , 1879 L’ànima en un fil , 1881 El tio Serol , 1882, i La guerra en pau , 1885, entre d’altres Collaborà amb Joaquim Balader i Eduard Escalante a Futxint de les bombes 1873

Vida Començà a treballar com a operador a la productora Gaumont i dirigí a l’Estat espanyol les seves Gaumont Actualités entre el 1924 i el 1929 En diverses ocasions es desplaçà a París per treballar en els seus estudis, on es rodà La princesa d’opereta La Princesse aux clowns 1924, André Hugon Collaborà amb Pierre Colombier i Maurice Champreux, amb qui filmà el film sonor En el País Vasco 1930, Au Pays des basques , entre d’altres A Barcelona fou operador de la majoria de films dels Lepanto, estudis fundats el 1934 pel productor i distribuïdor francès Enrique Huet, director de la sucursal…

Fou infant cantor de la capella de la catedral de Sogorb fins el 1822 Estudià amb Francesc Andreví Més tard fou primer tenor i mestre de capella de la catedral Autor de peces de gran bellesa, com la Missa solemne en fa , a vuit veus, dos Magnificat a sis i vuit veus i diversos motets