Resultats de la cerca

Obtingué la revàlida per a exercir la medicina el 1798 Durant la guerra del Francès fou metge primer dels Reials Exèrcits i secretari de les juntes de caritat i beneficència Traslladat a Madrid 1815, fou metge reial Escriví algunes obres mèdiques, poemes en català i castellà i Origen y estado actual de los males habituales de España que se oponen a que se observe la Constitución 1840

Abocat pels seus pares a l’estat eclesiàstic, fou pensionat per la Companyia de Jesús i estudià al seminari de Sogorb i a la Universitat de València El 1746, a Madrid, seguí els cursos de la Junta Preparatòria, embrió de l’Academia de San Fernando També pensionat pels jesuïtes prengué contacte directe amb l’art d’Itàlia a Venècia, Roma, Nàpols i Herculà 1751-59 En ser expulsats els jesuïtes d’Espanya 1767 fou encarregat d’inventariar les pintures dels seus collegis a Andalusia El 1771, pensionat en part per Carles III, emprengué en forma d’epistolari dirigit a un personatge identificable amb…

De mare valenciana, anà a residir a València a setze anys, on es doctorà en medicina i filosofia El 1735 publicà Medicina vetus et nova , obra que el donà a conèixer Aviat esdevingué metge de la noblesa valenciana i es relacionà amb intellectuals com Josep Nebot i Sanç, a través del qual conegué Gregori Maians esdevingué metge de capçalera de la seva família, el qual l’influí profundament des del punt de vista de la metodologia científica i de l’afecció als clàssics, i l’ajudà decisivament a obtenir la càtedra d’anatomia de la Universitat de València 1742-51 El 1745 publicà la Física moderna…

Fill de Josep Piquer i Montserrat, escultor i acadèmic de mèrit de Sant Carles 1804 Anà a Madrid 1803 protegit per Vicent López i fou admès com a individu de mèrit de San Fernando 1832 Fou també acadèmic de Sant Carles 1833 Anà a Mèxic i als EUA 1836, a París 1840 i tornà a Madrid el 1841 Escultor de cambra honorari de la reina el 1844, viatjà a Barcelona 1853, on féu estàtues públiques que no s’han conservat, i a València diverses vegades El 1858 esdevingué professor de l’Escuela Superior de Bellas Artes i primer escultor de cambra d’Isabel II De la seva etapa valenciana només…

Hom ha proposat d’identificar-lo, sense base suficient, amb un tal Josep Mamano i Piquer Estrenà, a partir del 1871, una trentena de peces festives, dins la tradició de teatre valencià dialectal i costumista, algunes de les quals foren impreses Dimats 13 , 1877 Un aprenent de llatí , 1879 Males llengües , 1879 L’ànima en un fil , 1881 El tio Serol , 1882, i La guerra en pau , 1885, Guerra en pau,  Un clavari escaldat, La nòvia d’Albal, Lo que és el món, Pare i cavaller i Bous de mort , entre altres Collaborà amb Joaquim Balader i Eduard Escalante a Futxint de les bombes 1873

Fou infant cantor de la capella de la catedral de Sogorb fins el 1822 Estudià amb Francesc Andreví Més tard fou primer tenor i mestre de capella de la catedral Autor de peces de gran bellesa, com la Missa solemne en fa , a vuit veus, dos Magnificat a sis i vuit veus i diversos motets

Fill i deixeble de Vicent López Acadèmic de mèrit de San Fernando Pensionat a Roma per Ferran VII 1830, el 1834 es traslladà a París, on es casà amb Virginia Mewill, i hi residí catorze anys Concorregué a les exposicions nacionals Madrid dels anys 1851, 1852 i 1860 i a la de París del 1855 Malgrat gaudir del favor reial i malgrat els honors i els càrrecs rebuts, fou un pintor convencional en les composicions, mancat de personalitat i incorrecte en el dibuix Té obres a l’església de San Martín d’Aranjuez, frescs a les voltes del Palacio Real de Madrid, el retrat de Dolors Caldés València,…