Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Hassan II del Marroc
Història
Rei del Marroc des del 1961.
Fou desterrat juntament amb el seu pare Muḥammad V 1953 i, en produir-se la independència del Marroc 1956, hi fou proclamat príncep hereu i cap de les forces armades 1957 Coronat rei a la mort del seu pare, el 1965 dissolgué el parlament i assumí tots els poders Sofrí atemptats 1971 i 1972, però en sortí illès Des d’aleshores, procurà de reforçar la seva omnímoda autoritat politicoreligiosa —malgrat ocasionals aparences parlamentàries— i de silenciar l’oposició interna, tant dels moviments d’esquerra com dels islamistes, mitjançant la repressió i una política exterior d’expansió territorial…
Mehdi Ben Barka
Història
Política
Polític marroquí.
Professor de matemàtiques, milità primerament dins el moviment nacionalista Istiqlal, i els primers temps de la independència presidí l’assemblea consultiva El 1959 dirigí una escissió, organitzada amb el nom d’Union National des Forces Populaires UNFP, que ràpidament polaritzà tota l’oposició esquerrana al règim El 1963 el govern de Rabat llançà una vasta operació repressiva contra la UNFP els dirigents foren acusats d’una conspiració per assassinar el monarca i de connivència amb Algèria Ben Barka, que era a l’estranger, fou condemnat a mort in absentia i hagué de romandre…
Muḥammad VI del Marroc

Muḥammad VI del Marroc, dreta, amb l’enviat especial de l’ONU per al Sàhara Occidental, Christopher Ross
© Agència Marroquina de Premsa
Història
Rei del Marroc.
Fill de Hassan II del Marroc, es llicencià en dret a la Universitat Muḥammad V de Rabat 1985 i es doctorà 1993 a la de Niça, i dugué a terme tasques diplomàtiques i protocollàries Un cop al tron 30 de juliol de 1999 autoritzà entre d’altres mesures, el retorn al Marroc d’Abraham Serfaty, opositor històric de Hassan II, i destituí el ministre de l’interior i home fort del règim, Driss Basri, en el càrrec des del 1974, bé que el pes de l’exèrcit i la concentració de poders en la seva persona posaren en qüestió la proclamada obertura del règim El 2000 reprengué les relacions amb…
Fatima Mernissi

Fatima Mernissi
© Praemium Erasmianum Foundation
Sociologia
Sociòloga i activista pels drets de les dones marroquines.
Educada en una de les primeres escoles mixtes del seu país, es graduà en Sociologia a la Universitat Muhàmmad V de Rabat Amplià estudis a la Sorbona i a la Universitat de Brandeis EUA, on es doctorà amb la tesi Beyond the Veil Male-Female Dynamics in Modern Muslim Society 1975 Des dels anys vuitanta fou professora de sociologia a la Universitat Muhàmmad V El centre de les seves recerques i del seu activisme fou la situació de la dona en la societat islàmica Formulà el concepte d’ harem domèstic , que subordina la dona musulmana a través del control estricte de l’espai, exercit…
Gozzo
Illa
Illa de la Mediterrània, al nord-oest de l’illa de Malta.
Produeix fruita i productes d’horta Hom hi practica la pesca El nucli principal és Rabat Fou conquerida el 1283, juntament amb l’illa de Malta, per l’almirall Roger de Lloria, i fou incorporada a les possessions catalanes de la Mediterrània, per tal d’impedir que servís de base als Anjou per a reconquerir Sicília Passà, juntament amb l’arxipèlag maltès, a ésser domini de l’orde de Malta, per donació de l’emperador Carles V 1522 Sofrí un saqueig turc l’any 1551 La seva història posterior és la mateixa de l’illa de Malta
Dominique de Villepin

Dominique de Villepin
© EC/Berlaymont
Política
Polític francès.
Graduat per l’Escola Nacional d’Administració, el 1977 ingressà a l' Rassemblement pour la République i el 1980 inicià una carrera diplomàtica Entre els anys 1982 i 1992 ocupà càrrecs a les ambaixades dels EUA i l’Índia Des del 1993 fins al 2002, amb Jacques Chirac a la presidència, detingué alts càrrecs vinculats al govern Ministre d’afers estrangers 2002-04, el 2003 encapçalà l’oposició francesa a la guerra de l’Iraq El 2004 fou nomenat ministre de l’interior i, el 2005, després de la dimissió del govern, Chirac el nomenà primer ministre A l’abril del 2006 hagué de retirar un projecte de…
Salé
Ciutat
Ciutat de la prefectura urbana de Rabatsalé, Marroc, a la costa atlàntica i a la riba nord del Bou Rageg, que constitueix un suburbi de Rabat.
Manufactures de catifes, marroquineria, ceràmica, etc Coneguda ja al segle IX amb el nom de Xella , havia adoptat el nom de la Sala púnica i romana, al sud de l’actual Rabat Capital d’un petit regne segle XI, fou presa pels almohades 1132, bé que aviat 1150 perdé importància, arran de la construcció de Rabat Amb l’arribada dels moriscs expulsats d’Andalusia segle XVII, esdevingué base de corsaris, i del 1627 al 1641, juntament amb Rabat, constituí un república independent
Hamani Diori
Història
Política
Polític nigerí.
Fou diputat i vicepresident de l’assemblea nacional francesa Dirigent del Rassemblement Démocratique Africain, fou primer ministre 1958 i president 1960 de la nova república del Níger Reelegit el 1965 i el 1970, continuà com a president, primer ministre i ministre d’afers estrangers, i dugué a terme una política filofrancesa i occidentalista Deposat per l’exèrcit 1974, fou empresonat fins el 1984
Mohamed Choukri
Literatura
Escriptor marroquí.
Nascut en una família molt pobra de la zona del Rif, tingué una infantesa marcada per la misèria, l’explotació, la marginació i la violència d’un pare brutal L’any 1945, havent desertat el seu pare de l’exèrcit colonial espanyol, la família es traslladà a Tànger, on visqué tota la vida Analfabet fins a 21 anys, més tard feu amistat amb alguns dels grans escriptors installats a la ciutat, com Tennessee Williams, Paul Bowles, William Burroughs, Jean Genet, Allen Ginsberg o Juan Goytisolo La seva obra més important és El pa de cada dia , publicada primer en anglès per Paul Bowles 1973 i traduïda…
Muḥammad V del Marroc
Història
Soldà (1927-53) i rei del Marroc (1957-61).
Després de la Segona Guerra Mundial manifestà la seva simpatia pels partits nacionalistes Istiqlal i demòcrata i demanà la independència discurs de Tànger, 1947 El govern francès replicà substituint-lo per Muḥammad ibn ‘Arafa 1953 Exiliat a Còrsega 1954 i a Madagascar, el poble forçà el seu retorn 1955 Reeixí a independitzar-se de França març del 1956 i d’Espanya abril del 1956 i es proclamà rei 1957 Exercí un govern moderat, de política amical envers França, i nomenà successor 1960 el seu fill Hassan II