Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
Església de Remolins (Torres de Segre)
Art romànic
Aquest temple era a l’antic lloc de Remolins, que segons J Lladonosa s’ha de situar on avui s’aixeca la Torre dels Canonges, al marge dret del Segre Actualment, el topònim Remolins designa una sèquia que rega l’horta del terme de Soses L’indret és documentat per primera vegada l’any 1153, com a afrontació d’una terra situada al lloc de Torres de Segre L’any 1154, torna a esmentar-se en una concòrdia feta entre el bisbe de Lleida i els templers sobre la recepció dels delmes de diversos llocs L’església de Remolins es consigna per primer cop en les dècimes…
Santa Maria de Remolins (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Aspecte interior de la nau ensorrada i amb el campanar adossat al mur de ponent ECSA - JA Adell Les runes de l’església de Santa Maria de Remolins es troben uns 200 m a llevant de la casa de Remolins, al S del castell de Valldarques, del qual el separa la vall del riu que forma l’engorjat de Valldarques Mapa 34-12291 Situació 31TCG542672 Per anar-hi cal agafar la pista que des de la carretera de Coll de Nargó a Isona, al lloc de la casa dels Vilars de Valldarques, porta a Valldarques En arribar al fons de la vall, a uns 500 m de Valldarques, cal no prendre…
Jeroni de l’Assumpció Remolins i Costa
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Vida i obra Carmelita descalç 1592, obtingué diversos càrrecs dins del seu orde Publicà Glosas a unos tercetos sacados de la doctrina de los libros del VPF Juan de la Cruz Girona 1650 A més d’aquestes glosses poètiques, el llibre conté la primera edició de dos tractats del místic carmelità castellà, Cautelas i Avisos Bibliografia Beltran, G 1995, p 49-71 Vegeu bibliografia
Santa Llúcia (Tortosa)
Art romànic
Un any després de la fundació del monestir de Benifassà, de l’orde del Cister, l’any 1233, el rei Jaume I féu donació als religiosos d’una bodega i una vinya a Remolins, on uns anys més tard, el 1252, els cistercencs fundaren una casa i una capella dedicada a santa Llúcia, que va ser oberta al culte L’any 1342, sembla que, per ruïna de la casa de Remolins, es traslladaren a un edifici de la plaça de Santa Anna, davant de la catedral El 1822 el Ramo de venta de fincas de monasterios y conventos suprimidos procedí a la venda de l’immoble En el document consta que era…
la Manxa
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi d’Alfés (Segrià).
Juntament amb Vinfaró i Torrepicona, pertangué als Romeu s XIV, als Remolins s XVI i als Riquer s XVII, després marquesos de Benavent
remolí
Meteorologia
Moviment giratori i ràpid de l’aire, de petita extensió.
És una conseqüència del diferent grau d’escalfament de la superfície terrestre Aquests remolins contribueixen a la mescla de l’aire a les capes baixes de la troposfera turbulència
front
Geografia
Estructura hidrogràfica caracteritzada per un assenyalat gradient horitzontal de densitat (de temperatura, salinitat o ambdós paràmetres) que separa o delimita masses d’aigua de característiques diferents.
Acostumen a tenir associats corrents intensos, que poden generar pertorbacions, remolins, barreges o moviments verticals d’aigua Aquests últims contribueixen a transportar cap amunt les sals nutrients i, per tant, en els fronts sovint la producció planctònica es veu incrementada
nivòmetre
Meteorologia
Instrument per a mesurar la quantitat de neu precipitada.
És un recipient on la quantitat de neu recollida és expressada en millímetres de gruix de l’aigua en què es converteix la neu una vegada fosa Disposa d’una pantalla metàllica, anomenada pantalla de Nipher , que evita la formació de remolins de vent que s’enduguin la neu caiguda
fenomen de mesoescala
Geografia
.
En el cas de l’oceà, els fenòmens de mesoescala comprenen longituds d’entre uns quants quilòmetres fins a uns quants centenars de quilòmetres Alguns exemples en són les zones frontals i els remolins, generats per les inestabilitzacions dels corrents marins o per la interacció entre el vent i els contorns costaners
Vinfaro

Vista general del tossal on es troven les restes de la fortalesa medieval de Vinfaró, al municipi de Alfés (Segrià)
© Fototeca.cat
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi d’Alfés (Segrià), al N del terme, a la dreta del riu Set.
Ha perdurat fins al s XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro , del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona Aquest lloc, que havia pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, fou adquirit el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passà als Riquer, marquesos de Benavent Al començament del s XVIII ja era despoblat