Resultats de la cerca
Es mostren 1756 resultats
forns romans de Vilassar de Dalt
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic al terme municipal de Vilassar de Dalt (Maresme).
És format per tres forns circulars, d’època romana, destinats a la cocció de recipients ceràmics de gran volum i que estigueren en ús entre els s I i III dC El jaciment és situat en un sector anomenat la Fornaca, topònim documentat des del 1290, que posa de manifest que, en època medieval, encara es tenia coneixement de l’existència d’aquests forns
Enfrontaments a Hispània entre els sueus i els cabdills romans
Enfrontaments a Hispània entre els sueus i els cabdills romans Successius atacs sueus a Emerita, la Bètica, la Cartaginense i la vall de l’Ebre 430-449
estil
(CC BY 3.0) LessayCatus
Escriptura i paleografia
Instrument per a escriure damunt matèries toves, com és ara cera, argila, plom, etc.
Tenia una forma allargada i acabava en punxó per un costat i en espàtula plana per l’altre per tal de poder esborrar l’escrit Solia ésser de vori, d’os o de metall
Ulysse Chevalier
Historiografia
Cristianisme
Erudit historiador i liturgista francès.
Canonge i professor a Lió, havia estat deixeble de Léopold Delisle De les seves múltiples obres són encara útils el Répertoire des sources historiques du Moyen Âge 1873-1903, el Repertorium Hymnologicum 1892-1912, amb més de 40 000 poemes litúrgics fitxats, així com diversos cartularis del Delfinat
Ricard d’Anglaterra
© Fototeca.cat
Història
Rei dels Romans (1257-72).
Segon fill del rei Joan I d’Anglaterra, el 1225 fou creat comte de Cornualla confirmat el 1227 i de Poitou nominal pel seu germà Enric III Participà en l’intent de croada dels germans Montfort i comandà la petita tropa anglesa que arribà a Terra Santa 1240-42 El 1243 es casà en segones noces amb Sança de Provença Fou regent d’Anglaterra 1253-54, en absència del seu germà Es negà a acceptar la corona de Sicília que li oferí el papa Innocenci IV 1252-53, però acceptà la candidatura imperial 1256 i fou elegit rei dels Romans i coronat com a tal a Aquisgrà el 1257 Amb el suborn…
religió romana
Religions de Grècia i Roma
Religió pròpia dels antics romans.
Ja en els seus orígens i en el desenvolupament posterior mostra com a trets bàsics el sincretisme, que tendeix a unificar en un culte regular déus i creences de procedència diversa, i el manteniment constant de la dualitat de ritus populars, essencialment de procedència agrària, i oficials A l’època més primitiva, els romans viuen entre els déus consideren la totalitat del món com a diví Per manca d’un pensament especulatiu, polític o legal, hom expressa a través dels déus qualsevol ideal de la religió prenen origen les variades formes de l’activitat intellectual El poble romà,…
Robert III del Palatinat
Història
Comte del Palatinat del Rin (1398-1410) i rei dels Romans (1400-10).
Arran de la destitució de l’emperador Venceslau I que era també rei de Bohèmia, fou nomenat rei dels Romans pels electors eclesiàstics Anà a Itàlia, on fou derrotat a Brescia 1401 Novament a Alemanya, lluità, sense poder imposar-se, contra el rei Venceslau VI de Bohèmia i les lligues nobiliàries
litúrgia gal·licana
Cristianisme
Litúrgia practicada a la Gàl·lia en els regnes precarolingis i en els de llur influència, segons els ritus diferenciats dels romans.
Hom en discuteix l’origen potser hi ha elements generals occidentals amb un fort influx oriental a partir del segle VI Les fonts literàries són abundants i importants, però —excepte el leccionari de Wolfenbüttel, que pot basar-se en un arquetip del segle V— un xic tardanes segles VI, VII i VIII misses de Mone, Missale Gothicum, Missale Gallicanum Vetus, Missale Francorum amb molts elements romans, Leccionari de Luxeuil, Benediccional de Freising , els Statuta Ecclesiae antiqua , les cartes del Pseudo-Germà de París Expositio brevis antiquae liturgiae Gallicanae i molts…
dinastia antonina
Història
Dinastia d’emperadors romans que començà amb Nerva (96) i acabà amb Còmmode (192).
No havent-hi normes clares per a definir la successió dels emperadors, els antonins resolgueren el problema pel sistema de l’adopció, de manera que cada emperador assegurà el seu successor generalment un fill adoptiu sense trasbalsos Aconseguiren més d’un segle de pau, que fou aprofitada per a intensificar el procés de romanització de les províncies, i la unificació del dret i de l’administració Les guerres foren sempre exteriors, ofensives, com el cas de la conquesta de la Dàcia per Trajà, o defensives, com les de Marc Aureli enfront dels germànics, dels britans o dels perses Una bona part…