Resultats de la cerca

Estudià a Harvard amb Walter Gropius i practicà en el taller del pintor Josef Albers i amb l’arquitecte Marcel Breuer a Nova York 1946-48 Installat a Sydney, entre les seves obres cal remarcar l’Estadi Olímpic de Melbourne 1956, amb capacitat per a 125 000 persones i coberta suspesa, la remodelació de l’Australia Square, a Sydney 1962-66, amb la torre de 159 m d’alçària, i l’ambaixada d’Austràlia a París 1973

Llicenciat en dret per la Universitat de Sydney Membre del Partit Liberal i diputat des del 1974, fou primer ministre assistent 1977 i tresorer federal 1977-83 Cap de l’oposició i líder del Partit Liberal del 1985 al 1989, al gener del 1995 en tornà a ésser nomenat màxim dirigent i en les eleccions del març del 1996 la coalició encapçalada per Howard s’imposà al Partit Laborista Reelegit els anys 1998, 2001 i 2004, afavorÍ la liberalització econòmica, alhora que les seves restriccions a la immigració donaren lloc a crítiques dins i fora del país El 2003 donà suport a la coalició…

Competí per primera vegada a 14 anys, als Jocs del Pacífic de Fukuoka Japó del 1997, formant part de l’equip australià Guanyà dues medalles d’or en 400 m lliures i 4 x 200 als campionats del món del 1998 de Perth, vuit als campionats del món de Fukuoka del 2001 4 x 100 lliures relleus, 4 x 200 lliures relleus, 4 x 100 combinant relleus, 800 m lliures, 400 m lliures i 200 m lliures, i tres als de Barcelona del 2003 400 m lliures, 200 m lliures, 4 x 200 m lliures relleusAls Jocs Olímpics de Sydney del 2000, guanyà tres medalles d’or 4 x 100, 4 x 200 i 400 m lliures i una d’argent 200 m lliures…

A dotze anys inicià els estudis de composició amb E Goossens al Conservatori de Sydney, estudis que compaginà amb els de piano i trompa El 1950 deixà el conservatori i es traslladà a Europa, on completà la seva formació, primer amb E Luytens a Londres i després amb N Boulanger a París El 1953 s’installà definitivament a la capital britànica El 1975 fou nomenat Master of the Queen’s Music Exercí també la crítica musical És autor de composicions escèniques, orquestrals, de cambra i vocals Produí més de 250 obres La seva primera obra escènica fou l’òpera Our Man in Havana 1963,…

Coneguda amb el sobrenom de La Stupenda , fou iniciada en el cant per la seva mare, i posteriorment tingué com a mestra Aida Dickens El 1947 debutà a Sydney en el paper de Dido a Dido i Enees , de Henry Purcell , i el 1952 com a Primera Dama de La flauta màgica de Johann Wolfgang Amadeus Mozart al Covent Garden de Londres, i a partir d’aleshores s’hi vinculà estretament Hi interpretà els primers papers femenins d’òperes de Giuseppe Verdi , Georges Bizet , Jacques Offenbach , Gaetano Donizetti , Gioacchino Rossini o Vincenzo Bellini , entre d’altres El 1959, les seves…

Es graduà en arts 1977 i dret 1978 a la Universitat de Sydney, i l’any següent anà becat a Oxford, on obtingué un segon diploma en dret Posteriorment exercí com a advocat i també treballà en l’empresa privada el 1994 fundà OzEmail, un dels principals subministradors de serveis d’internet d’Austràlia, i el 1997 s’incorporà a Goldman Sachs En 1993-2000 fou president del Moviment Republicà, i intentà, sense èxit, convocar un referèndum perquè Austràlia esdevingués una república Diputat pel Partit Liberal 2004, el 2007 fou nomenat ministre de Medi Ambient en el govern de John Howard…

Oficial del servei d’intelligència de la RAF durant la Segona Guerra Mundial, el 1948 es traslladà prop de Sydney, on s’establí La seva narrativa, d’una gran força descriptiva i anàlisi de sentiments i situacions conflictives, amb certes influències de J Joyce, tracta en general de temes relatius al poble australià, la seva terra i les seves vicissituds Cal destacar-ne les novelles Happy Valley 1939, The Living and the Dead 1941, The Tree of Man 1955, Voss 1957, The Vivisector 1970, The Eye of the Storm 1973, A Fringe of Leaves 1976 i The Twyborn Affair 1979 Conreà també el…

Estudià cant a Liverpool, amb Edwin Francis, i a Londres For mà part del cor del Sadler’s Wells de Londres fins el 1957, any que ingressà a la Carl Rose Company El 1960 retornà al Sadler’s Wells i interpretà el paper de Mar cellina a Les noces de Fígaro Posteriorment, amb aquesta mateixa companyia, cantà òperes de G Verdi, P Mascagni i R Wagner El 1970 actuà al Coliseum Theatre de la capital anglesa interpretant el paper de Brunilde La valquíria , el qual repetiria dos anys més tard a la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment, en aquest mateix teatre cantà Cavalleria rusticana…

Format al Conservatori de Melbourne, s’hi graduà el 1950 El 1958 es traslladà a la Universitat d’Oxford, on estudià amb E Wellesz i E Rubbra Retornà a Austràlia el 1963 i dos anys després ocupà la plaça de professor adjunt de música a la Universitat de Sydney, on impartí classes fins el 1999 Fou compositor resident a la Universitat de Yale 1965-67 i, posteriorment, a la Universitat de Sussex 1971-72 Així mateix, rebé el doctorat honoris causa per la Universitat de Tasmània 1982 Fou una de les figures clau de la música contemporània australiana, i de la seva producció són…

Es formà a Londres amb D Corri Les seves primeres composicions documentades són cançons jueves sobre textos de GGN Byron, com ara les Hebrew Melodies 1815-19 Es guanyà la vida com a escriptor i professor de música i fins i tot arribà a cantar en una funció al Covent Garden Compongué alguna òpera de caràcter còmic, com The Alcaid , i diversos pasticcii Per problemes econòmics i per qüestions polítiques, el 1841 hagué d’emigrar i s’establí a Austràlia Tingué un paper destacat en la vida musical de Sydney fou director de la coral de la catedral de Santa Maria, compongué obres per a…