Resultats de la cerca
Es mostren 349 resultats
Complex Esportiu Municipal Pau Negre-Can Toda
Esport general
Centre poliesportiu de titularitat municipal del barri de Gràcia de Barcelona.
És gestionat des de l’any 2003 pel Club Natació Catalunya, el qual hi té establerta la seu Disposa de piscina exterior i diverses d’interior, sales de fitnes i activitats dirigides, pistes d’esquaix i de frontó, entre d’altres
carmelitana teresa de Sant Josep
Cristianisme
Membre de la congregació femenina fundada per Teresa Toda, vídua de Guasch, i la seva filla Teresa Guasch i Toda el 1878.
Dedicada a l’ensenyament, té 29 cases, 13 de les quals als Països Catalans
regne de Viguera
Història
Regne navarrès creat al segle X, centrat en la ciutat homònima, que servia de defensa de les noves conquestes cristianes contra les reaccions musulmanes de Calahorra i Tudela.
El rei de Pamplona Garcia III, volent defensar els accessos meridionals del regne, feu donació al seu fill, l’infant Ramir, d’una haereditas , que coincidia amb el territori de Viguera, amb la titulació de rex Aquest fet és corroborat per un document que fa referència a Sanç II Abarca com a rei de Pamplona i a Ramir com a rei de Viguera 970-971 En morir Ramir I de Viguera, fou succeït pels seus fills Sanç I i Garcia I La mort prematura de Sanç I de Viguera feu que el reialme de Viguera passés íntegrament al seu germà Garcia I de Viguera 991- a 1030, que es casà amb Toda i tingué dues filles…
Isarn I de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (~990-~1003), fill de Ramon II i de Garsenda de Fesenzac.
En morir el seu pare ~960, participà en el govern, conjuntament amb els seus germans Unifred II —el primogènit, mort vers el 979— i Arnau I —el segon, mort vers el 990— després governà personalment el comtat, amb la collaboració de la seva germana Toda, muller del comte Sunyer I de Pallars Sembla que Isarn morí lluitant contra els sarraïns a la batalla d’Albesa 1003 D’una concubina, Garsenda, tingué Guillem II, que el 1011 fou cridat per Toda a regir el comtat
Garcia III de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (925-970) i comte d’Aragó (Garcia II).
Fill de Sanç I i de Toda Fins el 931 estigué sota la tutela del seu oncle Ximeno Garcés, i després sota la de la seva mare, que el casà amb la comtessa d’Aragó, Andregot Galindes, amb la qual cosa vinculà a Navarra el comtat aragonès, que fou encomanat al comte Fortuny Ximenes Les tropes d’'Abd al-Raḥmān III 934 i 937 obligaren la regent a sotmetre's a vassallatge això no obstant, els navarresos participaren en la batalla de Simancas 939 Toda i Garcia III ajudaren el comte castellà Ferran González contra Lleó, però poc després ajudaren Sanç I en la seva pugna contra…
Unión Social Nacional
Partit polític
Partit fundat al novembre de 1935, radicat al districte barceloní de Gràcia.
“Es un partido que va estrictamente a la defensa del derecho de toda clase trabajadora” art 1 dels Estatuts President Alfonso Mier, fone-dor
Joan Baptista Golobardes
Oficial honorari de marina i tinent visitador de boscs del corregiment de Vic.
És autor d’un Compendio sobre el modo de sembrar, plantar, criar, podar y cortar toda especie de árboles 1817 i de l’útil manual Cataluña en la mano 1831
Ramon III de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (a 954-~960), fill del comte UnifredI Bernat i de Toda d’Aragó.
Successor del seu pare en el govern del comtat, estigué casat amb Garsenda de Fesenzac Com a culminació de l’obra de restauració eclesiàstica iniciada pel seu pare, féu construir l’església de Sant Vicenç de Roda 956, que, amb autorització de l’arquebisbe de Narbona, convertí en seu del bisbat ribagorçà que ocupà el seu fill Odesind Fou un protector del monestir de Lavaix, a favor del qual l’any 958 expedí un precepte d’immunitat i de concessió de béns També dotà i féu consagrar l’església de Santa Cecília del castell de Fontova 960
Joan Baptista Galobardes
Biologia
Naturalista.
El 1817 era tinent visitador forestal dels corregiments de Manresa i de Vic Publicà Compendio sobre el modo de sembrar, plantar, criar y podar toda especie de árboles 1817 i l’opuscle Cataluña en la mano 1831
Unifred I de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (~920-~950), dit també Bernat, fill de Ramon II de Pallars-Ribagorça.
Associat al govern en vida del seu pare, dirigí abans del 916 la reconquesta de les terres centrals de Ribagorça, envaïdes pels sarraïns de Muḥammad al-Tawīl el 908 Es casà, també abans del 916, amb Toda d’Aragó, matrimoni que li facilità l’expansió per terres de Sobrarb, d’on expulsà els sarraïns i repoblà A la mort de Ramon II, vers el 920, heretà conjuntament amb el seu germà Miró I el comtat de Ribagorça, mentre que els altres germans, Isarn I i Llop I, el Pallars Segons l’historiador àrab al-'Udrī, oferí asil a un fill del rei de Lleida Llop ibn Muḥammad, però el 929 li donà…