Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
Miquel de Ribes i de Vilar
Literatura catalana
Escriptor.
Benedictí 1748, fou prior de Riquer 1772 i de Sant Miquel de Cuixà Amb la Revolució Francesa acabà exiliant-se a Sant Cugat Vinculat a l’anomenat grup de Tuïr, traduí al català les tragèdies de Racine, Esther 1792 i Atalia 1774, representada per primera vegada el 1788, i publicada el 1912, i el Polyeucte 1789 de Corneille Al final de l’ Atalia , afegeix la “Conclusió de la tragèdia” Se li han atribuït —sense proves concloents— dues obres originals Jesús batejat pel precursor sant Joan Baptista Tuïr 1796 i Sant Joan en lo desert , manuscrita, que desenvolupa més extensament l’obra anterior…
,
Lleó Gregory
Política
Dret
Polític i advocat.
Es llicencià en dret a la Universitat de Montpelier, i al 1934 començà a exercir a Perpinyà Elegit alcalde de Tuïr el 1947, el 1948 fou elegit senador socialista, càrrec en el qual fou reelegit fins el 1982 President del Consell General dels Pirineus Orientals 1973-82, presidí el comitè departamental d’expansió econòmica dels Pirineus Orientals i el comitè regional de turisme de Llenguadoc-Rosselló
Adrienne Cazeilles
Educació
Ecologia
Literatura francesa
Mestra i escriptora en llengua francesa.
Exercí de mestra a la Catalunya del Nord i des del 1978 es dedicà especialment a l’estudi i a la divulgació de qüestions frontereres, la condició femenina a la Catalunya del Nord i l’ecologia, en particular a la seva regió natal, els Aspres Participà en una històrica emissió de televisió, intitulada Quatre femmes dans le Roussillon 1972 i, arran del catastròfic incendi dels Aspres del 1976, escriví Quand on avait tant de racines 1977, llibre testimoni de gran difusió L’any 2011 publicà Voyage autour de mon jardin Prix Vendémiaire 2012 Collaborà a L’Indépendant i a Truc
Toluges
Absis de l’església de Santa Maria de Toluges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló estès entre la Tet i el pla de Tuïr, drenat per la Bassa, que travessa el terme d’W a E.
La vinya 255 ha, 131 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, els conreus d’hortalisses 228 ha, 99 de les quals d’escaroles, 49 de tomàquets, 25 d’enciams, 21 de julivert, 12 de productes primerencs, 4 de carxofes, 3 de pastanagues i 1 de coliflors i els fruiterars 60 ha, 37 de les quals de presseguers, 14 d’albercoquers, 7 de pomeres i 3 de pereres cobreixen bona part del terme El regatge es deu, en bona part, als pous artesians el primer del Rosselló fou fet a Toluges el 1829 Hi ha empreses mitjanes de construcció, d’expedició de fruita i hortalisses i una fàbrica…
Esteve Canal
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Signava amb els pseudònims d’ Esteve Fi i d’ Estevenot Escriptor popular, publicà poemes, contes i monòlegs a les revistes rosselloneses, en particular al “Journal Illustré des Pyrénées-Orientales“ i a “La Veu del Canigó” Animà també grups folklòrics
Carles Grandó
Literatura catalana
Poeta, prosista i dramaturg.
Vida i obra Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, “Revue Catalane” Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’Institut d’Estudis Catalans premià una…
Esteve Fi
Literatura
Pseudònim d’Esteve Canal, que signava també amb el nom d’Estenenot
.
Escriptor popular, autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el Journal Illustré des Pyrénées-Orientales i La Veu del Canigó Animà també grups folklòrics
Frederic Escanyé
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Diputat d’ençà del 1878 i gairebé de manera contínua Anticlerical, evolucionà del republicanisme de “L’Indépendant” vers el radicalisme
Renat Grandó
Literatura francesa
Poeta i escriptor en francès, germà de Carles.
Fundà la revista “Art et Action”, collaborà en diverses revistes, entre les quals “Pantagruel” París, i publicà el recull Pourpres et ors Perpinyà 1919
Carles Grandó

Carles Grandó
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta i escriptor.
Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, Revue Catalane Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’IEC premià una monografia seva sobre El català al…