Resultats de la cerca
Es mostren 1068 resultats
Francisco de Orellana
Història
Conqueridor extremeny.
Marxà a Amèrica el 1528, i el 1538 s’uní a l’expedició de Francisco Pizarro al Perú Aquest l’envià a colonitzar l’Equador, on fundà Guayaquil El 1541 s’uní a l’expedició de Gonzalo Pizarro a l’Amazones Pizarro tornà a Quito, però Orellana construí un petit vaixell i amb uns quants companys recorregué gairebé tot el curs de l’Amazones i les costes de Veneçuela en una de les més grans expedicions continentals i tornà a Espanya El 1545 intentà una nova expedició a la Nueva Andalucía, però morí pel camí
Joan Pujol i Vivé
Història
Militar
Militar de carrera, s’uní aviat a la sèrie de conspiracions i aixecaments progressistes de 1866-67.
Després de la revolució del 1868 s’adherí al partit democràtic i intentà l’aixecament a Alacant El 1869 anà a Cuba i en tornà el 1877 com a tinent coronel Fou tanmateix desterrat tot seguit a Eivissa, implicat en els fets de Manresa del mateix any Coronel el 1895, deixà llavors la milícia i passà al republicanisme de Salmerón Fou finalment diputat provincial per Barcelona el 1905
Sant Sebastià de Montmajor
Poble
Poble del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), situat sota la muntanya del Farell, dita antigament Montmajor, abocat a la vall de Gallifa.
Forma actualment amb el Serrat de Baix un petit veïnat habitat només com a lloc de segona residència Existia ja el 1065, i el 1098 ja depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, que feu aixecar la seva interessant església romànica de Sant Sebastià reproduïda en 1928-29 al Poble Espanyol de Barcelona Els seus rectors eren nomenats pels abats de Sant Cugat, fins que el 1400 s’uní en qualitat de sufragània a Caldes de Montbui S'independitzà el 1868, quan fou creada la parròquia moderna, a la qual s’uní part de l’antic terme de Gallifa És servida des de Caldes de…
Sant Bartomeu Sesgorgues
Poble
Poble i antiga parròquia rural del municipi de Tavertet (Osona), a l’extrem oriental del terme.
La demarcació parroquial es troba repartida entre els municipis de Tavertet i de l’Esquirol Rep el nom de la riera de les Gorgues, que passa sota l’església Existia ja el 1072 Originàriament era del terme del Cabrerès més tard formà una quadra civil i s’uní al terme de Tavertet 1840 Vers el 1450 s’uní com a sufragània a Sant Martí Sescorts Tenia 5 famílies el 1515 i 12 famílies el 1687 El 1855 recobrà la independència parroquial tenia aleshores 200 h Tenien la jurisdicció civil els hereus del casal dels Desvilar, proper a l’església L’església és en part romànica s XII, però fou ampliada i…
monestir de Ridaura

Torre rodona, únic testimoniatge de l’antic monestir benedictí de Santa María de Ridaura (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí, dedicat a Santa Maria, radicat a l’actual església parroquial de Riudaura (Garrotxa).
Fundat vers el 852 pel comte Guifred de Girona-Besalú, la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred A desgrat de les donacions inicials fou monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l’uní en qualitat de priorat al de la Grassa Tingué una petita comunitat d’un prior i quatre o cinc monjos El 1592 el papa l’uní a Sant Pere de Camprodon Aleshores ja no tenia comunitat L’església actual fou refeta el 1779 Al seu costat hi ha una casa coneguda pel “monestir” o “l’abadia”, amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que li resta d’antic
Gea
Mitologia
Personificació de la Terra, concebuda com a element primordial del qual sorgiren les races divines.
Segons Hesíode, nasqué per ella mateixa, després del caos i en oposició a ell Sense intervenció masculina engendrà Urà el cel, les muntanyes i el Pont la mar S'uní a Urà i engendrà els titans, els gegants i els ciclops Urà odiava els seus fills i els condemnà a habitar a les profunditats de Gea, la qual, per tal de venjar-se, donà a Cronos una falç d’acer en arribar la nit, quan Urà cobrí Gea, Cronos el castrà, i la sang de la ferida fecundà de nou Gea, de la qual nasqueren les Erínies, els gegants i les nimfes Gea s’uní amb el Pont i engendrà cinc divinitats marines
Antoni Tallada i Romeu
Història
Militar
Militar carlí.
Lluità contra el govern constitucional en diverses partides reialistes 1821-23 Ascendit 1824 a capità, fou destinat a Alacant El 1833 s’uní als carlins de Morella participà en l’Expedició Reial 1837 i en la d’Andalusia 1838 però, capturat pels isabelins, fou afusellat El seu fill, Francesc Tallada i Forcadell Alacant 1824 — Gurb de la Plana, Osona 1873, també militar, a dotze anys ja lluità al costat del seu pare i, mort aquest, s’uní a Cabrera, amb el qual s’exilià 1840 Lluità també a la segona guerra Carlina ferit, es retirà a Tortosa Tornà a alçar-se en armes el 1872 assolí el grau de…
Jaume Grau i Casas

Jaume Grau i Casas (dècada de 1930)
© Jordi Grau i Gatell
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Esperantista i escriptor.
De jove s’uní a l’ esperantisme i en fou un actiu propagador Fou collaborador de la revista Kataluna Esperantisto , i compilà la Kataluna Antologio Publicà obres didàctiques d’aquest idioma i poemes, com Amaj poemoj ‘Poemes d’amor’, 1924, Novaj amaj poemoj ‘Nous poemes d’amor’, 1927 i La lasta poemo ‘El darrer poema’, 1936 Traduí a l’esperanto Proses bàrbares , de Prudenci Bertrana, que publicà 1926 a Leipzig Secretari de l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, fou també comptable i corresponsal amb l’estranger per a una fàbrica de sabates A la faceta d’esperantista uní la militància en el…
,
Gerbe
Poble
Poble del municipi d’Aïnsa i Sobrarb, província d’Osca.
Fou municipi independent fins el 1970, quan s’uní al d’Aïnsa
Afrikaner Bond
Política
Partit polític sud-africà fundat el 1879 a la colònia del Cap per Stephanus Jacobus du Toit, que propugnava la creació d’una federació sud-africana i el reconeixement de l’afrikaans com a llengua (objectiu, aquest darrer, aconseguit el 1885).
El 1910 s’uní amb altres partits sud-africans per formar el South African Party