Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Tukulti-Ninurta I
Història
Rei d’Assíria (1243-1207 aC).
Fill de Salmanassar I , sotmeté 1244-43 aC amb una gran brutalitat els qutu , que habitaven els Zagros SE d’Assíria i el país dels subari , que comprenia deu estats hurrites situats al curs superior del Tigris, dirigits segurament per Eḥli-Tešub d’Alzi, submissió que significà el control de les mines de coure d’Ergani Maden i de les rutes que menaven a Anatòlia Al nord, derrotà quaranta caps dels països nairi futur regne d’Urartu i arribà fins al llac Van o d’Úrmia Finalment 1234 aC vencé Kaštiliaš IV 1243-35 aC, rei cassita de Babilònia, país que sotmeté Una sèrie de revoltes…
Teššub
Mitologia
Divinitat hurrita principal.
Era el déu de la tempestat i, per tant, del llamp, de la pluja i de la fertilitat Fou adorat en moltes localitats de l’àrea hurrita, com Kahat, on tenia el santuari principal, a Alep, etc, i també al país hittita —on fou assimilat en època tardana al déu de la tempesta local—, a Urartu, a Elam, etc Hom el representava amb figura humana, amb un vestit curt, cobert el cap d’un casc o d’una tiara i portant a les mans el llamp i una destral o bé una maça La seva muller era Ḫebat, representada com una matrona, que fou assimilada també pels hittites a la deessa sol d’Arinna, llur…
Salmanassar I
Història
Rei d’Assíria (1274-45 aC).
Juntament amb Adad-Nirāri I 1307-1275 aC, el seu pare, i Tukulti-Ninurta I , el seu fill, aconseguí que Assíria fos una de les potències de l’Orient Pròxim i Mitjà Al nord, derrotà 1274 Uruaṭri, futur Urartu, i al sud-est afrontà amb èxit els gutis i els lulubis Sotmeté també el país de Musri segons uns a l’oest d’Assíria i segons altres a l’est Però obtingué el seu principal triomf sobre Hanigalbat, estat hereu de Mitanni , que controlava, això no obstant, un territori molt més reduït que aquest Salmanassar se l’annexà, posant fi a tres segles de dominació hurrita sobre l’alta…
Sargon II d’Assíria
Història
Rei d’Assíria (722-705 aC).
General i germà de Salmanassar V , acabà la conquesta de Samaria 721 i en deportà la població, cosa que significà la fi del regne d'Israel Convertí els territoris conquerits en províncies de l’imperi assiri, trencant així la pràctica de limitar-se a cobrar-ne un tribut Sotmeté Síria i Palestina tret del regne de Judà, prengué Hamat actual Ḥamà, baté els egipcis a Qarqar i a Ràfia 720, annexà Karkamiş i ocupà l’illa de Xipre A Anatòlia, derrotà 714 una coalició integrada per Mita de Muški, Rusa I d’Urartu i Ambaris de Bit-Barutaš o Tabal regne que convertí en província i s’annexà…
frigi | frígia
Història
Individu d’un poble de l’Àsia Menor procedent de Tràcia que s’establí a Frígia el segon mil·lenni aC, després de passar els Dardanels a causa de la pressió dòria.
L’empenta de tots aquests invasors per terra i mar posà fi a l’imperi hittita i proporcionà espai vital als frigis, que a llurs dominis occidentals constituïren un regne amb capital a Gòrdion, vora el riu Sangários Segons la tradició grega, els seus reis prenien alternativament el nom de Gòrdios o de Mides, i hom els relaciona amb mites grecs sobre l’agricultura nus gordià per a lligar el jou i la riquesa Mides, que envià ofrenes a Delfos al s VIII aC Aquest país fou el llaç d’unió entre la cultura oriental i els savis jonis, la qual unió donà peu als orígens de la ciència grega També donà a…
escriptura cuneïforme
Escriptura i paleografia
Antiga escriptura emprada, primer, a Mesopotàmia com a vehicle del sumeri i de l’accadi i, després, a altres països de l’Orient Pròxim i Mitjà antics.
El terme deriva de la veu llatina cuneus ‘tascó’, a causa de la forma de tascó dels seus signes, gravats amb un càlam en les tauletes d’argila tauleta cuneïforme cuites al foc l’ús de la pedra i del metall com a materials d’escriptura fou molt més rentringit, sobretot en el cas del segon Els claus o tascons poden tenir diverses mides i posicions, i la direcció de llur punta indica com han d’ésser llegits els signes, generalment d’esquerra a dreta, però també de dalt a baix Considerada al principi com l’escriptura original dels mesopotàmics, no és sinó una esquematització del sistema gràfic…
Assíria
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Mitjà, situat al nord de Mesopotàmia (actual Iraq).
La prehistòria ~4300-2800 aC apareix representada mitjançant les fases —comunes a tota la Mesopotàmia— d’Al-'Ubayd 4300-3500 aC, amb els jaciments de Ḥassūna i Arpačiyah, i d’Uruk 3500-3100 aC i Uruk IV i Ǧamdat Naṣr 3100-2800 aC, amb les estacions de Tepe Gawra, Nínive actual Koyuncik i Ǧabal Sinjar La seva entrada en la història comença pels volts del 2371 aC, quan el país apareix regularment en les fonts gràcies a la dinastia d’Accad 2371-2191 aC, la qual s’imposà en tota la Mesopotàmia i influí molt Assíria, especialment en el terreny ideològic el concepte accadi de l’imperi universal,…
armeni | armènia
Història
Individu d’un poble de llengua indoeuropea format de la mescla de la població indígena del país d’Urartu amb l’element indoeuropeu que s’hi establí durant el segle VII aC, procedent d’Occident (Frígia).
A banda de la llengua, un signe d’identitat rellevant dels armenis és l’adscripció a una confessió cristiana diferenciada Església armènia El poble armeni, que es donà ell mateix el nom de haikh i anomenà el seu país Hajastan , formà diverses entitats polítiques Armènia, les múltiples vicissituds històriques de les quals escamparen els armenis dellà els límits de la regió estricta d’Armènia Cilícia, regió de Sivas, colònies de Constantinoble i ciutats del Pròxim Orient L’opressió turca i, sobretot, les matances del període comprès entre el 1895 i la fi de la Primera Guerra Mundial provocaren…
Armènia
© Fototeca.cat
Regió
País asiàtic que s’estén entre el Petit Caucas i Anatòlia i que comprèn l’actual estat d’Armènia i la part nord-est de Turquia, tancat al S per les serralades que voregen la conca inferior del llac Van, i al N per les serres Pòntiques que l’aïllen de les influències marítimes.
La geografia L’oest, l’ocupen les muntanyes que reuneixen l’altiplà d’Armènia amb Anatòlia És un país muntanyós, que culmina als 5 165 m en el mont Ararat, de constitució volcànica i on no són rars els terratrèmols, amb predomini de conques endorreiques, la més gran de les quals és la del llac Van La regió és drenada per l’Araxes i el curs alt de l’Eufrates i el Murai, que són aprofitats per a produir energia hidroelèctrica A causa de la seva altitud, el clima hi és continental, amb estius calorosos i secs i hiverns freds la pluviositat hi és escassa La història Llevat de cites…
Anatòlia
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió asiàtica de Turquia.
Anomenada també Àsia Menor , la península d’Anatòlia és constituïda per un nucli antic, la Plataforma Central amb 700 m d’altitud mitjana sobre el nivell del mar a l’W i 1400 a l’E, al voltant de la qual se situen les serralades de plegament alpí el Pont al N i el Taure i Anti-taure al S Les dues últimes són formades principalment per calcàries eocèniques i cretàcies i constitueixen una sèrie de cadenes escalonades que, en l’Anti-taure en particular, formen una banda de 90 km d’amplària amb elevades plataformes i depressions, les quals a Lícia i al S de Frígia, on es troben dos sistemes de…