Resultats de la cerca

Inicià la seva obra dins el corrent neorealista i es decantà després per films històrics com La rivolta dei gladiatori 1958, Ercole alla conquista della Atlantida 1961, etc Posteriorment realitzà nombroses adaptacions televisives de clàssics literaris

Militant comunista, actuà als EUA com a agent del Komintern 1923-27 i, després d’haver residit a diversos països d’Europa i Amèrica, el 1934 arribà a l’Estat espanyol portant l’ajut del Socors Roig Internacional a les víctimes de la repressió d’Astúries Esclatada la Guerra Civil, sota els pseudònims d' Arturo Sormenti , Carlos JContreras o comandant Carlos , participà activament en l’esforç bèllic i propagandístic del PCE, fou assessor militar de les milícies comunistes, comissari polític del famós Cinquè Regiment, i publicà, a València, el llibre La Quinta Columna Cómo luchar contra la…

Estudià a Roma amb ORespighi Passà a París, on es vinculà a l’estètica del Grup dels Sis i el 1940 s’establí als EUA, on es dedicà a l’ensenyament Autor dels ballets Barabau 1925, Oedipus 1944, Dance Variations 1956, Native Dances 1959, d’obres simfòniques i per a piano i de l’òpera The Clock 1960

Al costat de Bernardo Bertolucci ha desenvolupat un to de llum original i suggestiu palès a Il conformista 1970, Last Tango in Paris 1971, La luna 1979, The Sheltering Sky 1989 Interessat pel desenvolupament de les noves tecnologies, ha collaborat amb F F Coppola a One from the Heart 1980 i ha obtingut l’Oscar a la millor fotografia en tres ocasions Apocalypse Now 1979, Reds 1981 i The Last Emperor 1987 Posteriorment ha collaborat amb C Saura Tango , 1998 i Goya en Burdeos , 1999, W Beatty en Bulworth 1998, R Benhadj en Mirka 1999 i A Arau en Picking Up the Pieces 2000

Es destacà per les seves investigacions d’òperes oblidades o desconegudes, especialment de Rossini, Gluck, Mozart i Busoni És autor d’òperes, Fata Malerba 1927, música simfònica, per a cinema, etc

Llicenciat en lletres, es dedicà alguns anys a l’ensenyament La seva poesia, de fortes arrels hermètiques, tendeix, no obstant això, al realisme De la seva producció cal destacar Frontiera 1941, Diario d’Algeria 1947, que recull la seva experiència d’oficial d’infanteria a Grècia i Sicília, presoner el 1945, en el tercer recull, Gli strumenti umani 1965 el seu compromís moral i civil es fa encara més palès Després d’un llarg silenci publicà Un posto in vaccanza 1971, poema de la crisi de qui reconeix el pas del temps

Després de graduar-se a l’Institut Politècnic de Milà 1952, del 1953 al 1968 collaborà amb L Meneghetti i G Stoppino i el 1974 fundà el despatx d’arquitectura Gregotti Associati, del qual fou president També fou professor de composició arquitectònica a la Universitat de Venècia i a les facultats d’arquitectura de Milà i Palerm El 1964 guanyà el Gran Premi de la Triennal de Milà i del 1974 al 1976 fou director de la secció d’arquitectura i arts visuals de la Biennal de Venècia Entre les seves realitzacions, que s’inscriuen dins els corrents tendents a la superació del racionalisme, sobresurten…

Fou un dels representants més importants del neorealisme entre el 1949 i el 1952 El seu nom, lligat gairebé sempre al de Cesare Zavattini, signà títols tals com Ladri di biciclette 1948, Miracolo a Milano premi del festival de Canes del 1951, Umberto D 1952, Il tetto 1956, La ciociara 1960, I Girasoli 1969, Il giardino dei Finzi-Contini 1971 i Il viaggio 1974 Com a actor deixà exquisides creacions a Madame de 1953, L’oro di Napoli 1954 i Il generale Della Rovere 1959 Estigué casat amb l’actriu catalana Maria Mercader

Professor de dret constitucional, públic i administratiu a Mòdena, Messina, Palerm i Roma, escriví moltes obres jurídiques, de les quals cal destacar Principî di diritto costituzionale 1889, Principî di diritto amministrativo 1890, obres fonamentals, traduïdes a diverses llengües Polític liberal, ocupà diferents càrrecs de govern, fins a ésser primer ministre després de Caporetto 1917-19 Intervingué en el tractat de Versalles 1919, on defensà els interessos italians Retirat de la vida pública durant el feixisme, hi retornà el 1944, any en què reprengué la càtedra i esdevingué senador

La victòria italiana provocà la rendició austríaca i contribuí a l’enfonsament de la Monarquia Austrohongaresa