Resultats de la cerca

Es fundà l’any 1903 i tingué notables jugadors els germans Gost, Tarrida, Zurita, Montells, Llopis, Bofill, Nonell, Vilaseca i Català Participà en la primera edició del Campionat de Catalunya 1904, però la temporada 1905-06, després d’inscriure’s en el torneig, es retirà i no trigà a desaparèixer

Fou secretari de Ferran d’Aragó i de Borja, duc de Vilafermosa Traslladat a Madrid, ho fou de l’emperadriu Maria d’Àustria i, més tard, cronista del Regne d’Aragó Secretari, també, del comte de Lemos, Pedro Fernández de Castro, del qual fou superintendent, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on fundà una acadèmia Preocupat per la perfecció de les seves obres, no en volgué imprimir cap, i fins i tot manà de cremar-les abans de morir El seu fill, Gabriel Leonardo de Albion, reuní les que pogué salvar amb les del seu oncle Bartolomé Leonardo de Argensola i les edità a Rimas 1634 Partidari que els…

Fundat el 1995, fou impulsat per Fernando Zurita, primer president del club Practica l’especialitat de mar-costa i l’any 2000 fou subcampió de Catalunya Destaquen Isabel Serrano, Jordi Pineda, Marc Massuet, Àngel Martí, Adrià Uria, Maria Teresa Della o Daniel Cervantes, en alguna ocasió medallistes al Campionat de Catalunya i d’Espanya de mar-costa Alguns dels seus membres també participaren en Campionats del Món

Cavaller, era rebesnet de Martín Díez de Aux, resident a Daroca i a Albarrasí És autor d’una Crónica General de España , de Justa ocupación del Reino de Navarra por los Reyes Católicos , d’històries de Terol, Albarrasí, Mosquerola i dels Corporals de Daroca i d’estudis genealògics de famílies aragoneses és conegut, sobretot, per les Memorias y reparos als Anales de la Corona de Aragón de Zurita, enviats a aquest el 1561

Senyor de Petrés Camp de Morvedre, estigué al servei de Carles V Felip II el nomenà governador de la Plana, i, més tard 1556, batlle general de València És autor d’un poema històric en català, avui perdut s’ha conservat d’ell, però, un sonet, en castellà, publicat a l’edició castellana de l' Orlando Furioso d’Ariosto 1556 Poc considerat per Zurita, Gil Polo, en canvi, l’inclogué entre els poetes elogiats al seu Canto del Turia 1564

Pertangué originàriament als Peramola i successivament als Desbrull, als Zurita, als Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, marquesos d’Alenquer El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu testament, la llegà a Antonio de Navarrete mort vers el 1784 Aquest fou succeït pel seu fill Francesc de Navarrete i Sebastián mort el 1807, que fou pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti

Estudià a València i a Salamanca Fou canonge de la catedral de Jaca 1605-16 i de la de Saragossa 1616-25, qualificador del Sant Ofici a Aragó i regidor de l’hospital de Saragossa És autor d' Historias eclesiásticas y seculares de Aragón 1619-22, continuació dels Anales de Jerónimo Zurita fins el 1618, i interessant per la relació dels esdeveniments dels anys 1591-92, i d’una Historia de Pero Arbués 1624 Deixà inèdites una biografia d’Alfons d’Aragó, fill de Joan II de Catalunya-Aragó, i algunes poesies en llatí i en castellà

Havia estat conseller del príncep de Viana El 1463 era ambaixador de la generalitat de Catalunya i del Consell de Cent davant Pius II A més de dues colleccions de sermons litúrgics, que podrien ésser obra del seu germà, Bartomeu Cristòfor, hom atribueix a Joan Cristòfor un Tractat de les turbacions o revolucions de Catalunya , perdut Zurita encara l’utilitzà En ell predicava la santedat del príncep de Viana, es posava a favor del pretendent Enric IV de Castella i combatia Joan II, a l’obediència del qual deia que calia sostreure's, i fins atacar-lo amb les armes Havia estat…

Fou deixeble de Pere Joan Nunyes L’any 1576 fou censor de la segona part dels Anales de Jerónimo Zurita, el qual succeí el 1581 en el càrrec de cronista d’Aragó Són obres seves Coronaciones de los sereníssimos reyes de Aragón con dos tratados del modo de tener cortes , escrita el 1585 i publicada a Saragossa el 1641 —un dels tractats és obra del cronista aragonès Jerónimo Martel—, Ad regum Aragonum veterumque comitum depictas effigies in regia Caesaraugustensi diputationis aula positas inscriptiones 1587, traduïda al castellà per Martín Carrillo i ampliada per Diego José Dormer…

Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla i net del primer marquès d’Aitona Francesc I de Montcada i de Cardona Es doctorà a Barcelona en drets Essent encara laic fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639 s’ordenà de prevere i el 1645 obtingué una canongia a la mateixa catedral Actuà sovint com a jurista i ambaixador del capítol prop del governador de Catalunya Pèire de Marca 1648 i, més tard, prop de Joan Josep d’Àustria 1653 És autor d’uns Annales Cathaloniae en quatre volums, en llatí, on seguí Zurita i altres historiadors aragonesos i castellans, i d…